dimecres, 27 de febrer del 2008

Dades sobre la pena de mort

LA PENA DE MORT (1 de gener de 2007)


Al llarg de la història condemnar a mort
a les persones que violen les lleis d’un país ha estat molt comú. Les tradicions ens parlen d’execucions a la forca, cremats, passats per l’espasa, guillotinats, a garrot , esquarteraments, cadira elèctrica... i finalment la injecció letal.

Conforme passen els segles cada vegada més països han anat abolint la pena de mort de les seves lleis, alguns només l’eliminen per als delictes comuns, és a dir, tots aquells que es cometen fora dels temps de guerra, però la mantenen en cas de conflicte bèl·lic. Per això, avui en dia podem trobar quatre tipus de països en relació a la pena capital:

1) RETENCIONISTES

(69 països)

Mantenen la pena de mort a les seves lleis i l’apliquen.

2) ABOLICIONISTES PER A TOTS ELS DELICTES

(88 països)

Han eliminat la pena de mort en tots els casos possibles, en temps de guerra i en temps de pau.

3) ABOLICIONISTES NOMÉS PER ALS DELICTES COMUNS

(11 països)

Han eliminat la pena de mort en temps de pau i per als delictes comuns (assassinats, violacions, robatoris, etc., es consideren delictes comuns), però mantenen la pena de mort en cas de guerra (matar en una batalla en temps de guerra no es considera un delicte comú).

4) ABOLICIONISTES DE FET

(29 països)

No han eliminat la pena de mort de les seves lleis però fa molts anys que no executen a ningú.

Els principals països RETENCIONISTES són XINA, IRAN, ARÀBIA SAUDÍ I ESTATS UNITS. Les execucions l’any 2006, segons AMNISTIA INTERNACIONAL, foren 1591 en 25 països:

      • XINA: 1010 oficials, entre 7500 i 8000 no oficials.
      • IRAN: 177
      • PAKISTÀN: 82
      • IRAK: 65
      • SUDÀN: 65
      • ESTATS UNITS: 53

A l’Estat Espanyol la pena de mort va ser abolida el 1995 per a tots els delictes, el 1978 s’havia abolit només per als delictes comuns, i l’última execució es va realitzar el 1975 durant la dictadura de Franco.

Els debats sobre la necessitat de la pena de mort o sobre l’abolició solen constar dels següents arguments:

RAONS A FAVOR DE LA PENA DE MORT

RAONS EN CONTRA DE LA PENA DE MORT

  1. Compleix la “llei del Talió”: ull per ull, dent per dent.
  2. Dóna exemple: dissuadeix als delinqüents de cometre delictes.
  3. És més barata que la presó.
  4. Satisfà a les famílies de les víctimes.
  1. S’executen innocents.
  2. No dissuadeix de cometre delictes. Està demostrat amb investigacions.
  3. Va en contra de 2 drets humans: a) el dret a la vida, i b) el dret a no ser sotmès a penes cruels, inhumanes o degradants.
  4. És discriminatòria: s’usa contra les minories ètniques, econòmiques, religioses, etc.
  5. És utilitzada contra els dissidents polítics: Xina, Iraq, Corea del Nord...
  6. Suposa justificar un acte violent en nom de la justícia.

Enllaços:

