dijous, 20 de desembre del 2007

Interdependència 2

Per seguir amb el tema de la interdependència vos deixo dos materials que han enviat na Susana i n'Eva per consultar:
1. Un reportatge a El País sobre les condicions laborals a Xina.
2. Comentari sobre la interdependència:
Abans s’ensenyava als alumnes a veure el món com un conjunt d’Estats, cadascun amb els seus interessos, les preocupacions dels quals interferien ocasionalment. Però, per als joves d’avui és indispensable entendre la noció d’interdependència.

Allá on vivim, tots estarem relacionats amb les altres parts del planeta. A la nostra societat, cada cop més mundialitzada, els llocs, els esdeveniments, els problemes i les persones estan interconnectats per una xarxa complexa de relacions, l’equilibri de les quals és inestable. La comprensió d’aquesta interdependència permet als alumnes percebre allò sistemàtic del món en el qual vivim.


La interdependència necessita enfocar el món com un sistema, entendre la xarxa de relacions d’aquest sistema, apreciar l’equilibri inestable que existeix entre els components d’aquesta xarxa i prendre consciència que els canvis en una part del sistema tendran repercusions sobre el sistema sencer.


Per exemple, la contaminació s’emet sense tenir en compte les fronteres nacionals, afectant les cadenes alimentàries dels països veïns i, per tant, la salut i els mitjans de vida dels ciutadans. Un conflicte 'local' en un país productor de petroli pot afectar l’abastiment de petroli en el món sencer i provocar modificacions en la política energètica de països situats a milers de quilòmetres. Totes les parts del món estan interconnectades, unes vegades de manera clara, altres vegades de manera més subtil.


No només els llocs estan relacionats, sinó també els problemes. Per exemple, la pobresa pot explicar-se per diversos factors alhora: la manca d’educació, la manca d’assistència sanitària, la degradació del medi o la discriminació racial, entre d’altres. Eliminar la pobresa només proporcionant mitjans per a la subsistència, no dóna més que resultats parcials. Gràcies a la comprensió de la interdependència entre els factors d’un problema, es poden trobar soluciones duradores.


La interdependència no és un fenomen nou, exclusiu de la segona meitat del segle XX. Cada cop que uns individus van haver d’entrar en contacte amb altres -a través de les expedicions, la colonització, les migracions o el comerç- s’establiren vincles, s’intercanviaren valors, s’apropiaren elements culturals i s’integraren nous productes i tecnologies en les maneres de viure.


Però la interdependència es va convertir en un tema crític en aquell periode de la història (el segle XX) perquè:

  • Ocorregueren canvis crucials en les tecnologies de transports i de comunicació.
  • Aquests canvis crearen un sistema complex d’intercanvis comercials i provocaren majors intercanvis de persones en el món sencer, així com societats amb una gran diversitat cultural.
  • Hi hagué una proliferació de societats multinacionals i d’organitzacions internacionals que forjaren i reforçaren les xarxes mundials.


La interdependència no és només una característica dels sistemes a escala mundial. Es pot observar també a escala local i nacional. Els joves es poden familiaritzar amb aquest concepte estudiant la interdependència dels papers en una família, en una escola, entre els treballadors d’una mateixa empresa, en una comunitat local i entre les regions d’un mateix país.


Però la interdependència és més que un tema d’estudi en l’Educació per a el Desenvolupament. També és fonamental per al procés d’aprenentatge. Les activitats han d’estar concebudes en una òptica de cooperació que requereixin que els alumnes treballin de manera interactiva, interdependent, completant tasques més específiques.

Alguns conceptes clau

Sistema

Una errada o una disfunció en una de les seves parts té repercussions a totes les altres, i inclús pot aturar completament el funcionament del sistema. Hi ha sistemes mecànics simples, com perr exemple el d’una bicicleta, i sistemas humans més complexos, com per exemple el d’una empresa petita. Hi ha sistemes que posen en joc factors humans i no humans, per exemple els ecosistemes. I hi ha sistemes globals complexos, com la xarxa del comerç internacional, constituïts per un conjunt de sistemes més petits.

Interdependència Simètrica

Quan totes les parts d’un sistema funcionen en cooperació, és a dir, que treballen juntes per aconseguir un objetiu comú que beneficiarà a totes les parts, es parla de sistema d’interdependència simètrica.

