dilluns, 29 d’octubre de 2007

Què és la tolerància?


Moltes vegades pensam que sabem què és la tolerància o creim que som tolerants, quan en realitat només som indiferents o condescendents. Cal saber, per tant, què NO és la tolerància i què és. Podeu llegir aquest text per entendre-ho. Molt resumit, també podeu llegir això.
Encara que sigui per nins i nines petits la Unesco va elaborar un test sobre la tolerància, podeu fer-lo i comprovar vosaltres mateixos si sou o no tolerants.
I mirau també un simpàtic pòster sobre la tolerància fet a Mèxic.
La imatge que teniu aquí és un montatge sobre una escultura de Eduardo Chillida titulada "Tolerancia" fet per Txemi Jendrix.
Ara podem fer el següent test per saber si som o no tolerants.

1 comentari:

Toni_portero ha dit...

Que és la tolerància?

Bonísima pregunta, perquè avui dia, la seva resposta, pot esdevenir-se en una gran conversa. Si agafam la definició que trobam a l'enlaç que ens has deixat: (Tolerar és molt més que deixar fer perquè no ens molestin. És el respecte actiu que possibilita la convivènvia i el descobriment de nous horitzons.
I per què tolerar? Perquè ningú té el punt de vista absolut. Totes les perspectives són parcials i limitades.


Com sempre, soc així, opino sobre moltes coses, i moltes vegades ho faig malament, aquesta en pot ser una d'excepció, però... en el cas d'Espanya, hem de ser tolerants sols nosaltres, o tambè el essers humans de raça negra, cultura islàmica o sud-Americans?
Es ben cert que va haver-hi una època en la qual nosaltres (me inclueixo) erem racistes, no estavem acostumats a vore cap negre pel carrer ¡I molt manco a l'escola!, encara m'enrecord quan anava a 5 de primària, era el primer cop que em trobava assegut davora un negre, a classe, al mateix curs que jo, i fent "Coneixement del medi" vaig pensar... quin medi deu coneixer aquest pobre al·lot, mes que no pas 4 galines i blat. Aquell mateix dia, vaig pegar de morros, ja que aquell al·lot tan raro, tan diferent de mi, va sebre molt mes del que jo sabia, i em vaig adonar que encara que sigui negre o rosa, musulma o jueu, d'Amèrica o Xina, tots erem essers humans i que com a tal tots teniem les mateixes "habilitats" per dir-ho d'alguna manera.
Dons des d'aquell dia, vaig deixar de ser racista.

Però la meva sorpressa, sorgeix novament quan fa 2 anys apareixen aquestes famoses bandes latines, que defensen sa seva cultura i tot el que els identifica com a seus, com a esser que pertany a un grup determinat, mitjançant la violència i la intolerància, i amb molts caires masclistes. Jo no dic que estigui be o malament, ja que tot això es relatiu, i si fos un d'ells, segurament ho faria, perquè siria la meva cultura. Però em resulta paradòjic que quan nosaltres defensam la tolerància, la igualtat entre sexes i la igualtat entre essers humans com a tals, i que tans sols existeixen les diferències individuals de cada persona com podria ser la talla, la forma del cabell, o el nostro propi nom, trobo que es injust que s'ens tracti de racistes i de coses semblants, quan els que en teoria s'en fan dir "Afectats" o "insultats" ens discriminen a nosaltres.

Un cop mes, tot això es una opiniò personal, i esper de tot cor, que algun dia puguem tots arribar a viure en la "Societat platònica" en la qual tots serem feliços i no existiran discriminacions ni injustícia.

un altra cop:
Toni Egea 2n Bat A