dilluns, 25 de febrer del 2008

Pena de mort

1. Fitxa tècnica:
  • Títol original: Dead Man Walking
  • Director: Tim Robbins
  • Any: 1995
  • País: Estats Units
  • Durada: 1 hr. 58 mins.
2. Sinopsi
Inspirada en una història real sobre la profunda relació sorgida entre una monja i un condemnat a mort en una presó americana, aquesta pel·lícula suposa un provocador examen sobre el crim i el càstig. Susan Sarandon aconseguí amb ella guanyar un Oscar a la Millor Interpretació Femenina el 1995 i Sean Penn fou nominat com a Millor Actor.
Pena de mort és una pel·lícula commovedora i absorbent amb un argument original i captivador que et mantindrà atent des del principi fins al final de la pel·lícula.
Helen Prejean (Sarandon) és una monja compassiva de Nova Orleans que actua com a consellera espiritual de Mathew Poncelet (Penn), un violent assassí que espera al corredor de la mort el dia de la seva execució, que té com a missió principal ajudar a les persones com a Mathew a trobar la seva salvació. Encara que, de vegades, investigar massa pot dur-te a trobar el costat més obscur i malvat de l'home, la germana Helen pensa que tota persona té el seu costat bo. Ara la seva tasca principal serà aconseguir el temps suficient i retardar l'execució per a salvar a Mathew i demostrar a tothom que ningú ha de ser executat per molt horrible que hagi estat el seu passat...

dijous, 21 de febrer del 2008

L'Empirisme

LOCKE (1632-1704)

Negació de les idees innates. Tot el coneixement prové de l’experiència. La ment és una "tabula rasa". És un empirisme moderat.

Apart de la seva importància en relació a la teoria del coneixement Locke és també un dels fonamentadors de la teoria política del liberalisme.

Obres: Assaig sobre l’enteniment humà i Assaig sobre el govern civil.

BERKELEY (1685-1753)

"Esse est percipi": l’ésser de les coses consisteix en ser percebudes. La ment coneix només idees. Només Déu assegura que les coses existeixen quan ningú les percep.

Obres: Tractat sobre els principis del coneixement humà i Tres diàlegs entre Hylas i Philonus.

HUME (1711-1776)

Durant la seva vida va conèixer Rousseau i estava al corrent dels esdeveniments socials i intel·lectuals de l’època. El seu llibre més important fou el Tractat sobre la naturalesa humana però no obtingué l’èxit que Hume esperava i va haver de fer-ne una síntesi retallant aspectes importants; escriví, doncs, l’Enquiry, les Investigacions sobre l’enteniment humà, reduint l’àmbit global de l’ésser humà contingut al Tractat per centrar-se en les qüestions de teoria del coneixement.

Les Investigacions sobre l’enteniment humà

Continguts de la ment

Els continguts de la ment són impressions o idees:

  • Impressió: dades immediates de l’experiència
  • Idees: imatges o còpies de les impressions.

- La diferència és una qüestió d’intensitat.

- Les idees provenen de les impressions, aquestes són anteriors a aquelles.

- Les idees s’associen pels principis de semblança, contigüitat, o causa i efecte.

- Mètode: per veure quines idees de la filosofia són correctes haurem de cercar les impressions de les que derivin.

· Els objectes de la raó són:

- relacions d’idees: matemàtica, àlgebra, geometria, aritmètica, lògica. És un coneixement independent dels fets però aplicable a ells. Són certs intuïtiva o demostrativament. La seva negació és una contradicció.

- qüestions de fet: coneixement referit a les coses, a la realitat. Mai no impliquen contradicció. Només tenim impressions d’objectes presents, però sempre establim relacions entre ells i esperam que després de que un esdevengui, n’esdevindrà un altre. P. ex. “El sol no sortirà demà”. La seva negació no és una contradicció.

- Gairebé tots els raonaments relatius a qüestions de fet semblen estar fonamentats en la relació causa-efecte.

Anàlisi de la idea de causalitat

Idea de causalitat: ¿de quina impressió deriva la idea de causa?

- Tenim la impressió de la causa i la impressió de l’efecte, hi suposam una connexió necessària, ¿de quina impressió es deriva aquesta idea de connexió necessària?

- En la nostra experiència hi trobam una conjunció constant entre la causa i l’efecte: sempre que es dóna el primer es dóna el segon.

- SOLUCIÓ: no hi ha cap impressió que verifiqui la idea de connexió necessària. Només tenim la certesa de què a l’efecte li precedeix la causa perquè en el passat sempre s’ha donat així, i confiam que en el futur també es doni. Ens hem acostumat a la unió d’aquests dos fets: és l’hàbit, el costum el que guia la nostra vida, no la raó.

- La creença: podem creure amb el principi de causalitat quan es passi d’una impressió a una altra, mai d’una impressió a quelcom que no hi hagi hagut impressió, experiència. (PSICOLOGISME)

Crítica a la metafísica tradicional

· El JO i la identitat. ¿Hi ha impressió del jo? Suposam que és el que suporta aquestes impressions, però no el podem conèixer.

- Com tenim, doncs, la idea de identitat personal? Per la memòria.

· La REALITAT o el MÓN EXTERIOR: tenim impressió de les coses però no del món. Va d’una impressió a una altra cosa.

· DEU: tampoc no tenim impressió de Déu.

- D’on vénen les impressions? No ho podem saber.

La filosofia de Hume, doncs, es caracteritza per:

ESCEPTICISME: no podem basar la ciència ni la filosofia en la raó ni en l'experiència

FENOMENISME: només podem conèixer allò que se'ns apareix (impressions)

L'ÈTICA

El principal interès de Hume en escriure el Tractat era de caràcter moral, les qüestions de coneixement eren una introducció a l’anàlisi de la naturalesa humana. Com resa el subtítol «Assaig per introduir el mètode del raonament humà en els assumptes morals».

En consonància amb el que hem dit anteriorment, els judicis morals dels homes tampoc no es basaran en la raó. Quan jutjam entre el que està bé i el que està malament el judici es basa en els sentiments, en les emocions, consideram que està bé allò que ens plau i malament allò que ens disgusta. Aquest tipus d’ètica s’anomena emotivisme.

Altres racionalistes

SPINOZA (1632-1677)

A l'igual que Descartes, Spinoza també té una confiança absoluta en la raó. La seva filosofia es construeix more geomètrico, deductivament, prenent novament el model matemàtic com el model racional per excel·lència. La seva obra més destacada és Ètica demostrada segons l'ordre geomètric, on Spinoza demostra deductivament que tot l’univers és una sola substància, seguint estrictament la definició que "substància és allò que no necessita res més per existir", que ja Descartes havia defensat, encara que considerà que hi havia tres tipus de substàncies. Per Spinoza tot és la mateixa i única substància: "deus sive natura" (déu o naturalesa) i la diversitat de formes existents només són modificacions o atributs d'aquesta substància. Així, s’oposa al dualisme de Descartes i propugna un monisme o panteisme. Per aquesta filosofia Spinoza va ser expulsat de la comunitat jueva i tenia prohibit anar a la Sinagoga.

LEIBNIZ (1646-1716)


Coneixia l’obra de Ramon Llull, i admirava la seva lògica. Escriu una obra inspirant-se en ell, De Arte combinatoria. També construeix la seva filosofia seguint el mètode matemàtic, la deducció. Altres obres de Leibniz són: Nous assaigs sobre l’enteniment humà i Monadologia. En el primer, Leibniz distingeix entre veritats de raó i veritats de fet, que influiran poderosament en Kant; les veritats de raó són analítiques, basta amb analitzar el subjecte de la proposició per trobar el predicat inclòs. Es basen en el principi de contradicció ("un tot és major que les seves parts"). Les veritats de fet, en canvi, no són analítiques, el predicat no està inclòs en el subjecte ("Cèsar va passar el Rubicó"). Es basen en el principi de raó suficient que estableix que tot el que succeix o existeix té una raó per succeir o existir. Aquest principi de raó suficient va conduir a Leibniz a creure que "vivim en el millor dels mons possibles", optimisme que va ser àcidament criticat per Voltaire a la novel·la Càndid.
A la Monadologia Leibniz exposa la teoria de les mònades, que és una nova solució al problema de les substàncies cartesià i spinozià. L’univers es composa d’una multiplicitat de mònades, "àtoms de la naturalesa" o "unitats" simples que no tenen ni extensió, ni figura, ni
matèria, ni divibisibilitat possible. Les mònades són forces primitives simples i impenetrables, "sense finestres", amb percepció i apetició: són ànimes. Així Leibniz salva el dualisme cartesià de la divisió entre pensament i extensió, i el monisme spinozià.

