La classe de Filosofia: 2015

diumenge, 6 de desembre del 2015

Àudio Aula de Filosofia: Aristòtil

Secció "Aula de Filosofia" del programa de ràdio "Àgora de can Alcover"

Àudio Aula de Filosofia: René Descartes

Secció "Aula de Filosofia" del programa de ràdio "Àgora de can Alcover"

Àudio Aula de Filosofia: David Hume

Secció "Aula de Filosofia" del programa de ràdio "Àgora de can Alcover"

Àudio Aula de Filosofia: Immanuel Kant

Secció "Aula de Filosofia" del programa de ràdio "Àgora de can Alcover" (06/02/15)

Àudio Aula de Filosofia: Karl Marx

Secció "Aula de Filosofia" del programa de ràdio "Àgora de can Alcover" (20/02/15)

Àudio Aula de Filosofia: Friedrich Nietzsche

Secció "Aula de Filosofia" del programa de ràdio "Àgora de can Alcover" (27/03/15)

Àudio Aula de Filosofia: Hannah Arendt

Secció "Aula de Filosofia" del programa de ràdio "Àgora de can Alcover" (24/04/15)

dimarts, 15 de setembre del 2015

Merlí, sèrie de TV3 amb un professor de filosofia de protagonista

Ha començat a TV3 una sèrie insòlita fins ara, basada en un professor de filosofia, la seva classe i la seva família. Totes les aportacions sobre la filosofia, que són moltes, no són ficció, són autèntiques i, per tant, us pot servir per repassar algunes de les coses que heu après a les classes de filosofia de batxillerat. La trama, emperò, és pura ficció i ja comprovareu que Merlí és un personatge molt especial, que pot ser no es sembli gens a la imatge de "profe de filosofia" que us podeu haver creat. Així i tot, val la pena de veure la sèrie.

Teniu tota la informació a la web http://www.ccma.cat/tv3/merli/# i podeu veure el primer capítol "Els peripatètics".

Pregunta!!! per què apareix una o unes mosques i sona la música de Rimsky-Korsakov "El vol del borinot"? Quina relació té aixó amb la filosofia?

divendres, 12 de juny del 2015

Examen d'Història de la Filosofia de la selectivitat UIB 2015

Els dos exàmens em semblen correctes, només la pregunta de comparació de l'Organon d'Aristòtil la trobo massa recercada. Però els textos i les altres preguntes entren dins el nivell de segon de batxillerat.

dimecres, 10 de juny del 2015

Vídeos elaborats pels alumnes d'Ètica de 4A i 4B sobre els Drets Humans

Article 1

Autora: Dayana Nicole Ordóñez

Autora: Zoe Arriero

Article 2

Autors: Mireia Martorell i Marta Gutiérrez

Autors: Franelvis de Jesús i César Morales

Article 3

Autors: Jesús Fresneda i Luís Miguel Martínez

Article 4

Autors: Mireia Martorell i Marta Gutiérrez

Articles 4 i 5

Autors: Rubén Amengual, Sergio Cobos i Javier Lino

Article 5

Autor: Luisa Fernanda Chito

Article 7

Autors: Paco Álvarez, Ángel García i Guille Vaquer

Autors: Marcel Cifre

Article 9

Autors: Luis Miguel Martínez i Jesús Fresneda

Autors: Franelvis de Jesús i César Morales

Article 12

Autors: Paco Álvarez, Ángel García i Guille Vaquer

Autor: Ismael Malan

Article 13

Autor: Adrià Gómez

Article 14

Autors: Rubén Amengual, Sergio Cobos i Javier Lino

Article 15

Autors: Catalina Díaz, Alejandra Vargas i Esteban Morales

Article 17

Autor: Rafa Aguiló

Autora: Marga Perelló

Article 18

Autors: Catalina Díaz, Alejandra Vargas i Esteban Morales

Autors: Franelvis de Jesús i César Morales

Article 23

Autors: Catalina Díaz, Alejandra Vargas i Esteban Morales

Article 24

Autora: Nerea Cánovas

Autors: Ángel García, Guille Vaquer i Paco Álvarez

Article 26

Autors: Catalina Díaz, Alejandra Vargas i Esteban Morales

Autora: Claudia Mora

Article 27

Autors: Juanjo Bravo

Autors: Sergio Nogales i Miquel Frau

dimecres, 27 de maig del 2015

Preparant l'examen d'Història de la Filosofia per la selectivitat a la UIB 2015

A continuació us deixo material divers per preparar l'examen de Filosofia de la selectivitat:

Temes essencials dels 8 autors principals. És una espècie d'índex de les teories de cadascun dels autors. Us pot servir per comprovar si sabeu o no les teories i repassar aquelles que tengueu més fluixes amb els llibres de text o apunts que tengueu.
Consells per elaborar el comentari de text. Es donen consells de cadascuna de les 4 parts obligatòries del model de comentari de la selectivitat. S'exemplifica amb un text de Kant, l'imperatiu categòric, aparegut el 2104.
Mínims del comentari de text. Aquest document simplement esmenta el que hauria de contenir el comentari de text com a mínim, és a dir, el que és imprescindible redactar.
Taules dels contextos i influències dels 8 autors. S'assenyala el segle de cada autor i el marc cultural, els fets històrics i les influències més importants.
La segona pregunta: explicació d'una teoria. Llistat de les preguntes ja aparegudes als exàmens des del 2011. N'hi ha moltes ja que sempre es pot triar entre dues opcions.
La tercera pregunta: comparació d'autors. Llistat de les preguntes ja aparegudes i d'altres possibles. També es deix triar entre dues opcions.
Enllaç a la web de la UIB sobre la prova d'Història de la Filosofia. Aquí hi teniu l'explicació de cada part i pregunta i la puntuació de cadascuna.
Document amb el model d'examen i els exàmens des de 2005. Aquest document us pot servir per familiaritzar-vos amb les proves i per repassar segons els models apareguts els anys anteriors.
Consells del professor Ramon Alcoberro de com plantejar l'examen d'Història de la Filosofia. Encara que està orientat per a les PAU de Catalunya són molt útils per a qualsevol examen de Filosofia.

Consells per estudiar Plató donats al programa de ràdio

ÀGORA DE CAN ALCOVER

AULA DE FILOSOFIA

PROGRAMA DE DIA 8 DE MAIG DE 2015

PLATÓ

Per al públic en general:

1. Breu biografia de Plató en vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=9I96dofSQaA (6:49 m)

2. Documental sobre vida i filosofia de Plató a La aventura del pensamiento: https://www.youtube.com/watch?v=XrLwqk1Oqq8 (20 minuts)

3. Llibre interactiu La filosofía de Platón, de Elena Díez de la Cortina en col·laboració amb cibernous.com. Disponible a l’iBook Store per a dispositius Apple (6,99€)

4. “El filósofo y la política. PLATÓN”, de Carlos García Gual, a Historia National Geographic: https://es.scribd.com/doc/243555952/Platon-El-filosofo-y-la-poli-tica-C-Garcia-Gual

5. Llibre il·lustrat El filósofo-perro frente al sabio Platón, de Yan Marchand i Vincent Sorel, ed. Errata Naturae

6. Dues pel·lícules poden il·lustrar la dualitat de mons a Plató: La rosa porpra de El Caire de Woody Allen, i Matrix dels germans Wachowski.

Per a l’estudi i Selectivitat:

1. Dossier de Plató, de F. De Castro: https://iessitges.wikispaces.com/file/view/dossier+plato.pdf/38545788

2. Apunts sobre Plató de elprofedetica.es: http://www.elprofedetica.es/docs/pau/nuevo/2013tema2.pdf

3. Diàleg de Plató Fedó comentat, ed. McGraw-Hill: https://www.mhe.es/bachillerato/filo_bac/8448161610/archivos/8448161610_lectura1.pdf

4. Diàleg de Plató La República, llibre VII comentat, ed. McGraw-Hill: https://es.scribd.com/doc/110977463/Plato-Llibre-VII-La-Republica-adaptat-i-comentat

5. Comentaris de text resolts, presentació i altres recursos a: http://classedefilosofia.blogspot.com.es/search/label/Plató

CLAUS PER ENTENDRE LA FILOSOFIA DE PLATÓ

· La teoria central de Plató és la teoria de les formes o idees. Aquesta teoria està present en les teories antropològica, epistemològica, política i cosmològica.

· L “idea” (eidos) de Plató no és cap contingut mental, és un concepte universal que existeix en si mateix, independent de les coses particulars que la imiten com a còpies. Existeix la forma o idea d’amistat independentment del que nosaltres creiem que és un amic. Totes les formes o idees són immutables, eternes i perfectes, constitueixen un món més enllà dels sentits que només podem copsar amb la raó, és un món intel·ligible, no sensible, no el podem veure, ni tocar com a les coses particulars. Existeix un ordre en les idees, la que està més amunt i per tant la darrera que entendrem és la idea del Bé, llavors venen la idea de Bellesa, de Veritat, etc. Són models, arquetips o paradigmes de les coses sensibles. (METAFÍSICA O ONTOLOGIA)

· L’ésser humà es composa d’ànima i cos. La part racional de l’ànima és la que ens permet entendre les idees perquè forma part natural del món intel·ligible. S’uneix a un cos de forma antinatural, és una unió temporal i en morir el cos, la part racional de l’ànima tornarà al món de les idees. Les altres dues parts de l’ànima són mortals: la part concupiscible, que és la que ens fa tenir desitjos innobles o baixes passions, i la part irascible, que és la que ens fa tenir valor i coratge. Les tres parts estan presents en tota persona i s’ha d’intentar que la racional domini les altres, però a molta gent li predomina la irascible o la concupiscible. (ANTROPOLOGIA)

· Les idees les coneixem per la reminiscència o per la dialèctica. La primera diu que “conèixer és recordar”, quan creiem que coneixem una cosa en realitat estam recordant el que l’ànima havia conegut quan habitava el món de les idees i havia oblidat en juntar-se al cos. La dialèctica és el procés per arribar a les idees, és la ciència més elevada –més que les matemàtiques—que ens condueix fins a la idea del Bé. Es basa en el diàleg des de les coses a les idees (ascendent) i de les idees a les coses (descendent). (EPISTEMOLOGIA)

· Només els que coneguin la idea del Bé podran actuar bé, per tant, el govern d’una polis ha de ser confiat als qui arribin a aquesta idea. Això vol dir que els filòsofs seran els que hauran de dirigir la polis, si no, no hi haurà bon govern.

· Per a què una ciutat sigui justa cada persona ha d’acomplir la funció que li pertoca segons la classe social a la que pertanyerà després d’una educació compartida entre tots. Aquells als que els domini la part concupiscible de l’ànima (dediquin la seva vida segons els plaers corporals) formaran part de la classe dels productors, dedicats a les tasques productives per a la ciutat. Seran lliures de tenir propietats i de casar-se amb qui vulguin i tenir fills quan vulguin. Aquells als que els domini la part irascible de l’ànima formaran part de la classe dels guardians (perquè tenen el necessari per lluitar i defensar la ciutat). No seran lliures ni per tenir propietats ni per casar-se amb qui vulguin ni tenir fills quan vulguin. I finalment, aquells pocs als qui els domina la part racional de l’ànima formaran part de la classe dels governants (en conèixer la idea del Bé poden governar bé la ciutat). No són lliures ni per tenir família ni propietats, sempre estan a disposició de la polis. (POLÍTICA)

· Cada persona ha de fer el que li correspon. Cada classe social té una virtut que és la que ha de guiar la vida dels seus membres. Els productors s’han de guiar per la temprança, és a dir, la moderació o autocontrol. Els guardians s’han de guiar per la fortalesa, el valor per afrontar la lluita. I els governants s’han de guiar per la prudència, la presa de decisions racionals i fonamentades. Només així s’aconseguirà que la polis tingui justícia. (ÈTICA)

dimecres, 29 d’abril del 2015

Consells per estudiar Hannah Arendt donats al programa de ràdio

ÀGORA DE CAN ALCOVER

AULA DE FILOSOFIA

PROGRAMA DE DIA 17 D’ABRIL DE 2015

HANNAH ARENDT

Per al públic en general:

1. Documental per a la cadena Arte “Pensar apassionadament” (57:16 minuts): https://www.youtube.com/watch?v=p9dmyXdnyhk

2. Pel·lícula Hannah Arendt de Margarethe von Trotta (2013) centrada en l’obra Eichmann a Jerusalem

3. Per il·lustrar el concepte de totalitarisme pot ser útil llegir la novel·la de George Orwell 1984 o veure la pel·lícula amb el mateix títol.

4. Entrevista efectuada el 1964 a Hannah Arendt per a la TV alemanya titulada “Hannah Arendt: Què queda? Queda la llengua materna”: https://www.youtube.com/watch?v=WDovm3A1wI4

5. Article de Pilar Riera “El pensamiento de Hannah Arendt: una visión global”a la Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa: http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol2_num2/riera/index.html

Per a l’estudi i Selectivitat:

1. Apunts de l’IES Bendinat: https://www.dropbox.com/s/ys4lb9tis45bcgi/iesbendinat-arendt.docx?dl=0

2. Apunts de l’IES Mossèn Alcover: http://www.iesmossenalcover.es/joomla/Documents/HANNAH%20ARENDT.pdf

3. Presentacions sobre Hannah Arendt per a segon de batxillerat

a. Margalida Cardona: http://es.slideshare.net/Guidacardona/presentaci-hannah-arendt?qid=4c12c7da-8582-4d22-a0d6-cb77cc363942&v=qf1&b=&from_search=19

b. Joan Carles Alzamora: http://www.slideshare.net/jcalzamora/hannah-arendt-1906-1975?from=ss_embed

4. “La política a contrapel de Hannah Arendt”, de R. Alcoberro: http://www.alcoberro.info/docs/examples/arendt/arendt001.html

5. Selecció de textos al bloc La classe de filosofia: http://classedefilosofia.blogspot.com.es/2010/05/seleccio-de-textos-de-hannah-arendt.html

CLAUS PER ENTENDRE LA FILOSOFIA D’ARENDT

· El concepte de totalitarisme a Els orígens del totalitarisme. La denúncia dels totalitarismes i la reivindicació del republicanisme entès com a participació de la ciutadania. Els totalitarismes són manifestacions totalment noves de maldat política: anul·la els individus i les seves consciències, els converteix en homes-massa, exigeix obediència absoluta, elimina l’autonomia i la llibertat personal. Els instruments que utilitza són la ideologia i el terror. El comunisme d’Stalin i el nazisme de Hitler serien dos totalitarismes que, encara que foren de signe contrari, funcionaven igual.

· El concepte vita activa a La condició humana. Vita activa. Les condicions sota les que es desenvolupa la vida humana són el treball, l’obra i l’acció. El treball (labor) és l’activitat que es realitza per satisfer les necessitats bàsiques. L’obra (work) és l’activitat de producció d’objectes artificials que configuren el nostre món. I l’acció (action) és l’activitat pròpia entre els homes per organitzar-se, és el que constitueix la política. Arendt destaca aquesta condició de la vita activa com la principal de la vida humana, contra la vida contemplativa allunyada de l’acció que la filosofia tradicional ha defensat. El fet de néixer, i no el de morir, és el fet central de la condició humana.

· El concepte banalitat del mal a Eichmann a Jerusalem. El mal pot ser banal, això succeeix quan es deixa de pensar i actuar per un mateix i s’actua per ordres del sistema. Eichmann no era un ésser malvat, diabòlic i pervers, actuava obedientment sense odi, sense sentit i sense rancúnia cap els jueus.