Interdependència asimètrica

Aquest terme es refereix a les relacions que, en els sistemes mundials, no són beneficioses per a tots. Es poden veure molt sovint aquests desequilibris en les relacions entre els països industrialitzats i els països en vies de desenvolupament. Per exemple, s’incita als països en vies de desenvolupament a augmentar les produccions destinades a l’exportació. Quan hi ha una caiguda dels preus d’aquests productes en el mercat, a causa de la superproducció, els països industrialitzats aprofiten l’abundància de productes barats, mentre que els països productors tenen menys recursos, menys terres disponibles per a produir aliments i menys diners per a comprar el menjar que necesssiten. Aquest tipus de relació perjudica clarament als països en vies de desenvolupament.

diumenge, 16 de desembre del 2007

La Filosofia Hel·lenística


Mapa conceptual "primer motor" d'Aristòtil


Els mapes conceptuals ajuden molt a clarificar els textos. Saber fer-ne, vol dir, saber llegir un text i extreure'n les idees claus amb les relacions que tenen entre elles. Poder "llegir" un mapa conceptual, significa, poder "veure" l'esquema gràfic dels conceptes o idees i llur relacions. Per això, són d'una ajuda considerable a segon de batxillerat per enfrontar-se als textos dels filòsofs. A classe vàrem llegir el text d'Aristòtil sobre el primer motor i vàrem fer el mapa conceptual a la pissarra. Vosaltres, els alumnes, l'anàveu fent en un full; ambdós, la pissarra i el paper, tenen certes limitacions que la informàtica pot superar. Existeix un magnífic programa gratuït que ens permet fer mapes conceptuals sense limitacions i amb una potència gràfica i unes versatilitats dignes de mèrit, es tracta del CMapTools, de l'"Institute for Human and Machine Cognition" (IHMC) de la Universitat de Florida. Per aprendre el seu maneig podeu consultar el manual elaborat per Ernest Prats García del curs a distància que ofereixen els Centres de Professors de les Illes Balears.
El text d'Aristòtil del que trobareu el mapa conceptual és el següent:
"Tot allò que es mou, és mogut per una altra cosa. Això es pot entendre de dues maneres: o bé el motor no mou per si mateix sinó a través d'una altra cosa que mou el motor, o bé el motor mou per si mateix, i en aquest cas o bé va immediatament abans que l'últim terme de la sèrie, o bé està separat d'ell per molts intermediaris; per exemple, el bastó mou la pedra i és mogut per la mà, la qual, al seu torn, és moguda per l'home; però aquest ja no és mogut per cap altre. De tots dos, tant l'últim (el bastó) com el primer (l'home) afirmen que mouen, però és el primer aquell que mou més pròpiament, perquè mou l'altre, mentre que aquest no el mou, a ell, i el bastó sense l'home no pot moure la pedra, mentre que aquest ho pot fer sense aquell; així, doncs, el bastó no mourà la pedra si l'home no el mou. Per tant, si tot el que es mou ha de ser mogut per alguna cosa, tant si això altre també és mogut per una altra cosa com si no, i si allò que mou i és mogut, ho és per quelcom que al seu torn és mogut, cal que hi hagi un primer motor que no sigui mogut per cap altre; però quan es tingui un primer motor com aquest, no n'és necessari cap altre. En efecte, és impossible que hi hagi una sèrie infinita de motors, cadascun dels quals sigui mogut per un altre, perquè en una sèrie infinita no hi ha cap terme que sigui el primer. Així, doncs, si tot el que es mou és mogut per un altre, i si el primer motor es mou però no es mogut per cap altre, és necessari que es mogui per si mateix."
Física, llibre VIII, 4-5 (256a 3-20)

diumenge, 9 de desembre del 2007

Interdependència

A les classes d'Ètica hem començat unes activitats en el marc de l'educació per al desenvolupament impartides per professores de la Fundació Diagrama. Sense introduccions teòriques hem anat directament a realitzat activitats per grups per a que vagin sortint les idees que tenim de les relacions entre els diversos països del món. La primera activitat ha consistit en fer una llista dels països que intervenen en la nostra vida quotidiana, ubicar-los en el mapa de Peters i enllaçar-los amb el nostre país. Hem mirat les etiquetes de la roba, motxilles, rellotges, mòbils, llibres, quaderns, etc., i hem traçat al mapa una línia des d'aquests països fins Espanya. Cada grup ha fet el seu però més o menys quedava una cosa així:
El que es veu molt clar al mapa és que la majoria de països dels quals empram objectes diàriament se situen a Àssia. També provenen de la resta d'Europa i d'Amèrica, però molt pocs d'Àfrica. Com a conclusió ha sortit dels alumnes l'expressió "TOTS NECESSITAM DE TOTS".
En una altra sessió hem fet un llistat dels conceptes o paraules que ens venen al cap en relació a això. Han sortit, per exemple: importació/exportació, intercanvi de productes, explotació, comerç, coneixement, corrupció, avanços, comunicació, renovació, aliances, relacions internacionals, rutes comercials, diners, publicitat, necessitat, aprofitament, interdependència, interconnexió, malalties, emigració, consum, vaga, producció, intercomunicació, materials barats, explotació infantil, analfabetisme, pobresa, maltractament, compra-venda, discriminació, fam, mort, immigració, sobreexplotació, desnutrició, esclavitud, salari mínim, etc.
A continuació cada grup ha passat a definir aquestes paraules i el portaveu ho comunicava a la classe. I no hi ha hagut temps per més!
Continuarà...