dimecres, 27 de maig de 2015

Consells per estudiar Plató donats al programa de ràdio

ÀGORA DE CAN ALCOVER
AULA DE FILOSOFIA

PROGRAMA DE DIA 8 DE MAIG DE 2015
PLATÓ

Per al públic en general:
1.     Breu biografia de Plató en vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=9I96dofSQaA (6:49 m)
2.     Documental sobre vida i filosofia de Plató a La aventura del pensamiento: https://www.youtube.com/watch?v=XrLwqk1Oqq8 (20 minuts)
3.     Llibre interactiu La filosofía de Platón, de Elena Díez de la Cortina en col·laboració amb cibernous.com. Disponible a l’iBook Store per a dispositius Apple (6,99€)
4.     “El filósofo y la política. PLATÓN”, de Carlos García Gual, a Historia National Geographic: https://es.scribd.com/doc/243555952/Platon-El-filosofo-y-la-poli-tica-C-Garcia-Gual
5.     Llibre il·lustrat El filósofo-perro frente al sabio Platón, de Yan Marchand i Vincent Sorel, ed. Errata Naturae
6.     Dues pel·lícules poden il·lustrar la dualitat de mons a Plató: La rosa porpra de El Caire de Woody Allen, i Matrix dels germans Wachowski.

Per a l’estudi i Selectivitat:
1.     Dossier de Plató, de F. De Castro: https://iessitges.wikispaces.com/file/view/dossier+plato.pdf/38545788
2.     Apunts sobre Plató de elprofedetica.es: http://www.elprofedetica.es/docs/pau/nuevo/2013tema2.pdf
3.     Diàleg de Plató Fedó comentat, ed. McGraw-Hill: https://www.mhe.es/bachillerato/filo_bac/8448161610/archivos/8448161610_lectura1.pdf
4.     Diàleg de Plató La República, llibre VII comentat, ed. McGraw-Hill: https://es.scribd.com/doc/110977463/Plato-Llibre-VII-La-Republica-adaptat-i-comentat
5.     Comentaris de text resolts, presentació i altres recursos a: http://classedefilosofia.blogspot.com.es/search/label/Plató

CLAUS PER ENTENDRE LA FILOSOFIA DE PLATÓ
·       La teoria central de Plató és la teoria de les formes o idees. Aquesta teoria està present en les teories antropològica, epistemològica, política i cosmològica.
·       L “idea” (eidos) de Plató no és cap contingut mental, és un concepte universal que existeix en si mateix, independent de les coses particulars que la imiten com a còpies. Existeix la forma o idea d’amistat independentment del que nosaltres creiem que és un amic. Totes les formes o idees són immutables, eternes i perfectes, constitueixen un món més enllà dels sentits que només podem copsar amb la raó, és un món intel·ligible, no sensible, no el podem veure, ni tocar com a les coses particulars. Existeix un ordre en les idees, la que està més amunt i per tant la darrera que entendrem és la idea del Bé, llavors venen la idea de Bellesa, de Veritat, etc. Són models, arquetips o paradigmes de les coses sensibles. (METAFÍSICA O ONTOLOGIA)
·       L’ésser humà es composa d’ànima i cos. La part racional de l’ànima és la que ens permet entendre les idees perquè forma part natural del món intel·ligible. S’uneix a un cos de forma antinatural, és una unió temporal i en morir el cos, la part racional de l’ànima tornarà al món de les idees. Les altres dues parts de l’ànima són mortals: la part concupiscible, que és la que ens fa tenir desitjos innobles o baixes passions, i la part irascible, que és la que ens fa tenir valor i coratge. Les tres parts estan presents en tota persona i s’ha d’intentar que la racional domini les altres, però a molta gent li predomina la irascible o la concupiscible. (ANTROPOLOGIA)
·       Les idees les coneixem per la reminiscència o per la dialèctica. La primera diu que “conèixer és recordar”, quan creiem que coneixem una cosa en realitat estam recordant el que l’ànima havia conegut quan habitava el món de les idees i havia oblidat en juntar-se al cos. La dialèctica és el procés per arribar a les idees, és la ciència més elevada –més que les matemàtiques—que ens condueix fins a la idea del Bé. Es basa en el diàleg des de les coses a les idees (ascendent) i de les idees a les coses (descendent). (EPISTEMOLOGIA)
·       Només els que coneguin la idea del Bé podran actuar bé, per tant, el govern d’una polis ha de ser confiat als qui arribin a aquesta idea. Això vol dir que els filòsofs seran els que hauran de dirigir la polis, si no, no hi haurà bon govern.
·       Per a què una ciutat sigui justa cada persona ha d’acomplir la funció que li pertoca segons la classe social a la que pertanyerà després d’una educació compartida entre tots. Aquells als que els domini la part concupiscible de l’ànima (dediquin la seva vida segons els plaers corporals) formaran part de la classe dels productors, dedicats a les tasques productives per a la ciutat. Seran lliures de tenir propietats i de casar-se amb qui vulguin i tenir fills quan vulguin. Aquells als que els domini la part irascible de l’ànima formaran part de la classe dels guardians (perquè tenen el necessari per lluitar i defensar la ciutat). No seran lliures ni per tenir propietats ni per casar-se amb qui vulguin ni tenir fills quan vulguin. I finalment, aquells pocs als qui els domina la part racional de l’ànima formaran part de la classe dels governants (en conèixer la idea del Bé poden governar bé la ciutat). No són lliures ni per tenir família ni propietats, sempre estan a disposició de la polis. (POLÍTICA)

·       Cada persona ha de fer el que li correspon. Cada classe social té una virtut que és la que ha de guiar la vida dels seus membres. Els productors s’han de guiar per la temprança, és a dir, la moderació o autocontrol. Els guardians s’han de guiar per la fortalesa, el valor per afrontar la lluita. I els governants s’han de guiar per la prudència, la presa de decisions racionals i fonamentades. Només així s’aconseguirà que la polis tingui justícia. (ÈTICA)