divendres, 6 de novembre de 2009

Comentari del mite dels metalls de Plató

El text és el següent:

"-Certament, és natural, vaig dir. Tanmateix, escolta també la resta del mite. En efecte, tots els qui viviu a la ciutat sou germans -tal com els direm tot mitologitzant-, però el déu, en modelar aquells de vosaltres que són aptes per a governar, els barrejà or en el llinatge, per això són els més valuosos; als qui són aptes per a auxiliars, els barrejà argent, i ferro i bronze als pagesos i als altres artesans. Pel fet de ser tots d'un mateix origen, la majoria de vegades engendreu fills semblants a vosaltres mateixos, però de vegades és possible que, de l'or, en neixi un descendent d'argent i, de l'argent, un descendent d'or, i que així mateix en tots els altres casos, els un neixin dels altres. Així, doncs, la primera cosa i la més important que prescriu el déu als qui governenés que de res no siguin tan bons guardians ni guardin res tan severament com els seus descendents, perquè s'ha fet una barreja en les seves ànimes, i si el propi descendent neix contenint bronze o ferro, de cap manera no tindran compassió, sinó que, tot assignant-li la funció que li pertany per naturalesa, el retiraran cap als artesans o als pagesos, i si pel contrari, d'aquests, en neixés algun contenint or o argent, després d'avaluar-los, elevaran els uns a la classe dels guardians, i els altres a la dels auxiliars, com si en aquest cas fos un oracle que la ciutat seria destruïda completament quan estigués de guàrdia un guardià de ferro o un de bronze. Ara bé, coneixes algun recurs per a fer-los creure aquest mite?
-No, cap, digué, per fer que ells mateixos el creguin; certament, tanmateix, per fer que se'l creguin els seus fills, i els descendents d'aquests, i els altres homes que vinguin després."
República, llibre III, 414d-415d

Comentari de text en funció de la pregunta 1 de la selectivitat "Explica breument el contingut del text":

Aquest text està extret del llibre III de La República de Plató, on el filòsof hi descriu el seu model de polis ideal, és a dir, l'organització de la ciutat o estat perfecte. Recordem que el títol del llibre en grec era Politeia que significa, sobre la ciutat o l'estat.

En aquest text en concret, Plató explica que les tres classes socials poden engendrar descendents de qualsevol classe, és a dir, que els fills d'una classe no necessàriament formaran part d'aquesta classe. Com que no és fàcil de convèncer d'això als ciutadans, que no tendrien per què acceptar-ho sense més ni més, Plató s'inventa un mite per fer-lis creure que és un Déu, “el déu”, el qui ha prescrit això, i els faria creure que aquest déu els hi ha fet una mescla de les tres classes socials a cada persona. Per explicar-ho millor, Plató utilitza la metàfora dels metalls i escriu que les ànimes de les persones contenen or, argent, i ferro o bronze. A cada classe li pertany un metall, del més valuós al menys: l'or és propi dels governants, la plata és pròpia dels guardians, i el metall menys valuós pertany a la classe més baixa, el ferro o bronze dels artesans o productors.

Però la idea principal que Plató vol transmetre és que tothom en néixer té una mescla dels tres metalls, i que els fills dels governants, que són d'or, tenen també argent o bronze en la seva ànima. Així, els fills dels governants poden haver de ser o guardians o artesans, i els pares no han de tenir “compassió” en dirigir els fills cap a la seva altre classe, ja que aquesta és la “funció que li pertany per naturalesa”. Igualment, però a la inversa, els descendents de les classes inferiors poden contenir or i ésser governants, això sí, tal i com diu Plató “després d'avaluar-los”, és a dir, després de demostrar la seva vàlua en el sistema educatiu que Plató també explica en un altre llibre de La República.

En conclusió, Plató vol fer creure als ciutadans que el fet de pertànyer a una classe o a una altra, independentment de a quina pertanyin els seus pares, depén de la condició amb la qual han nascut, que el déu els hi ha assignat. I és clar, com que és un déu, considera que els ciutadans acceptaran la seva condició d'artesans, guardians o governants sense protestar, i així es complirà l'ansiada justícia a la polis on cadascú complirà la seva funció.

Recordem que Plató va utilitzar molt el recurs al mite o a l'al·legoria per explicar les seves teories filosòfiques, tal i com també va fer amb “el mite de la caverna”, “el mite del carro alat”, “el símil de la línia”, i ara el que acabam de veure “el mite dels metalls”.