dimarts, 17 de febrer del 2015

Consells per entendre Kant donats al programa de ràdio "Àgora de can Alcover"

ÀGORA DE CAN ALCOVER
AULA DE FILOSOFIA

PROGRAMA DE DIA 6 DE FEBRER DE 2015
KANT

Aproximació motivadora:
  1. Documental sobre Kant de F. Savater a “La aventura del pensamiento” (27 m.): https://www.youtube.com/watch?v=jNPRlhJlj2A
  2. Introducció a Kant en vídeo de Jesús Palomar (http://filosofiapalomar.blogspot.com.es/) (5 m.): http://youtu.be/zzi_ZvG0Cas
  3. Còmic Un día loco en la vida del professor Kant, col·lecció Los pequeños platones, Ed. Errata naturae. Hi ha la Unitat Didàctica per descarregar a: http://www.erratanaturae.com/index.php/colecciones/los-pequenos-platones/
  4. Si teniu l’oportunitat, vegeu l’obra de teatre Té con Kant, de la companyia Inversa teatro: pàgina a Facebook https://www.facebook.com/teconkant.enkonigsberg?fref=ts


Per a l’estudi i Selectivitat:
  1. Apunts sobre Kant de l’IES Mossèn Alcover: http://www.iesmossenalcover.es/joomla/Documents/Departaments/Filosofia/09Kant.pdf
  2. Lliçó amb preguntes a filòpolis.cat: http://www.xtec.cat/~lvallmaj/barrinou/kant-in.htm
  3. Presentació sobre Kant: http://www.slideshare.net/jcalzamora/immanuel-kant-1724-1804-20132014


CLAUS PER ENTENDRE LA CRÍTICA DE LA RAÓ PURA DE KANT
  • El problema que vol aclarir Kant és si podem fonamentar racionalment la metafísica. Recordem que ell era un racionalista “dogmàtic” hereu de Wolff que es basava en Leibniz i que fou Hume qui el despertà del seu “somni dogmàtic”.
  • Per aclarir el problema de la Metafísica haurà d’analitzar com funciona la raó humana, i això el conduirà a explicar per què les ciències avancen i la metafísica no. Així el funcionament de la raó i el de la ciència van de la mà, i les matemàtiques i la física són ciències perquè segueixen aquest funcionament racional, en canvi, la metafísica no.
  • El subjecte cognoscent és el centre entorn del qual giren els objectes: la revolució copernicana de Kant.
  • La raó es divideix en 3 facultats: sensibilitat, enteniment i raó que seran explicades a l’Estètica transcendental, l’Analítica transcendental i la Dialèctica transcendental, on simultàniament tractarà de la Matemàtica, la Física i la Metafísica.
  • La qüestió clau és que el coneixement ha de començar amb l’experiència per aplicar-li uns coneixements que el subjecte ja té, són els a priori. És a dir, el subjecte cognoscent té uns a priori que només s’apliquen si els objectes desperten els nostres sentits.
  • Els a priori de la sensibilitat són l’espai i el temps, són intuïcions pures a priori. Mitjançant la sensibilitat intuïm o percebem un objecte. La matemàtica es basa en l’espai i el temps i per això és una ciència.
  • Els a priori de l’enteniment són dotze categories, els conceptes purs de l’enteniment, per exemple, la categoria de substància, de causa, de unitat i de pluralitat. Mitjançant l’enteniment entenem o comprenem de quin objecte es tracta. La Física es basa en les categories i per això és una ciència.
  • En canvi, a la raó (la tercera facultat) no hi ha a priori i no hi ha experiències de les quals començar el coneixement. La raó unifica sota tres principis tots els fenòmens de la sensibilitat i l’enteniment: el jo o ànima, el món o realitat, i Déu. No ho podem fer però ho feim perquè la metafísica és una tendència natural de l’ésser humà. La Metafísica no és una ciència però és la base de la moral, de la Crítica de la raó pràctica.
  • Les Matemàtiques i la Física són ciències perquè s’expresen en judicis sintètics a priori. “Sintètics” perquè el predicat no està inclòs en el subjecte, i per tant, amplien el nostre coneixement, i “a priori” perquè no depenen de l’experiència, per això són universals i necessaris, les condicions d’un coneixement o ciència. Exemples de judicis sintètics a priori de Kant: “7+5=12”, “la línia recta és la distància més curta entre dos punts”, “la quantitat de matèria resta invariable en totes les modificacions del món corpori”, “a tota transmissió de moviment, acció i reacció seran sempre iguals”.

dimarts, 10 de febrer del 2015

Consells per estudiar Hume donats al programa de ràdio Àgora de can Alcover

ÀGORA DE CAN ALCOVER
AULA DE FILOSOFIA

PROGRAMA DE DIA 16 DE GENER DE 2015
HUME

Aproximació motivadora:
  1.  Documental en vídeo a La aventura del pensamiento, per F. Savater: https://www.youtube.com/watch?v=u9zx_VtKVBs (27 m.)
  2. Vídeo “Racionalisme versus empirisme”: https://www.youtube.com/watch?v=kkQeofvtfXQ (3:35 m.)
  3. Llibre La querella de los filósofos, de Robert Zaretsky & John T. Scott, sobre l’amistat i posterior baralla entre Hume i Rousseau.
  4. Llibre El perro de Rousseau, de David Edmonds & John Eidinow


Per a l’estudi i Selectivitat:
  1.    Presentació powerpoint d’A. Baldó (molt detallada): http://www.slideshare.net/abaldo/hume-6753526
  2. Dossier Hume, per A. Baiges, F. De Castro i A. Caballero: https://www.scribd.com/doc/252695438/Dossier-Hume-Felix-de-Castro-Anna-Baiges
  3. Textos de Hume:
  4. a.     Abstract: https://www.scribd.com/doc/203641219/Abstract-Hume-Tractat-IES-Montseny
  5. b.     Tractat de la naturalesa humana (en castellà, ed. Dip. d’Albacete): http://www.dipualba.es/publicaciones/LibrosPapel/LibrosRed/Clasicos/Libros/Hume.pm65.pdf
  6. 3 Comentaris de text resolts: http://www.alcoberro.info/planes/empirisme.htm
  7. Més recursos a: http://classedefilosofia.blogspot.com.es/search/label/Hume


CLAUS PER ENTENDRE DAVID HUME
·      Hume és l’empirista més radical de tots perquè serà coherent amb el seu principi empirista: el principi de còpia
·      Aquest principi de còpia diu que només tenim a la ment “impressions” i “idees”, i que les idees vertaderes es deriven com a còpies de les impressions. Si no hi ha hagut cap impressió doncs la idea és falsa.
·      Així, Hume aplica aquest principi a la idea de causalitat, base de tota la ciència, i conclou que no podem conèixer la connexió entre causa i efecte. Per tant, la raó no és la guia de la nostra vida, sinó que és el costum, i la ciència, per tant, no té base racional.
·      Aplicat el principi de còpia a la metafísica cartesiana, ni la idea de “yo”, ni la idea de “món”, ni la idea de “Déu”, tenen impressions, i, per tant, són falses. S’ha de rebutjar tot el que contengui raonaments abstractes (llegir final de l’Enquiry)
·      Aplicat l’empirisme a l’Ètica, no és la raó, segons Hume, la que ens indica què està bé o malament, sinó que són les “emocions” agradables o desagradables les que ens fan creure que una cosa és bona o dolenta. Aquesta ètica s’anomena “emotivisme”

·      Resumint, la filosofia de Hume és escèptica, fenomenista, psicologista i emotivista.