Poques vegades es veuen els fruits de la feina del professorat més enllà de les notes dels alumnes. Això és bastant descoratjador pels professors de filosofia, que s'esforcen contínuament per inculcar un esperit reflexiu a l'alumnat que mai es pot comprovar si ha calat o no. Per això, ara que tenc l'oportunitat, mostro el missatge que un alumne que ha acabat segon de batxillerat m'ha enviat per correu electrònic. Voldria destacar dues coses: primera, que l'alumne ha estat capaç de produir per si mateix i fora de l'horari lectiu, una completíssima teoria filosòfica. La podeu llegir aquí, tothom podrà comprovar l'esforç, la dedicació, la profunditat i la interelació d'àmbits de coneixements presents en la seva teoria. Segon, que l'alumne ha notat la "passió" que hi poso en les meves classes de filosofia; més que els continguts, crec que escampar la curolla per pensar d'una manera seriosa, profunda, i a la vegada apassionant, sobre els temes que ens/els preocupen ha de ser un dels nostres objectius com a professors. Segurament a hores d'ara, ja li serà difícil a aquest excel·lent alumne distingir entre els judicis analítics i els judicis sintètics de Kant, amb tantes hores que li vàrem dedicar! Però això no crec que ja sigui important. Molt més important és que resti aquest "virus" del pensament crític, reflexiu i creatiu que acompanyi als alumnes en la seva vida. Per a mí, aquesta és la més gran satisfacció com a professor de filosofia.
Aquest és el missatge de A. B.:
"Salutacions professor Joan Carles,
no sé si s'enrecorda, uns dies abans de Selectivitat, el vaig proposar la meva forma de pensar ''Simplicista'' (que nos ''Simplista'') sobre la vida. Doncs aquí està la meva petita tesi, una minúscula aportació a la Filosofia que tant m'apassiona y que vosté ens ha mostrat, com a l'obrir la porta a un vast món nou replet de misteris sense cap resolució.
Esper que li agradi la meva teoria, la qual he treballat durant bastant de temps cada dia. Encara em falta molta reflexió, però he plasmat totes les meves idees sobre la ''Teoria del Simplicisme'' en aquest escrit, a més de l'objectiu d'aquesta.
Per una altra banda, vull que consideri això com una dedicatòria a vosté, donant-li aquesta petita mostra de tot el que vosté m'ha inspirat al llarg dels dos cursos de Filosofia, de tot el que m'ha ensenyat amb tota la passió que ho ha transmitit. Passió que m'ha arribat fins la medul·la i m'ha fet descobrir la Filosofia, veient-la com un element imprescindible. Com un món apassionant. Com una forma més d'art. Com una forma de viure.
D'humil alumne a gran professor, et dono les gràcies i esper que no canvïis mai. ¡Que la seva naturalitat mogui muntanyes i les seves ensenyances conmogui a les persones!
De nou, moltes gràcies; mai l'oblidaré com a professor."
Enllaç al Bloc "El Simplicisme-La nova moral"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada