dijous, 30 d’octubre de 2008

Comentari de text d'Epicur fet

Tal i com hem quedat a classe, us facilito un comentari fet de mostra per a guiar-vos en el comentari sobre el text de Popper que heu de fer. No he posat la part de la valoració crítica ja que aquesta és molt personal i cap guia pot ser vàlida per a ningú, ja que es tracta de donar el punt de vista propi argumentat.

TEXT D'EPICUR (341-270 a. C)

«Que ningú, mentre és jove, no vacil·li a filosofar, ni essent ja vell, de filosofar no es cansi. Car per assolir la salut de l'ànima, mai no s'és ni massa vell ni massa jove.

Aquell que diu que encara no li ha arribat l'hora, o que ja li ha passat l'edat, és com si digués que per a la felicitat no ha arribat encara el moment, o bé que ja li ha fugit. Que filosofin, per tant, el jove i el vell; l'un perquè tot envellint es mantingui jove de felicitat gràcies als records passats; l'altre perquè pugui ésser jove i vell alhora per la seva impertorbabilitat enfront de l'esdevenidor. Ens cal meditar, doncs, sobre les coses que ens reporten felicitat, car si la posseïm, ja ho tenim tot, i si ens manca, fem tots els possibles per posseir-la.»

Epicur, Lletra a Meneceu, Barcelona, Ed. Bernat Metge, 1975, traducció de Montserrat Jufresa


TÍTOL: SEMPRE ÉS L'HORA DE LA FILOSOFIA I LA FELICITAT

COMENTARI DE TEXT

En aquest breu fragment de la carta que Epicur va escriure al seu amic Meneceu, el filòsof ens convida a filosofar sense tenir en compte l'edat de la persona, és a dir, que “mai no s'és ni massa vell ni massa jove”. No es pot posar l'excusa de l'edat per abstenir-se de filosofar, ja que la filosofia és el saber que ens conduirà cap a la salut de l'ànima i la felicitat.

Epicur relaciona constantment la filosofia amb la felicitat i la salut de l'ànima, defensant que la filosofia és el camí per arribar a la felicitat, tant per als joves com per als vells. La raó que dóna per als joves és que si filosofen, és a dir, si reflexionen, pensen, mediten, es mantindran sempre joves, ja que la filosofia els farà feliços amb els records del passat; i per als vells, que filosofant mantindran l'ànima tranquila respecte d'allò que els espera a tots en el futur, això és, la mort, així els vells tendran “impertorbabilitat enfront de l'esdevenidor”, tranquilitat, serenitat, calma, respecte de la mort futura.

Per tant, la filosofia és útil tant als joves com als vells per a ser feliços, ja que sembla que per Epicur la felicitat és l'objectiu o la finalitat de la nostra vida, ja que si la tenim “ja ho tenim tot, i si ens manca, fem tots els possibles per posseir-la”. O sigui, que per aconseguir l'objectiu de la nostra vida, ser feliços, ens cal filosofar, segons Epicur.

També podem extreure del text que per Epicur la felicitat és troba en l'ànima i, per tant, no es tracta de dedicar-se al cultiu del cos sinó al cultiu de l'ànima, i això podem suposar que serà la filosofia, cultivar l'ànima, la ment, el pensament i així arribar a la tranquilitat espiritual.

En conclusió, el text sosté la tesi que la filosofia és el mitjà per aconseguir la felicitat i aquesta és troba en la nostra ànima, i a més a més, que aconseguir aquesta felicitat és una tasca de qualsevol persona a qualsevol edat: mai hem de renunciar a la felicitat i, per consegüent, mai hem de renunciar a la filosofia.

1 comentari:

Ramón Oliver ha dit...

Comentari de text
Ramón Oliver
1er De batxillerat B

Perjudicis filosófics:

Segons l’Austríac Karl Popper ( filósof i socióleg, nascut a Austria i mort a Londres) , dóna igual el sexe al qual pertanyi una persona, qualsevol pot disfrutar del plaer de cuestionarse els fets de la vida cuotidiana d’una manera crítica. Aixó significa que, els que no pensen d’una manera crítica conscientment, ho fan de forma inconscient, tenen prejudicis filosófics, fonamentats en teories no pensades ni contrastades críticament, per tradició o per l’entorn intel•lectual en el quel es troba un subjecte determinat.

La seva idea és que, aquests prejudicis a questions filosófiques com (l’amor,l’odi,la felicitat…) són perjudicials per a aquestes persones, ja que tenen una idea dels conceptes més abstractes de la vida, molt poc elaborada i en alguns casos, equivocada, el qual pot acarrear confusió en alguns aspectos de la seva vida i per sempre.

En Popper diu que, l’existéncia de filósofs professionals, es troba en el fet de que el món els necesita per aclarir les idees que altres persones ni tan sols s’esforcen en raonar, els filósofs professionals són els encarregats de cuestionar aquestes idees d’una forma crítica, per transmetre aquestes idees a aquesta pobre població que no s’interessa per aquests aspectos al llarg de la seva vida i per tan pateixen els prejudicis filosófics avanç mencionats, i esque, com diría en Descartes “Viuere sense filosofar és, própiament, tenir els ulls tancats, sense tratar d’obrir-los mai més.”

En Popper ens vol donar a entendre que, igual que passa a la filosofía, a totes les ciències, ha hagut i haurà persones amb concepcions del món que els envolta elaborades a partir d’un sentit comú acrític. Per exemple, encara hi ha gent que creu en el creacionisme, i de fet fa uns 300 anys era la única explicació posible, tot el món creia aixó fins que un home anomenat Darwin va propasar el model de la evolució.

En definitiva, el text intenta deixar clara la idea de que tots nosaltres som filósofs, l’únic que hem de fer és pensar críticament, cuestionar-ho tot, i allunyar-nos del anomenats prejudicis filosófics pera conseguir una vida menys perniciosa.

Des del meu punt de vista, a aquest món hi ha de tot, no podem pretendre que tota la gent d’aquest planeta es disposi a filosofar, ja que en alguns casos es una cosa imposible, hi ha gent amb malaltíes mentals, per exemple, que són icapassos d’aixó, lo que si hem de fer, es empenyar a la gent que sí pot filosofar a que ho faci, i hem de donar gràcies als filósofs professionals per apropar aquestes teories tan abstractes i difícils de entrendre a la gent de a peu.