I Olimpíada de Filosofia a les Illes Balears

Cartell de la I Olimpíada de Filosofia

Bases I Olimpíada de Filosofia de les Illes Balears

Informació i inscripció a: http://seras.uib.es/olimpiades/filosofia/

Consells per estudiar Descartes donats al programa de ràdio Àgora de can alcover

ÀGORA DE CAN ALCOVER

AULA DE FILOSOFIA

PROGRAMA DE DIA 19 DE DESEMBRE DE 2014

DESCARTES

Aproximació motivadora:

1. Biografia de Descartes en vídeo (Canal Enciclopedia): https://www.youtube.com/watch?v=MZZk8sUOs5E
2. La Filosofia de Descartes en vídeo: http://filosofiapalomar.blogspot.com.es/2013/02/la-filosofia-de-descartes-video.html
3. Pel·lícula Cartesius de Roberto Rossellini: https://www.youtube.com/watch?v=tLt1NoVfaUU
4. Còmic sobre la Filosofia de Descartes: http://www.xtec.cat/~mcodina3/Filosofia2/comic.pdf
5. Descartes para principiantes, de Dave Robinson
6. El genio maligno del señor Descartes, de Jean Paul Mogin i François Schwoebel

Per a l’estudi i Selectivitat:

1. Dossier Descartes per a 2n de Batxillerat, de Fèlix de Castro, Anna Baiges i Antonio Caballero: https://iessitges.wikispaces.com/file/view/Descartes+%28dossier%29.pdf
2. Edició comentada de les Meditacions Metafísiques (I-IV): http://www.xtec.cat/~mcodina3/Filosofia2/Meditacions.pdf
3. La filosofia moderna, Descartes i Hume, de l’IES Maria Aurèlia Capmany: http://blocs.xtec.cat/zadig/files/2007/12/filosofia-moderna.doc
4. Presentació powerpoint sobre Descartes: http://www.slideshare.net/jcalzamora/ren-descartes-1596-1650-6876301

CLAUS PER ENTENDRE DESCARTES

•  La Filosofia de Descartes té dos moments, el moment “destructiu” de dubtar de tot, i el moment “constructiu” d’edificar el nou edifici.
•  Descartes, igual que Arquímedes, cerca un punt fixe (absolutament vertader per a tothom) com a la primera pedra de l’edifici, per això dubtarà de tot, per veure què queda. Quedarà només el propi dubte, això és, el fet de que pensem i, en conseqüència, som, existim. “Penso, aleshores sóc” és el punt fixe des d’on construir-ho tot.
•  “Jo sóc una cosa que pensa”, res cogitans, el meu cos no és el meu jo: dualisme antropològic.
•  Aquesta cosa que pensa té una idea innata: la idea d’infinit, per tant, existeix una substància infinita que me l’ha posada en mi, Déu.
• Si Déu existeix no permetrà que jo m’equivoqui pensant que tot el que em rodeja és fals, per tant, el món físic existeix. Déu n’és la garantia.