dimarts, 19 de febrer del 2008

Per estudiar Descartes

Per estudiar Descartes i preparar l'examen el millor és basar-se en les explicacions de classe i el llibre de text. Si voleu més explicacions o perspectives una mica diferents, podeu consultar algunes pàgines de les webs que sempre us estic recomenant. De Descartes, en concret, podeu consultar la web de Ramon Alcoberro on hi trobareu, a més de la filosofia de l'autor, recomenacions per llegir els textos de Descartes i comentaris de text de selectivitat resolts (molt útils). També està molt ben explicat el pare de la filosofia moderna a la web Filoxarxa, on hi trobareu una àmplia explicació de les regles del mètode, entre els altres temes. Si voleu resseguir la teoria cartesiana a través dels seus textos, res millor que la web Filosofia a través dels textos. I com també sovint us he recomenat, la web del Cnice del MEC també té un bon tema sobre Descartes, amb l'aventatge de que podeu consultar el glosari per veure les definicions dels conceptes cartesians.
Per altra banda, si us interessa consultar el llibre complet del Discurs del mètode, el podeu trobar per exemple aquí. I les Meditacions metafísiques les podeu descarregar en pdf en català des d'aquí i en castellà d'aquí. Bon profit!

Educant en justícia

El divendres dia 15 de febrer tot l'alumnat d'Ètica de 4t d'ESO va participar a l'activitat "Educant en justícia" patrocinada pel Consell General del Poder Judicial i organitzada per la Directora del Departament de Comunicació del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (Maria Ferrer). L'activitat va consistir en veure un vídeo d'uns 10 minuts on s'explicava el funcionament de la Justícia de manera didàctica, després es va fer una entrevista a la jutge Concepción Moncada (amb àmplia participació de l'alumnat) i, finalment, es va celebrar una representació d'un judici amb alumnes escollits a tal efecte. A continuació exposam un reportatge visual amb els protagonistes de l'activitat.
Aquí podeu veure en primer plànol a la Jutge i a la Directora de Comunicació fent l'entrevista.
El públic va intervenir amb tantes preguntes que la sessió es va allargar més de mitja hora:
Al Judici el Jutge sempre se seu al centre de la taula, a la seva esquerra s'hi seu el Fiscal i a la dreta l'Advocat:
En primer lloc sempre li toca el torn al Fiscal, que intentarà demostrar la culpabilitat de l'acusat:
Després li toca el torn a l'Advocat defensor, que intentarà demostra la no culpabilitat de l'acusat:

Al primer que criden a declarar és al mateix acusat, que respondrà dret a les qüestions del Fiscal i de l'Advocat, per aquest ordre:
Després el Jutge crida a declarar a la víctima:
A continuació surten a declarar els testimonis i els experts:

I en haver acabat les declaracions, el Fiscal i l'Advocat fan els seus alegats finals per tal que el Jutge dicti sentència. En aquest cas l'acusat fou declarat culpable.
I així, s'acabà el judici.

Gràcies a tots els voluntaris per participar en el Judici i al públic per la seva atenció i respecte.

dilluns, 11 de febrer del 2008

Fal·làcies: argumentacions incorrectes


Al film "12 hombres sin piedad" moltes de les intervencions dels membres del jurat eren fal·làcies, arguments que semblaven bons o correctes, però que no ho eren. A classe hem vist les fal·làcies informals i ens hem basat amb l'explicació i els exemples de la magnífica web Filòpolis. Ara la podeu tornar a consultar i fer l'activitat "Fal·làcies no formals" que hi ha al final de la pàgina.