dilluns, 9 de febrer de 2009

Dissertació: en l'art, tot val?

Aquest és el tema sobre el qual heu de fer la dissertació "En art, tot val?"
A classe, per començar a veure els arguments que es poden fer servir a la dissertació hem reflexionat i dialogat sobre unes quantes "obres d'art" (ho poso entre cometes perquè és precisament el què està en qüestió). Les exposo altre cop aquí:

Las Meninas de Veláquez

Oficina al vespre d'Edward Hopper

Roda de bicicleta de Marcel Duchamp

Hem dialogat sobre les qüestions que s'havien de respondre, com per exemple, quines consideràveu obres d'art i per què, quina imatge us agradava més, si han canviat l'art amb el pas del temps, etc. Hi ha hagut respostes de dos tipus: la majoria de la classe no considerava obra d'art la creació de Duchamp, un petit grup sí. Tothom en canvi considerava obra d'art la creació de Velázquez i de Hopper. S'han donat bons arguments (que ara no repetiré) que podeu fer servir a la dissertació.
Com a altres exemples he citat altres creacions que ara us reprodueixo o a d'altres artistes que varen ser qüestionats al seu dia i que ara ja no ho són:

Font de Duchamp

Cafè al vespre a Arles de Vincent Van Gogh

Dona, ocell i estrella de Joan Miró

Merda d'artista de Piero Manzoni (1961)

Aquesta darrera "obra" sobretot ha creat a classe tanta polèmica com va provocar al seu dia, ja podeu imaginar per què. S'ha esmentat una xifra del que podia haver-se pagat, que ha quedat molt lluny. Si voleu saber què s'ha arribat a pagar (el criteri del valor d'una obra d'art pel seu preu de venda és també un argument que es fa servir molt, encara que no sigui molt "artístic") seguiu el següent enllaç.

Ja sabeu: s'accepten comentaris!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

En arte todo puede valer mientras haya gente dispuesta a comprar cualquier cosa.
Pero mi criterio me dice que una lata o un taburete con una rueda, no es arte. El arte logra transmitir sentimientos profundos que nos llevan a imaginar una historia detras de cada obra. Puede que el nuevo arte me sorprenda, pero pasada la sorpresa no queda nada más, y la obra se me olvidara en poco tiempo, pero una obra de arte tan especial e ingeniosa como las meninas, queda en la retina de quien la contempla.
Sigue en pie la idea de hacer "obras de arte" en clase con cualquier material que tengamos a mano.

Aurora Jular 1B

Yara Muñiz 1Batx B ha dit...

El arte es relativo, o eso entiendo yo, cada persona tiene una idea diferente de lo que es el arte, para mi una rueda en un taburete no es arte, pero quizás tiene algun motivo que le haya llevado al artista y al resto de opiniones pensar que lo que habia creado es arte.
El arte a cambiado segun los gustos de la gente, aun asi, creo que una obra de arte se le puede considerar a las meninas por su valor histórico y las perspectivas que se pueden observar.

Anònim ha dit...

Doncs yo crec que l'art és l'art, aquella lata també ho és.
El que passa es que la major part de la gent té un concepte d'art.
Quan una persona diu art, el cap pensa primerament en pintures, música, cinema etc.
Pèro per exemple la lata també és obra d'art, darrera ell també hi ha una història. No crec que obres com aquesta o com per exemple la fountaine no tinguin un significat darrere. Crec que el problema és que no tots arribam a comprendre-la
i per això la classificam de "no art"

paula92 ha dit...

Pues para mí el arte es cualquier cosa que haya sido realizada por alguien con el propósito de expresar una idea o un sentimiento, y por tanto, el artista que toca en la calle, el malabarista del circo, un juego de ordenador o una película, y también esa lata son arte.
Y lo mejor del arte es que cada uno lo vemos de una manera distinta, lo apreciamos de una manera distinta y nos atrae o nos conmueve de una manera distinta.


by Paula Mrtínez 1B