
He trobat algunes webs que tracten molt bé aquest tema, en concret, el tema "La terra en l'Univers" del Museu Virtual de la Ciència. També ho explica molt bé la web de Cibernous sobre la Cosmologia d'Aristòtil. Bon profit!
En aquest fragment extret del llibre Fedre, Plató intenta explicar com està formada l’ànima dels éssers humans a través de la comparació amb un carro alat. Fa aquesta analogia perquè diu que “és més breu” i que qualsevol la podrà entendre, en canvi, suposa que una descripció de l’ànima seria massa llarga i complexa, només a l’abast dels déus.
Així, Plató compara l’ànima a un “tronc de cavalls alats i un auriga”, és a dir, a un carro tirat per dos cavalls i conduïts per un auriga. Els cavalls, en els casos dels déus, són tots “bons i de bona raça”, però en els éssers humans estan barrejats, és a dir, n’hi ha un de bo i un de dolent. Les correspondències amb l’ànima serien les següents: el cavall dolent correspon a la part de l’ànima apetitiva, la corresponent als desitjos bàsics i als plaers primaris; el cavall “bonic, bo i de bona raça” correspon a la part de l’ànima irascible, la que ens impulsa al valor i al coratge, les passions nobles; i l’auriga, el conductor del carro, correspon a la part racional de l’ànima, la part de la intel·ligència i
En aquesta analogia els cavalls tenen ales i això representa que l’ànima alada viu en la regió dels déus, el món de les idees, i que quan les perd, és quan “és arrossegada” a viure dins un “cos terrestre”, el cos mortal dels humans. Per Plató, l’ànima és quelcom molt proper a la divinitat, habita i participa de la regió dels déus, però pot ser engegada, castigada, a baixar a la regió terrestre, el món sensible, quan fa quelcom “lleig” o “dolent”, que és quan perd les ales.
D’aquesta manera, Plató descriu l’ésser humà com un compost de cos i ànima, on el que és més valuós és l’ànima, i l’ànima es composa de tres parts, la més valuosa de les quals és la part racional, l’auriga que dirigeix els cavalls.