
He trobat algunes webs que tracten molt bé aquest tema, en concret, el tema "La terra en l'Univers" del Museu Virtual de la Ciència. També ho explica molt bé la web de Cibernous sobre la Cosmologia d'Aristòtil. Bon profit!


Una curiosa escultura del jove Aristòtil:
Un bust romà copiat de l'original grec:
Un papir sobre la Política d'Aristòtil:
Metafísica o Filosofia primera. Les 10 categories de l'ésser amb Sòcrates de substància:
Física o Filosofia segona. Les quatre causes que ha de cercar el científic:
Cosmologia: característiques del món sublunar i el supralunar
Cosmologia: representació de l'univers segons Aristòtil extret de la presentació de la prof. Concepción Pérez al bloc La lechuza de Minerva (excel·lent bloc!)
Biologia: lliçó d'anatomia amb Aristòtil, fresc de la catacumba de Via Llatina a Roma
I per últim, una curiositat, un segell d'Aristòtil:
El dia 19 de novembre tots els grups d'Ètica de 4t d'ESO hem anat a veure l'obra de teatre "Cachai" i després de la representació hem iniciat un debat sobre temes relacionats amb l'obra. S'ha parlat de la pobresa, de la desigualtat, de la guerra, de l'empatia, de la globalització, etc., però no hem tingut temps d'aprofundir qüestions tan importants pel nostre món i per a nosaltres. Un tema que també ha sortit és el de l'utilització d'internet -no gaire positiva, per cert- i podríem canviar un poc les estadístiques seguint el debat iniciat al teatre en aquesta classe virtual. Podeu deixar els vostres comentaris sobre l'obra de teatre i opinar sobre les qüestions que han sortit al debat, que segur molta més gent de la que ha parlat allà té coses a dir!



En aquest fragment extret del llibre Fedre, Plató intenta explicar com està formada l’ànima dels éssers humans a través de la comparació amb un carro alat. Fa aquesta analogia perquè diu que “és més breu” i que qualsevol la podrà entendre, en canvi, suposa que una descripció de l’ànima seria massa llarga i complexa, només a l’abast dels déus.
Així, Plató compara l’ànima a un “tronc de cavalls alats i un auriga”, és a dir, a un carro tirat per dos cavalls i conduïts per un auriga. Els cavalls, en els casos dels déus, són tots “bons i de bona raça”, però en els éssers humans estan barrejats, és a dir, n’hi ha un de bo i un de dolent. Les correspondències amb l’ànima serien les següents: el cavall dolent correspon a la part de l’ànima apetitiva, la corresponent als desitjos bàsics i als plaers primaris; el cavall “bonic, bo i de bona raça” correspon a la part de l’ànima irascible, la que ens impulsa al valor i al coratge, les passions nobles; i l’auriga, el conductor del carro, correspon a la part racional de l’ànima, la part de la intel·ligència i
En aquesta analogia els cavalls tenen ales i això representa que l’ànima alada viu en la regió dels déus, el món de les idees, i que quan les perd, és quan “és arrossegada” a viure dins un “cos terrestre”, el cos mortal dels humans. Per Plató, l’ànima és quelcom molt proper a la divinitat, habita i participa de la regió dels déus, però pot ser engegada, castigada, a baixar a la regió terrestre, el món sensible, quan fa quelcom “lleig” o “dolent”, que és quan perd les ales.
D’aquesta manera, Plató descriu l’ésser humà com un compost de cos i ànima, on el que és més valuós és l’ànima, i l’ànima es composa de tres parts, la més valuosa de les quals és la part racional, l’auriga que dirigeix els cavalls.
