dijous, 30 d’octubre de 2008

Textos de Filosofia

TEXT D'EPICUR (341-270 a. C)

«Que ningú, mentre és jove, no vacil·li a filosofar, ni essent ja vell, de filosofar no es cansi. Car per assolir la salut de l'ànima, mai no s'és ni massa vell ni massa jove.

Aquell que diu que encara no li ha arribat l'hora, o que ja li ha passat l'edat, és com si digués que per a la felicitat no ha arribat encara el moment, o bé que ja li ha fugit. Que filosofin, per tant, el jove i el vell; l'un perquè tot envellint es mantingui jove de felicitat gràcies als records passats; l'altre perquè pugui ésser jove i vell alhora per la seva impertorbabilitat enfront de l'esdevenidor. Ens cal meditar, doncs, sobre les coses que ens reporten felicitat, car si la posseïm, ja ho tenim tot, i si ens manca, fem tots els possibles per posseir-la.»

Epicur, Lletra a Meneceu, Barcelona, Ed. Bernat Metge, 1975, traducció de Montserrat Jufresa


TEXT DE KARL POPPER (segle XX)

«Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o se'ns permeti dir, si ells no són conscients de tenir problemes filosòfics, tenen, en qualsevol cas, prejudicis filosòfics. La major part d'aquests prejudicis són teories que inconscientment donen per segures o que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició.

Donat que poques d'aquestes teories se sostenen conscientment, constitueixen prejudicis en el sentit que se sostenen sense cap examen crític, fins i tot malgrat que poden ser de gran importància per a les accions pràctiques de la gent i per a tota la seva vida.

Una justificació de l'existència de la filosofia professional es troba en el fet que els homes necessiten que hi hagi qui examini críticament aquestes esteses i influents teories.

Aquest és el punt insegur de partença de tota ciència i tota filosofia. Tota filosofia ha de partir de les dubtoses i sovint pernicioses concepcions del sentit comú acrític. El seu objectiu és el sentit comú crític o il·lustrat: una concepció més pròxima a la veritat i amb una influència menys perniciosa sobre la vida humana.»

K. R. Popper, Cómo veo la filosofía, Madrid, Cátedra, 1979.

TEXT DE JULIÁN MARIAS (segle XX)

«La filosofía ha consistido siempre en sus preguntas: filosofar es hacerse ciertas preguntas radicales, inevitables, si uno quiere saber a qué atenerse, qué pensar sobre la realidad, qué hacer, cómo vivir. Que estas preguntas tengan o no respuesta es otra cuestión, ciertamente secundaria. Pero la filosofía no está segura de encontrarlas, de lo que está inconmoviblemente persuadida es de que si no se plantea estas preguntas no és filosofía. A nadie se obliga a hacerlas, porque nadie se obliga a ser filósofo, pero si no se hacen no se puede hablar de filosofía...

En épocas de confusión, de crisis de creencias de las que se vive, de vértigo, como decía Platón en su maravillosa Carta VII, lo que algunos hombres piensan calladamente en su retiro, cuando se esfuerzan por ver cómo son las cosas, por entender-las, por "dar razón" de ellas, si son capaces de comunicarlo verazmente a los demás, puede servirles para vivir desde sí mismos, y por tanto para conseguir que sus vidas sean "suyas"...

Pero la filosofía no puede contar con el acierto, no se sabe a dónde va a llegar, el fracaso le acecha constantemente y puede obligarla a empezar de raíz. Esto es lo decisivo, de raíz. La filosofía ha surgido en el mundo cuando el hombre ha descubierto las cuestiones radicales y no ha tenido una certidumbre suficiente. Incluso cuando la ha tenido, le ha sido menester entenderla, ponerla en conexión con el resto de las verdades, las dudas y los problemas. Cuando las cuestiones radicales se abandonan y los hombres no se preguntan por ellas, por supuesto han dejado de hacer filosofía. Lo grave no es esto, sino que la vida humana se queda sin raíces.»

Julián Marías, article al diari ABC, 28-7-90.