diumenge, 1 de novembre del 2009

ÀGORA, la pel·lícula


Tots els batxillerats hem anat a veure la darrera pel·lícula d'Alejandro Amenábar, Ágora, i el comentari generalitzat a la sortida del cine era que estava molt bé i havia agradat molt. Certament, al meu judici, la pel·lícula està molt ben realitzada i bastant ben interpretada, reflectint prou bé l'ambient que es devia respirar a l'Alexandria de finals del segle IV d.C. Per a les classes de filosofia el film és prou interessant, ja que toca molts temes que tractam a l'assignatura tant de primer com de segon: la contraposició entre el saber filosoficocientific i el saber religiós, la teoria geocentrista d'Aristòtil i Ptolomeu contra la teoria heliocentrista d'Aristarc de Samos, l'experimentació científica, etc. Tot això està representat en el film per l'astrònoma, matemàtica i filòsofa neoplatònica Hipatia, que és el fil conductor per narrar allò que, per a mi, és l'autèntica protagonista de la pel·lícula: la raó, el lógos, maltractada per la intolerància religiosa que s'està imposant per damunt de tot. Lluny queden els dies de l'Àgora d'Atenes on la protagonista era la paraula (lógos) i la llibertat de pensament i d'expressió regnaven en l'ambient (tret del desafortunat error de la condemna i mort de Sòcrates!). La religió grega, la romana ni tampoc l'egípcia foren tan cruels amb la raó i la ciència com ho va ser després la religió cristiana. Les lluites entre pagans, jueus i cristians per imposar cadascú la seva "veritat de llibre" s'enduran per davant també a la filosofia i a la ciència, encarnades perfectament per Hipatia, que declararà fermament la seva sentència de mort amb les paraules "crec en la filosofia".
Recomano sincerament que la vagin a veure els qui no l'han vista i us animo a deixar els comentaris que vulgueu a aquest missatge, sobretot als meus alumnes de batxillerat (jo mateix encara crec que tenc més coses a dir però que escriuré un altre dia).
Us deixo també alguns enllaços relacionats amb la pel·lícula:
I el trailer: