diumenge, 7 de desembre de 2014

Consells per estudiar Aristòtil donats al programa de ràdio Àgora de can Alcover

ÀGORA DE CAN ALCOVER
AULA DE FILOSOFIA
 
Spangenberg, Escola d'Aristòtil
PROGRAMA DE DIA 5 DE DESEMBRE DE 2014
ARISTÒTIL

Aproximació motivadora:

1.     Breu biografia en vídeo (6:50 m.) Canal Enciclopedia
                 https://www.youtube.com/watch?v=--GGHb4p93A
2.     Filosofia d'Aristòtil a La aventura del saber, per F. Savater (27:16 m.)
3.     Novel·la El nom de la rosa d'Umberto eco, capítol Setè dia-Nit, pàgs. 496-509 Ed. Llibres a mà. *

4.     Pel·lícula El nom de la rosa de Jean-Jacques Annaud, a partir d'1h 47m fins 1h 53m
                 https://www.youtube.com/watch?v=gTFujs5b3Ss

Per a l’estudi i Selectivitat:
5.     Unitat Didàctica del llibre de text de l'editorial McGraw-Hill, gratuït oferit per l'editorial com a mostra.
6.     Web cibernous.com (apunts, examen, tests i jocs)
                 http://cibernous.com/autores/aristoteles/index.html
7.     Web filoxarxa (apunts i textos)
8.     Vocabulari d'Aristòtil a alcoberro.com
                 http://www.alcoberro.info/planes/aristovoc.htm
9.     Presentació powerpoint a classedefilosofia.blogspot.com
10. Aristòtil a aquest mateix bloc:



*Umberto Eco, El nom de la rosa, Edició Llibres a mà, traducció Josep Daurella, pàgs. 503-504


            "–Però ara digue'm –digué Guillem–: per què? Per què has volgut protegir aquest llibre més que tants d'altres? Tu amagaves tractats de nigromància, pàgines que potser ofenien el nom de Déu, però no ho feies sota pena d'assassinat: ¿per què per aquestes pàgines has condemnat als teus germans i t'has condemnat a tu mateix? Tants llibres que hi ha que parlen de la comèdia, tants d'altres que fan encara l'elogi del riure... Per què aquest t'espantava tant?

            – Perquè era del Filòsof. Cada llibre d'aquell home ha destruït una part de la saviesa que la cristiandat havia acumulat al llarg dels segles. Els pares havien dit el que calia saber sobre el poder de la Paraula, i n'hi va haver prou que Boeci comentés el Filòsof perquè el misteri diví de la paraula es transformés en la paròdia humana de les categories i el sil·logisme. El llibre del Gènesi diu el que cal saber sobre la composició del cosmos, i n'hi va haver prou que es redescobrissin els llibres físics del Filòsof perquè l'univers fos reinterpretat en termes de matèria sorda i viscosa, i poc se'n va faltar perquè Averrois no convencés tothom de l'eternitat del món. Ho sabíem tot sobre els noms divins, i el dominicà enterrat per Abbone –seduït pel Filòsof– els ha tornat a enunciar seguint els viaranys orgullosos de la raó natural. Així, el cosmos, que per a l'Areopagita es manifestava a qui sabés enlairar els ulls cap a la cascada lluminosa de la causa primera exemplar, ha esdevingut una reserva d'indicis terrestres a partir del qual hom remunta per designar una causa eficient abstracta. Abans miràvem el cel, i no acalàvem els ulls sinó per donar una llambregada d'enuig al fang de la matèria; ara mirem la terra, i només creiem en el cel pel testimoniatge de la terra. Cada paraula del Filòsof, pel qual ara juren fins i tot els sants i els pontífexs, ha capgirat la imatge del món. Però encara no havia arribat a capgirar la imatge de Déu. Si aquest llibre hagués esdevingut objecte de lliure examen, hauríem ultrapassat aquest darrer límit."


