Us deixam a continuació el reportatge que hem vist a classe on s'explica tot el procés de la investigació entorn de Genie.
dimecres, 21 d’abril del 2010
El cas de la nina salvatge o els problemes de la no socialització
La socialització és fonamental pel desenvolupament integral de la persona, tant a nivell individual com a nivell social. Aquest procés, que es produeix de forma natural durant el creixement de la persona en el context sociofamiliar, queda totalment trencat si es produeix un aïllament d'un individu respecte dels altres. Aquesta teoria evidentment no es pot experimentar empíricament i se l'ha anomenat "l'experiment prohibit". Per això, quan va aparèixer una nina que havia estat tancada en una habitació des dels 3 anys fins als 13 aproximadament la comunitat científica va intentar recuperar el llenguatge, la comunicació i, per tant, efectuar la socialització que no havia tengut a la seva infantesa. Els científics es basaren principalment en els processos cognitius més que en els socioafectius i, per això, no tothom va estar d'acord amb els procediments seguits amb na Genie (que és el nom que li posaren en trobar-la).
Us deixam a continuació el reportatge que hem vist a classe on s'explica tot el procés de la investigació entorn de Genie.
Us deixam a continuació el reportatge que hem vist a classe on s'explica tot el procés de la investigació entorn de Genie.
divendres, 9 d’abril del 2010
L'aparició històrica de les primeres societats estatals
Aquest és el vídeo que hem vist a classe per il·lustrar el naixement de les primeres societats organitzades estatalment.
Textos sobre l'origen de la societat
Aristòtil (384-322 aC), Política
“És
evident que la ciutat-estat és una cosa natural i que l'home és per natura un animal polític o social; i un home que per natura i no merament per l'atzar, apolític o insociable, o ben és inferior en l'escala de la humanitat, o ben està per sobre d'ella [...] i la raó per la qual l'home és un animal polític en major grau que qualsevol abella o qualsevol animal gregari és quelcom evident. La natura, efecte, segons diem, no fa res sense un fi determinat, i l'home és l'únic entre els animals que posseeix el do del llenguatge.”
“La simple veu, és veritat, pot indicar pena i plaer i, per tant, la posseeixen també els altres animals [...], però el llenguatge té el fi d'indicar allò profitós i allò nociu i, per consegüent, també el més just i allò injust, ja que és particular propietat de l'home, que ho distingeix dels altres animals, en ser l'únic que té la percepció del bé i del mal, del més just i d'allò injust i de les altres qualitats morals, i és la comunitat i participació en aquestes coses el que fa una família i una ciutat-estat.”
Thomas Hobbes (1588-1679), Leviatan
“Es por ell
o manifiesto que durante el tiempo en que los hombres viven sin un poder común que les obligue a todos al respeto, están en aquella condición que se llama guerra; y una guerra como de todo hombre contra todo hombre. Pues la guerra no consiste sólo en batallas, o en el acto de luchar; sino en un espacio de tiempo donde la voluntad de disputar en batalla es suficientemente conocida. Y, por tanto, la noción de tiempo debe considerarse en la naturaleza de la guerra; como está en la naturaleza del tiempo atmosférico. Pues así como la naturaleza del mal tiempo no está en un chaparrón o dos, sino en una inclinación hacia la lluvia de muchos días en conjunto, así la naturaleza de la guerra no consiste en el hecho de la lucha, sino en la disposición conocida hacia ella, durante todo el tiempo en que no hay seguridad de lo contrario. Todo otro tiempo es paz.”
“...y someter así sus voluntades, una a una, a su voluntad, y sus juicios a su juicio. Esto es más que consentimiento o concordia; es una verdadera unidad de todos ellos en una e idéntica persona hecha por pacto de cada hombre con cada hombre, como si todo hombre debiera decir a todo hombre: autorizo y abandono el derecho a gobernarme a mí mismo, a este hombre, o a esta asamblea de hombres, con la condición de que tú abandones tu derecho a ello y autorices todas sus acciones de manera semejante. Hecho esto, la multitud así unida en una persona se llama república, en latín "civitas". Esta es la generación de ese gran Leviatán o más bien (por hablar con mayor reverencia) de ese Dios Mortal a quien debemos, bajo el Dios Inmortal, nuestra paz y defensa .”
Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), El contracte social
" El pr
imer que havent tancat un terreny gosà dir : Això és meu, i trobà gent prou beneita per creure'l, fou el veritable fundador de la societat civil. ! Quants crims, guerres, morts, quantes misèries i horrors hauria estalviat al gènere humà el qui arrencant les estaques o omplint el fossar, hagués cridat als seus semblants : "Guardeu-vos d'escoltar aquest impostor; esteu perduts si oblideu que els fruits són de tots i que la terra no és de ningú "! Però sembla molt clar que llavors les coses havien arribat al punt de no poder durar més com estaven: car aquesta idea de propietat, depenent de moltes idees anteriors que no han pogut néixer sinó successivament, no es formà pas tot d'un plegat en l'esperit humà : calgué fer molts progressos, adquirir bastament indústria i llums, transmetre-les i augmentar-les d'època en època, abans d'arribar a aquest darrer terme de l'estat de natura."
" D'antuvi, sembla que els homes en aquest estat, no tenint entre ells cap mena de relació moral ni de deures coneguts, no podien ésser ni bons ni dolents, i no tenien vicis ni virtuts, llevat que, tot prenent aquests mots en un sentit físic, s'anomeni vicis de l'individu a les qualitats que poden perjudicar la seva pròpia conservació, i virtuts a les que poden contribuir-hi... Sobretot, no anem a concloure amb Hobbes que, en no tenir cap idea sobre la bondat, l'home és naturalment dolent... "
“És
evident que la ciutat-estat és una cosa natural i que l'home és per natura un animal polític o social; i un home que per natura i no merament per l'atzar, apolític o insociable, o ben és inferior en l'escala de la humanitat, o ben està per sobre d'ella [...] i la raó per la qual l'home és un animal polític en major grau que qualsevol abella o qualsevol animal gregari és quelcom evident. La natura, efecte, segons diem, no fa res sense un fi determinat, i l'home és l'únic entre els animals que posseeix el do del llenguatge.”“La simple veu, és veritat, pot indicar pena i plaer i, per tant, la posseeixen també els altres animals [...], però el llenguatge té el fi d'indicar allò profitós i allò nociu i, per consegüent, també el més just i allò injust, ja que és particular propietat de l'home, que ho distingeix dels altres animals, en ser l'únic que té la percepció del bé i del mal, del més just i d'allò injust i de les altres qualitats morals, i és la comunitat i participació en aquestes coses el que fa una família i una ciutat-estat.”
Thomas Hobbes (1588-1679), Leviatan
“Es por ell
o manifiesto que durante el tiempo en que los hombres viven sin un poder común que les obligue a todos al respeto, están en aquella condición que se llama guerra; y una guerra como de todo hombre contra todo hombre. Pues la guerra no consiste sólo en batallas, o en el acto de luchar; sino en un espacio de tiempo donde la voluntad de disputar en batalla es suficientemente conocida. Y, por tanto, la noción de tiempo debe considerarse en la naturaleza de la guerra; como está en la naturaleza del tiempo atmosférico. Pues así como la naturaleza del mal tiempo no está en un chaparrón o dos, sino en una inclinación hacia la lluvia de muchos días en conjunto, así la naturaleza de la guerra no consiste en el hecho de la lucha, sino en la disposición conocida hacia ella, durante todo el tiempo en que no hay seguridad de lo contrario. Todo otro tiempo es paz.”“...y someter así sus voluntades, una a una, a su voluntad, y sus juicios a su juicio. Esto es más que consentimiento o concordia; es una verdadera unidad de todos ellos en una e idéntica persona hecha por pacto de cada hombre con cada hombre, como si todo hombre debiera decir a todo hombre: autorizo y abandono el derecho a gobernarme a mí mismo, a este hombre, o a esta asamblea de hombres, con la condición de que tú abandones tu derecho a ello y autorices todas sus acciones de manera semejante. Hecho esto, la multitud así unida en una persona se llama república, en latín "civitas". Esta es la generación de ese gran Leviatán o más bien (por hablar con mayor reverencia) de ese Dios Mortal a quien debemos, bajo el Dios Inmortal, nuestra paz y defensa .”
Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), El contracte social
" El pr
imer que havent tancat un terreny gosà dir : Això és meu, i trobà gent prou beneita per creure'l, fou el veritable fundador de la societat civil. ! Quants crims, guerres, morts, quantes misèries i horrors hauria estalviat al gènere humà el qui arrencant les estaques o omplint el fossar, hagués cridat als seus semblants : "Guardeu-vos d'escoltar aquest impostor; esteu perduts si oblideu que els fruits són de tots i que la terra no és de ningú "! Però sembla molt clar que llavors les coses havien arribat al punt de no poder durar més com estaven: car aquesta idea de propietat, depenent de moltes idees anteriors que no han pogut néixer sinó successivament, no es formà pas tot d'un plegat en l'esperit humà : calgué fer molts progressos, adquirir bastament indústria i llums, transmetre-les i augmentar-les d'època en època, abans d'arribar a aquest darrer terme de l'estat de natura."" D'antuvi, sembla que els homes en aquest estat, no tenint entre ells cap mena de relació moral ni de deures coneguts, no podien ésser ni bons ni dolents, i no tenien vicis ni virtuts, llevat que, tot prenent aquests mots en un sentit físic, s'anomeni vicis de l'individu a les qualitats que poden perjudicar la seva pròpia conservació, i virtuts a les que poden contribuir-hi... Sobretot, no anem a concloure amb Hobbes que, en no tenir cap idea sobre la bondat, l'home és naturalment dolent... "
dijous, 18 de març del 2010
Arbres evolutius actualitzats dels homínids
La presentació que podeu veure a aquest Bloc s'ha d'actualitzar amb els nous arbres evolutius que incorporen les darreres investigacions científiques adoptades per la comunitat. Aquests dos són els arbres que hem vist a classe:
Videos introductoris de la vida i pensament de Karl Marx
A continuació teniu una introducció a la vida, obra i pensament de Karl Marx de la sèrie "La aventura del pensamiento", presentada pel filòsof Fernando Savater.
dilluns, 15 de març del 2010
Influències anteriors i posteriors de Kant
Clicant a aquest enllaç s'obrirà un document pdf amb les influències anteriors i posteriors de Kant. El document està elaborat per la professora Concepción Pérez García que produeix la web La lechuza de Minerva.
Avui (12/03/2012) he comprovat que l'enllaç s'ha perdut i no l'he trobat per La lechuza de Minerva. Com que no és molt llarg reprodueixo aquí el seu contingut del fitxer que tenia emmagatzemat. Confio que Conchi Pérez em donaria permís.
INFLUENCIAS ANTERIORES Y POSTERIORES DE KANT
"Si bien Kant recibe influencias de toda la Historia de la Filosofía, las influencias fundamentales son las relacionadas con el conflicto establecido en la Modernidad entre el Racionalismo y el Empirismo. Para el primero, representado por Descartes, y que tuvo gran influencia en Kant a través de la obra de Leibniz y Wolff, la razón por sí sola hace posible el conocimiento de toda la realidad, incluso de Dios. Sin embargo, los empiristas, Hume entre otros, defienden que nuestro conocimiento procede sólo de la experiencia y por ello debemos ser escépticos del poder de la razón. Kant realizará una síntesis de ambas corrientes con el claro objetivo de superarlas. Recogerá del Racionalismo la importancia de la Razón para el conocimiento, pero al tiempo, con Hume (que “le despertó del sueño dogmático”) admitirá la importancia fundamental de la experiencia. Igualmente, recogerá influencias del espíritu ilustrado de su época, tanto en el deseo de una filosofía emancipatoria como en sus ideas liberales (Locke y Rousseau). Así, Kant se presenta como una síntesis de la Modernidad, y con su “giro copernicano”, que situará la clave del conocimiento no en el objeto sino en el sujeto, dará un nuevo impulso a la Filosofía.
Las influencias ejercidas por Kant en la Historia de la Filosofía son enormes. En primer lugar, será el maestro para la escuela alemana neokantiana del siglo XIX. Pero más importante será su influjo en todos los grandes movimientos filosóficos posteriores, unas veces para ser continuado y otras para ser respondido críticamente. Por un lado, en su filosofía y especialmente en el problema del noúmeno al que darán nuevas soluciones, se interesarán todos los idealistas posteriores, sobresaliendo Hegel. Es también de directa raíz kantiana la idea de una razón práctica y de los sujetos como un fin en sí mismos que llevará a Marx a realizar su crítica del capitalismo. Por otra parte, el tema del noúmeno como lo incognoscible dará pie a una lectura irracionalista por parte de Schopenhauer, quien a su vez influirá en Nietzsche y en las filosofías vitalistas posteriores. Igualmente, la crítica de Kant a la Metafísica será recogida y ampliada por los neopositivistas del siglo XX. De esta forma, Kant marca un punto de inflexión en la Historia de la Filosofía y su “giro copernicano”, con la máxima importancia del sujeto, será la clave para entender la Filosofía Contemporánea."
dijous, 4 de març del 2010
Webs sobre l'evolució humana
Us enllaço tres magnífiques webs que tracten d'una manera didàctica i audiovisual el tema de l'evolució. Val la pena curiosejar per descobrir moltes coses interessants que hi contenen:
dimecres, 24 de febrer del 2010
L'evolució de les espècies, segons Carl Sagan
El documental número 2 de la sèrie Cosmos conté unes fantàstiques explicacions de l'aparició de la vida a la terra. El documental està dividit en 7 parts al Youtube, la primera i la segona tracten de la selecció artificial i natural, la tercera l'aparició de la vida a la terra, la quarta resumeix l'evolució de les espècies des del primer organisme viu fins a l'ésser humà, la cinquena i la sisena parlen de les característiques comunes de totes les formes de vida i de l'ADN, i a la setena es parla dels intents de reproduir artificialment en laboratori l'aparició de la vida. Recomenam vivament veure i escoltar atentament tot el documental de principi a fi. Gaudiu-lo!
dijous, 4 de febrer del 2010
Proves de selectivitat de Descartes i Hume resoltes
A la web del professor Alcoberro hi podeu trobar varis exàmens -amb textos- resolts d'aquests autors, molt útils per repassar i millorar la tècnica de l'examen (sí, els exàmens requereixen una tècnica i, per tant, amb la pràctica es millora). Per a que no hagueu de buscar-los us els enllaço directament aquí:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)