"Quan Aristòtil (Metafísica, IV, 1,1) diu que hi ha una ciència que estudia l’ésser en tant que ésser, fa servir el participi present, to on. En català alguns els tradueixen per l’ens, d’altres per l’ésser. De fet, aquest to on pot ser entès com allò que és, com l’ésser existent, i finalment pel que l’escolàstica anomenava l’ens, el plural del qual són els entia, les coses que són. Però si Aristòtil només hagués pensat en les coses del món real que ens envolta, no hauria parlat d’una ciència especial: els ens són estudiats, segons quin sigui el sector de la realitat, per la zoologia, per la física, i fins i tot per la política. Aristòtil diu to on e on, és a dir, l’ens en tant que tal. Quan d’un ens (tan si és una pantera com una piràmide) se’n parla en tant que ens (i no en tant que pantera o piràmide) resulta que el to on esdevé allò que és comú a tots els ens; i justament allò que és comú a tots els ens és el fet que són, el fet d’ésser."