dijous, 4 de desembre de 2014

Podcast del programa de Ràdio Dia Mundial de la Filosofia 2014

Ja podeu escoltar el programa de ràdio "Àgora de can Alcover" per celebrar el Dia Mundial de la Filosofia de 2014, amb la intervenció de Karen Márquez i Paula Donaire, alumnes de 2n de batxillerat de l'IES Joan Maria Thomàs, que són entrevistades sobre les seves impressions de les classes de Filosofia que els hi imparteix l'autor d'aquest bloc. Les podeu escoltar a partir del minut 50. També se'm va fer una petita entrevista sobre l'ensenyament de la Filosofia, comparant la situació actual amb la LOMCE. I des del principi del programa podeu sentir lectures de textos de filòsofs de totes les èpoques, na Paula i na Karen varen llegir a Epicur i a Julián Marías. Moltes gràcies a les dues!


Paula i Karen

Karen Màrquez llegint Julián Marías

Paula Donaire llegint Epicur
I moltes gràcies a Miquel Àngel Ballester, creador, director i presentador del programa dedicat a la filosofia"Àgora de can Alcover" per convidar-nos.

dimecres, 19 de novembre de 2014

Dia Mundial de la Filosofia, 20 de novembre de 2014

Com cada tercer dijous de novembre des del 2002, avui es celebra el Dia Mundial de la Filosofia. Diuen que Sòcrates va morir en un tercer dijous de novembre el 399 aC, per tant ara farà... 2413 anys!
Per commemorar aquest tràgic dia i la tràgica situació en què es troba la Filosofia a l'àmbit acadèmic, amenaçada per la LOMCE, reproduïm la Declaració de Santiago de Xile en favor de la Filosofia, que es va redactar el 2005 precisament en el Dia Mundial de la Filosofia. No hem trobat cap traducció al català per la xarxa i per això hem decidit traduir-la a la nostra estimada llengua. Serà la nostra petita aportació en un dia tan assenyalat. Esperem que no es compleixin els pitjors auguris per a la filosofia!

DECLARACIÓ DE SANTIAGO DE XILE EN FAVOR DE LA FILOSOFIA

Nosaltres, els participants en la celebració internacional del Dia Mundial de la Filosofia, proclamat per la Conferència General de la UNESCO en la 33a sessió d’octubre de 2005 i celebrada a Santiago de Xile, desitgem renovar els objectius i els compromisos adquirits en la Declaració de París en favor de la filosofia, proclamada fa deu anys, a la llum dels nostres debats i dels eixos majors de l’estratègia intersectorial de la UNESCO per a la filosofia, decidida pel seu Consell Executiu en la seva 171a sessió el 2005.

En conseqüència:
Assenyalem que la filosofia s’ocupa dels problemes universals que afecten a tots els homes i dones per igual, sobre el sentit de la vida, del valor dels drets humans i del destí del planeta. Cadascuna d’aquestes preocupacions es fan presents en la nostra història i en les diverses formes en què organitzem les nostres comunitats.

Creiem que la reflexió i la crítica poden i han de contribuir a la comprensió i a l’orientació del quefer humà en societats cada cop més tecnològiques i mediàtiques.

Considerem que la filosofia, en la pràctica del diàleg i de l’argumentació, no exclou del lliure debat cap idea i s’esforça per establir definicions precises dels conceptes utilitzats amb la finalitat de comprovar la validesa dels propis raonaments i efectuar un examen rigorós de les raons dels altres. Això permet a totes les persones aprendre a pensar amb independència i comprendre les perspectives dels altres.

Fem èmfasi en què l’ensenyament de la filosofia estimula l’apertura de la pròpia consciència, la responsabilitat civil, l’enteniment, la tolerància entre les persones i la pau entre els pobles.

Insistim en què l’ensenyament de la filosofia, que és una forma d’exercici professional de la filosofia, i que consisteix en promoure la independència de criteri, la reflexió crítica i la resistència a qualsevol manera de pensar que cerqui convertir-se en hegemònica, constitueix un valor imprescindible en l’educació de qualsevol persona que s’ha de preparar per assumir responsabilitats davant els grans desafiaments que li presenta l’actual interdependència de les nacions, la creixent complexitat del món contemporani, en el plànol ètic, polític i jurídic.

Confirmem que el foment del debat filosòfic en l’educació i en la vida cultural constitueix una aportació a la formació dels ciutadans en posar en exercici la seva capacitat de judici, que és fonamental per a consolidar una visió democràtica de la vida social.

Així doncs, ens comprometem a fer tot el que puguem en les nostres institucions i respectius països per a assolir aquests objectius i

Declarem que:

1.- Tot individu té dret a dedicar-se al lliure estudi de la filosofia, sota qualsevol forma i en qualsevol lloc del món.

2.- La filosofia, en tant que lliure activitat d’indagació, no pot establir judicis definitius, però en cap cas ha d’acceptar que es negui la llibertat aliena, afronti la dignitat humana o sembri la barbàrie.

3.- L’ensenyament de la filosofia ha de mantenir-se, defensar-se i ampliar-se en tot el sistema educatiu formal allà on ja existeix, implantar-se allò on encara no existeix, i reposar-se allà on ha estat deixada de banda per raons diferents, siguin aquestes de caràcter utilitari, tecnocràtic o economicista. Allà on la filosofia s’imparteix, se l’ha d’anomenar explícitament amb la paraula “filosofia” i ha d’estudiar-se en unitats acadèmiques autònomes.

4.- L’ensenyament de la filosofia hauria de ser impartit per professionals qualificats i instruïts específicament a tal efecte, i no estar supeditat a consideracions econòmiques, tècniques, religioses, polítiques o ideològiques.

5.- Mantenint llur autonomia, l’ensenyament de la filosofia hauria de vincular-se, en la mesura que sigui possible,  a la formació acadèmica i professional de tots els camps del saber i de l’activitat humana.

6.- Amb la finalitat d’impartir educació filosòfica a adults es fomentarà la distribució de llibres accessibles per la llengua en què sigui editats i pel seu preu de venda a un ampli públic lector; la producció de programes de ràdio i televisió i de cintes d’àudio i vídeo; l’ús de tecnologies audiovisuals i informatives amb finalitats educatives; el foment de debats de caràcter intercultural i les iniciatives encaminades a proporcionar coneixements bàsics sobre qüestions i mètodes filosòfics al major nombre possible de persones.

7.- Les institucions superiors d’ensenyament i investigació haurien de cultivar i donar suport el coneixement i la comprensió de la realitat proposada pels plantejaments filosòfics de diferents cultures, amb la finalitat d’enriquir les visions del món que elles proposen com a sojorn per a l’home, i d’evitar que alguna d’elles es converteixi en hegemònica.

8.- Fomentar la creació d’associacions de professors i xarxes d’intel·lectuals entre els filòsofs i filòsofes de diferents regions i continents, amb la finalitat d’obrir la reflexió filosòfics als problemes d’altres realitats socioculturals, sota el marc dels diàlegs filosòfics interregionals proposats per la UNESCO.

Nosaltres recomanem de manera ferma a la UNESCO i als governs continuar amb la seva acció en favor de la filosofia, en cooperació amb les instàncies internacionals pertinents, per difondre la seva estratègia a favor d’ella, contribuint així al seu exercici en tots els països; a continuar la seva acció en favor de la filosofia, en particular per mitjà de la celebració internacional d’un Dia Mundial i de l’ampliació dels diàlegs filosòfics entre les diferents regions del món, sobre la base dels aprenentatges del diàleg realitzat entre Àsia i la regió àrab i del diàleg entre pensadors d’Àfrica i Amèrica llatina iniciada a Santiago de Xile, amb ocasió d’aquesta celebració internacional.


En commemoració del Dial Mundial de la Filosofia


24 de novembre de 2005

diumenge, 16 de novembre de 2014

Programa de filosofia a la ràdio

Els divendres de 20:00 a 21:00 hores s'emet a la cadena Ona Mediterrània (98.0 FM) el programa Àgora de can Alcover dedicat a la Filosofia. El creador, director i presentador del programa és Miquel Àngel Ballester, llicenciat en Filosofia per la UIB i activista compromès amb el medi ambient, l'educació, la societat, etc. El programa consta de diverses seccions, com ara, entrevistes, La vida en un tuit, Cinema i filosofia, o Aula de Filosofia, en la que un servidor hi col·labora. Té una pàgina a Facebook on hi publica fotografies, fragments de les pel·lícules tractades, enllaços a les pàgines webs recomanades i també hi podeu escoltar els podcasts dels programes a través de la plataforma ivoox.com o Soundcloud.

La secció Aula de Filosofia s'ha dedicat fins al moment a la web de filosofia filopolis.cat, la web filoetica, i al comentari de textos filosòfics.

El programa de dia 21 de novembre de 2014 serà un programa especial amb motiu del Dia mundial de la Filosofia, que es cel·lebra el dijous dia 20. En el programa molts convidats llegiran textos de filosofia, i es parlarà de la Plataforma en Defensa de la Filosofia - Illes Balears en relació a l'atac a la Filosofia per la LOMCE.

dimarts, 11 de novembre de 2014

L'ésser aristotèlic explicat per Umberto Eco

Umberto Eco, a Kant i l'ornitorinc, explica clarament que és l'ésser a la Metafísica d'Aristòtil:

"Quan Aristòtil (Metafísica, IV, 1,1) diu que hi ha una ciència que estudia l’ésser en tant que ésser, fa servir el participi present, to on. En català alguns els tradueixen per l’ens, d’altres per l’ésser. De fet, aquest to on pot ser entès com allò que és, com l’ésser existent, i finalment pel que l’escolàstica anomenava l’ens, el plural del qual són els entia, les coses que són. Però si Aristòtil només hagués pensat en les coses del món real que ens envolta, no hauria parlat d’una ciència especial: els ens són estudiats, segons quin sigui el sector de la realitat, per la zoologia, per la física, i fins i tot per la política. Aristòtil diu to on e on, és a dir, l’ens en tant que tal. Quan d’un ens (tan si és una pantera com una piràmide) se’n parla en tant que ens (i no en tant que pantera o piràmide) resulta que el to on esdevé allò que és comú a tots els ens; i justament allò que és comú a tots els ens és el fet que són, el fet d’ésser."

Eco, U., Kant i l'ornitorinc, Edicions Destino, Barcelona, 1999, pàg. 24.

dilluns, 26 de maig de 2014

Preparant l'examen de Selectivitat d'Història de la Filosofia a la UIB 2014

Aquí teniu una sèrie de documents que us poden servir per preparar l'examen de filosofia de la selectivitat del 2014 a la Universitat de les Illes Balears (UIB):

  1. Índex dels temes essencials de cadascun dels 8 autors.
  2. Consells per a l'elaboració del comentari de text segons les pautes establertes.
  3. "Com plantejar l'examen de selectivitat de filosofia" segons el prof. Ramon Alcoberro.
  4. Estructura de l'examen, criteris generals d'avaluació i exàmens des del 2005 fins al 2013 de la UIB.
  5. Mínims exigibles a l'apartat del Comentari de Text.
  6. (Alguns) factors rellevants del context històric, sociocultural i filosòfic dels 8 autors.
  7. La segona pregunta: explicació d'una teoria. Preguntes que ja han sortit als exàmens anteriors.
  8. La tercera pregunta: comparació o relació. Preguntes que ja han sortit als exàmens anteriors i altres possibles preguntes.
  9. Informació de les aparicions dels autors des del 2005 fins al 2013. Ull! No extragueu conclusions! No heu de fer quinieles!!!
Enllaços a webs d'interès: