dilluns, 9 de febrer del 2009
Dissertació: en l'art, tot val?
Aquest és el tema sobre el qual heu de fer la dissertació "En art, tot val?"
A classe, per començar a veure els arguments que es poden fer servir a la dissertació hem reflexionat i dialogat sobre unes quantes "obres d'art" (ho poso entre cometes perquè és precisament el què està en qüestió). Les exposo altre cop aquí:
Las Meninas de Veláquez
Oficina al vespre d'Edward Hopper
Roda de bicicleta de Marcel Duchamp
Hem dialogat sobre les qüestions que s'havien de respondre, com per exemple, quines consideràveu obres d'art i per què, quina imatge us agradava més, si han canviat l'art amb el pas del temps, etc. Hi ha hagut respostes de dos tipus: la majoria de la classe no considerava obra d'art la creació de Duchamp, un petit grup sí. Tothom en canvi considerava obra d'art la creació de Velázquez i de Hopper. S'han donat bons arguments (que ara no repetiré) que podeu fer servir a la dissertació.
Com a altres exemples he citat altres creacions que ara us reprodueixo o a d'altres artistes que varen ser qüestionats al seu dia i que ara ja no ho són:
Font de Duchamp
Cafè al vespre a Arles de Vincent Van Gogh
Dona, ocell i estrella de Joan Miró
Merda d'artista de Piero Manzoni (1961)
A classe, per començar a veure els arguments que es poden fer servir a la dissertació hem reflexionat i dialogat sobre unes quantes "obres d'art" (ho poso entre cometes perquè és precisament el què està en qüestió). Les exposo altre cop aquí:
Las Meninas de Veláquez
Oficina al vespre d'Edward Hopper
Roda de bicicleta de Marcel DuchampHem dialogat sobre les qüestions que s'havien de respondre, com per exemple, quines consideràveu obres d'art i per què, quina imatge us agradava més, si han canviat l'art amb el pas del temps, etc. Hi ha hagut respostes de dos tipus: la majoria de la classe no considerava obra d'art la creació de Duchamp, un petit grup sí. Tothom en canvi considerava obra d'art la creació de Velázquez i de Hopper. S'han donat bons arguments (que ara no repetiré) que podeu fer servir a la dissertació.
Com a altres exemples he citat altres creacions que ara us reprodueixo o a d'altres artistes que varen ser qüestionats al seu dia i que ara ja no ho són:
Font de Duchamp
Cafè al vespre a Arles de Vincent Van Gogh
Dona, ocell i estrella de Joan Miró
Merda d'artista de Piero Manzoni (1961)Aquesta darrera "obra" sobretot ha creat a classe tanta polèmica com va provocar al seu dia, ja podeu imaginar per què. S'ha esmentat una xifra del que podia haver-se pagat, que ha quedat molt lluny. Si voleu saber què s'ha arribat a pagar (el criteri del valor d'una obra d'art pel seu preu de venda és també un argument que es fa servir molt, encara que no sigui molt "artístic") seguiu el següent enllaç.
Ja sabeu: s'accepten comentaris!
Ja sabeu: s'accepten comentaris!
Com fer una dissertació?
Seguint el següent enllaç trobareu les instruccions per elaborar la dissertació, amb un exemple al final de tot que, al meu parer, és una mica breu per ser una dissertació, però que és vàlid i us pot servir d'orientació. Recordau que a classe hem donat les següents indicacions:
- Cal fer un pla previ de la dissertació.
- Una dissertació no es fa en una sola sessió. Preveu, com a mínim, que t'hi hauràs de posar uns 3 dies durant unes 2 hores cadascun.
- L'extensió ha de estar compresa entre una pàgina com a mínim i dues com a màxim. Si us passau un poc tampoc no passa res.
- La primera redacció de la dissertació no és la bona. Cal corregir-la i fer modificacions: la segona pot ser la bona, o la tercera, o la quarta, o...
dimecres, 4 de febrer del 2009
La revolució científica dels segles XVI i XVII
El geocentrisme aristotèlic havia estat perfeccionat per Ptolomeu, i aquest sistema (anomenat aristotelicoptolemaic) dominava fins a les contribucions de Copèrnic, Kepler i Galileu, és a dir, quasi uns 2000 anys. L'Església cristiana no només donava suport al sistema compatible amb les seves doctrines sinó que a més cremava a la foguera o torturava el que digués el contrari. Alguns valents varen desafiar els poders fàctics i les aparences dels nostres sentits, i amb la força de les matemàtiques varen consolidar el sistema heliocèntric.El primer d'ells va ser Nicolau Copèrnic, que va posar el sol al centre del nostre sistema. El va seguir Johannes Kepler, que va establir les òrbites el·líptiques amb les seves 3 noves lleis; i li va donar la força experimental, a més de la matemàtica, Galileu Galilei.
Podeu seguir aquesta meravellosa història al següent enllaç
- La revolució científica (magnífica presentació)
- Escenes sobre el procés contra Galileu de la pel·lícula de Liliana Cavani
Subscriure's a:
Missatges (Atom)