Biografia i context històric de David Hume

Biografia

David Hume neix el 1711 a Edimburg (Escòcia) i estudia Dret a instàncies del seu pare. Aviat s’interessa per Newton, la filosofia, la literatura i la història més que no pas per la jurisprudència. Als 23 anys es trasllada a França i va a estudiar al mateix col·legi jesuïta on havia estudiat Descartes, a La Flèche. Durant aquesta estada a França comença a escriure el Tractat de la naturalesa humana, on pretén aplicar el mètode newtonià a la moral (el sots títol de l’obra és Assaig per introduir el mètode del raonament experimental en els assumptes de la moral). L’obra es publica el 1739 quan ja ha tornat a Anglaterra i passa totalment desapercebuda pel públic. A l’Autobiografia que el propi Hume escriurà posteriorment indica que l’obra ja “va sortir morta de l’impremta”. Per això, ell mateix escriu un resum (un Abstract) que publica anònimament. Intenta aconseguir la Càtedra d’Ètica de la Universitat d’Edimburg, i posteriorment a la de Glasgow, però fracassa les dues vegades, donat que ja s’havia estès la seva fama d’ateu: l’anomenaven “Mr. Hume, l’ateu”. Torna a resumir el Tractat en una obra més petita titulada Investigacions sobre l’enteniment humà, abandonat ja la pretensió de convertir-se en el “Newton de la moral” i centrant-la en la seva teoria empirista del coneixement. Fa feina de Bibliotecari  a la Universitat d’Edimburg i posteriorment ocupa una sèrie de càrrecs polítics que el conduiran altre vegada a viure a París. Es va relacionar amb els il·lustrats francesos, Voltaire, Diderot i Rousseau entre altres, i va aconseguir un gran renom entre ells. Fa especial amistat amb Rousseau (persona de caràcter difícil) fins el punt que tots dos aniran a Anglaterra i Rousseau viurà a la casa de Hume. Un any després trencaran la seva relació de forma violenta i es publicaran posteriorment les cartes que es varen adreçar entre ells. Hume, però, eludirà aquest fet quan escrigui la seva autobiografia. Finalment, Hume es retirarà a Edimburg i seguirà escrivint obres de filosofia i de Història. Mor el 1776 poc després de la Declaració d’Independència del Estats Units.

Reunió d'Il·lustrats

Context

El segle de David Hume (1711-1776) és el segle XVIII, el segle de la Il·lustració,també conegut com a Segle de les Llums. La característica principal d’aquesta època és la confiança en el poder de la raó i la ciència com a motors del progrés de l’ésser humà. Hume, nascut a Edimburg, Escòcia, estarà en contacte amb les elits intel·lectuals britàniques i franceses i coneixerà de primera mà aquest ideari, però d’alguna manera Hume és una veu discordant donat el seu escepticisme i la seva desconfiança en la raó i la ciència.

La Gran Bretanya (nom sota el qual queden unificades Anglaterra i Escòcia des del 1707), a nivell general, és un estat més tolerant i obert que la majoria dels països europeus. El Parlamentarisme dóna peu a una major llibertat de pensament i això es traduirà en la proliferació de les idees modernes.

La Il·lustració comença precisament a Anglaterra, Locke i Newton són els autors que la impulsen: l’empirisme del primer i el mètode analític newtonià seran acceptats per quasi tots els filòsofs del segle XVIII, exceptuant els cartesians francesos. Hume, que és l’últim dels empiristes, amb la seva actitud escèptica provoca precisament la crisi de la Il·lustració anglesa.

Els corrents intel·lectuals que suraven a l’ambient que va respirar Hume són els següents:

• El deisme. Consisteix en fundar una religió que es basi en la raó, una religió “natural”. Locke i molts “lliurepensadors” (freethinkers) britànics seran els principals representants d’aquesta corrent antidogmàtica però no anticristiana.

• Els moralistes. Intenten fonamentar al moral, no en la religió, sinó en la raó. Shaftesbury, Hutchenson i el mateix Hume, seran pensadors inscrits en aquesta corrent, encara que Hume no és a la raó que li dóna el paper de jutge moral sinó a les emocions, als sentiments.

• La psicologia associacionista. La concepció mecànica de l’Univers de Newton va ser traduïda molt aviat al camp de la psicologia, que intentarà explicar els processos psíquics mitjançant una associació de les sensacions; així, es creurà en la possibilitat d’explicar el funcionament de la ment merament per processos mecànics. Locke i Hume empraran precisament el concepte d’”associació” pres d’aquesta corrent.

Saló de Mdme. Geoffrin

Altres corrents intel·lectuals europees que influiran en Hume són presents principalment a França i, en menor mesura a Alemanya:

• El materialisme: el metge La Mettrie invertirà el dualisme cartesià de ment i cos, donant-li preponderància al cos, el qual considera simplement una màquina. L’alemany Holbach també representarà aquest materialisme i serà, a l’igual que Hume, un ateu declarat.

• L’Enciclopèdia,dirigida per Diderot i d’Alembert, és el descomunal intent de compendiar tots els coneixement adquirits per l’ésser humà en una sola obra. Hume entrarà en contacte amb els enciclopedistes durant la seva estada a París.

Diderot

D'Alembert

Menció apart mereix Jean-Jacques Rousseau, el qual –encara que ha esdevingut l’il·lustrat amb més repercussió posterior– s’enfronta en moltes de les qüestions que defensaven els altres il·lustrats. Rousseau considerarà vicioses les influències de la societat, la cultura, la ciència i la raó sobre l’ésser humà, que seria més feliç vivint en estat natural que no en societat. Rousseau i Hume varen fer amistat a París i, probablement per les desavinences amb l’entorn va acceptar anar-se’n amb Hume a Anglaterra. Degut al mal caràcter que tenia Rousseau al final es varen enemistar i varen rompre la comunicació.

Rousseau

Poc abans de la mort de Hume va tenir lloc la Declaració d’Independència dels Estats Units. Se sap que Hume en conèixer les revoltes estava d’acord en què els americans s’havien de governar a si mateixos.

A nivell polític Hume era whig, l’antic nom del Partit Liberal britànic, que eren els opositors dels tories (conservadors) al Parlament britànic.