Consells sobre Marx donats al programa de ràdio Àgora de can Alcover

ÀGORA DE CAN ALCOVER

AULA DE FILOSOFIA

PROGRAMA DE DIA 20 DE FEBRER DE 2015

MARX

Per al públic en general:

1.     Documental sobre Kant de F. Savater a “La aventura del pensamiento” (27 m.): https://www.youtube.com/watch?v=8ef6BX2FdCk

2.     Llibre il·lustrat El fantasma de Karl Marx, Ronan de Calan & Donatien Mary, col·lecció Los pequeños platones, ed. Errata naturae, Madrid, 2012

3.     Pel·lícula Temps moderns, de Charles Chaplin. Comparativa d’escenes del film amb textos de Marx a: http://www.xtec.cat/~lvallmaj/barrinou/modtimes.htm

Per a l’estudi i Selectivitat:

·       Apunts sobre Marx de l’IES Mossèn Alcover: http://www.iesmossenalcover.es/joomla/Documents/Departaments/Filosofia/10Marx%202004.pdf

·       Apunts sobre Marx de l’IES Mª Aurèlia Capmany: http://blocs.xtec.cat/zadig/files/2007/12/marx.doc

·       Introducció a Marx de Ramon Alcoberro (amb vocabulari al final): http://www.alcoberro.info/planes/kmarx1.html

·       Marx a filopolis.cat: http://www.xtec.cat/~lvallmaj/barrinou/marx.htm

·       Textos de Marx en català a: https://www.marxists.org/catala/marx/index.htm

CLAUS PER ENTENDRE LA FILOSOFIA DE MARX

·       Marx ja forma part de la filosofia contemporània, hi ha un canvi en els interessos de la filosofia: la teoria s’ha de combinar amb la pràctica, la praxis. Onzena Tesi sobre Feurbach “Els filòsofs tan sols han interpretat el món de diferents formes; ara la qüestió és canviar-lo.”

·       Els problemes que intenta solventar Marx ja no són només problemes “filosòfics” si no que són problemes socials: la situació miserable dels treballadors al món industrialitzat. Marx cerca les causes d’aquesta situació.

·       Les fonts de Marx: filosofia alemanya (Hegel, Feuerbach...), economistes anglesos (Adam Smith i David Ricardo) i socialistes utòpics (Fourier, Saint-Simon, Owen)

·       L’alienació dels Manuscrits economicofilosòfics. En aquesta obra no publicada en vida de Marx, se situa la causa de la situació dels treballador en el concepte d”alienació”, estranyament. El treballador està alienat respecte del producte del treball, del treball mateix, de la naturalesa i dels altres homes.

·       El materialisme històric del Manifest comunista. Marx critica l’idealisme de Hegel i es posiciona com a materialista, en el sentit que són les condicions materials de la societat les que modifiquen les idees (la infraestructura determina la superestructura). Per canviar la societat, per tant, s’han de canviar les condicions econòmiques i això conduirà a la proposta de la desaparició de les classes socials, l’expropiació de la propietat privada i l’establiment de la dictadura del proletariat.

·       La plusvàlua de El Capital. L’anàlisi profund del sistema econòmic basat en el capital situa el problema de la misèria dels treballadors en el concepte de “plusvàlua”, el plus de valor que l’empresari obté i que no retorna al treballador.

·       Capitalisme, socialisme i comunisme. Marx deia que ell no era marxista per desmarcar-se d’interpretacions polítiques que ell no va determinar. Creia emperò que per superar el capitalisme, s’havia d’instaurar una fase provisional socialista (dictadura del proletarietat) per acabar finalment amb la supressió de l’estat mateix, el comunisme pròpiament.

Discurs d’Engels davant la tomba de Marx:

«Així com Darwin va descobrir la llei del desenvolupament de la naturalesa orgànica, Marx va descobrir la llei del desenvolupament de la història humana: el fet, tan senzill, però ocult sota la malesa ideològica, que l’home necessita, en primer lloc, menjar, beure, tenir un sostre i vestir-se abans de poder fer política, ciència, art, religió, etc.; que, per tant, la producció dels mitjans de vida immediats, materials i, en conseqüència, la corresponent fase econòmica de desenvolupament d’un poble o d’una època és la base a partir de la qual s’han desenvolupat les institucions polítiques, les concepcions jurídiques, les idees artístiques i, fins i tot, les idees religioses dels homes, i en relació a la qual s’han d’explicar, i no a l’inrevés, com fins ara s’havia estat fent. Però no va ser això nomes. Marx va descobrir també la llei específica que mou l’actual modo de producció capitalista i la societat burgesa creada per ell. El descobriment de la plusvàlua va il·luminar de sobte aquests problemes, mentre que totes les investigacions anteriors, tant les dels economistes burgesos com les dels crítics socialistes, havien vagabundejat entre tenebres.»

Els 30 articles de la DUDH traduïts

Aquí teniu l'enllaç als 30 vídeos en traducció al castellà:
https://www.youtube.com/watch?v=Y-DBanpU2rM&list=PL59CF4EA87F6130F1

Vídeo "Què són els drets humans?"

Consells per entendre Kant donats al programa de ràdio "Àgora de can Alcover"

ÀGORA DE CAN ALCOVER

AULA DE FILOSOFIA

PROGRAMA DE DIA 6 DE FEBRER DE 2015

KANT

Aproximació motivadora:

1. Documental sobre Kant de F. Savater a “La aventura del pensamiento” (27 m.): https://www.youtube.com/watch?v=jNPRlhJlj2A
2. Introducció a Kant en vídeo de Jesús Palomar (http://filosofiapalomar.blogspot.com.es/) (5 m.): http://youtu.be/zzi_ZvG0Cas
3. Còmic Un día loco en la vida del professor Kant, col·lecció Los pequeños platones, Ed. Errata naturae. Hi ha la Unitat Didàctica per descarregar a: http://www.erratanaturae.com/index.php/colecciones/los-pequenos-platones/
4. Si teniu l’oportunitat, vegeu l’obra de teatre Té con Kant, de la companyia Inversa teatro: pàgina a Facebook https://www.facebook.com/teconkant.enkonigsberg?fref=ts

Per a l’estudi i Selectivitat:

1. Apunts sobre Kant de l’IES Mossèn Alcover: http://www.iesmossenalcover.es/joomla/Documents/Departaments/Filosofia/09Kant.pdf
2. Lliçó amb preguntes a filòpolis.cat: http://www.xtec.cat/~lvallmaj/barrinou/kant-in.htm
3. Presentació sobre Kant: http://www.slideshare.net/jcalzamora/immanuel-kant-1724-1804-20132014

CLAUS PER ENTENDRE LA CRÍTICA DE LA RAÓ PURA DE KANT

• El problema que vol aclarir Kant és si podem fonamentar racionalment la metafísica. Recordem que ell era un racionalista “dogmàtic” hereu de Wolff que es basava en Leibniz i que fou Hume qui el despertà del seu “somni dogmàtic”.
• Per aclarir el problema de la Metafísica haurà d’analitzar com funciona la raó humana, i això el conduirà a explicar per què les ciències avancen i la metafísica no. Així el funcionament de la raó i el de la ciència van de la mà, i les matemàtiques i la física són ciències perquè segueixen aquest funcionament racional, en canvi, la metafísica no.
• El subjecte cognoscent és el centre entorn del qual giren els objectes: la revolució copernicana de Kant.
• La raó es divideix en 3 facultats: sensibilitat, enteniment i raó que seran explicades a l’Estètica transcendental, l’Analítica transcendental i la Dialèctica transcendental, on simultàniament tractarà de la Matemàtica, la Física i la Metafísica.
• La qüestió clau és que el coneixement ha de començar amb l’experiència per aplicar-li uns coneixements que el subjecte ja té, són els a priori. És a dir, el subjecte cognoscent té uns a priori que només s’apliquen si els objectes desperten els nostres sentits.
• Els a priori de la sensibilitat són l’espai i el temps, són intuïcions pures a priori. Mitjançant la sensibilitat intuïm o percebem un objecte. La matemàtica es basa en l’espai i el temps i per això és una ciència.
• Els a priori de l’enteniment són dotze categories, els conceptes purs de l’enteniment, per exemple, la categoria de substància, de causa, de unitat i de pluralitat. Mitjançant l’enteniment entenem o comprenem de quin objecte es tracta. La Física es basa en les categories i per això és una ciència.
• En canvi, a la raó (la tercera facultat) no hi ha a priori i no hi ha experiències de les quals començar el coneixement. La raó unifica sota tres principis tots els fenòmens de la sensibilitat i l’enteniment: el jo o ànima, el món o realitat, i Déu. No ho podem fer però ho feim perquè la metafísica és una tendència natural de l’ésser humà. La Metafísica no és una ciència però és la base de la moral, de la Crítica de la raó pràctica.
• Les Matemàtiques i la Física són ciències perquè s’expresen en judicis sintètics a priori. “Sintètics” perquè el predicat no està inclòs en el subjecte, i per tant, amplien el nostre coneixement, i “a priori” perquè no depenen de l’experiència, per això són universals i necessaris, les condicions d’un coneixement o ciència. Exemples de judicis sintètics a priori de Kant: “7+5=12”, “la línia recta és la distància més curta entre dos punts”, “la quantitat de matèria resta invariable en totes les modificacions del món corpori”, “a tota transmissió de moviment, acció i reacció seran sempre iguals”.

Consells per estudiar Hume donats al programa de ràdio Àgora de can Alcover

ÀGORA DE CAN ALCOVER

AULA DE FILOSOFIA

PROGRAMA DE DIA 16 DE GENER DE 2015

HUME

Aproximació motivadora:

1.  Documental en vídeo a La aventura del pensamiento, per F. Savater: https://www.youtube.com/watch?v=u9zx_VtKVBs (27 m.)
2. Vídeo “Racionalisme versus empirisme”: https://www.youtube.com/watch?v=kkQeofvtfXQ (3:35 m.)
3. Llibre La querella de los filósofos, de Robert Zaretsky & John T. Scott, sobre l’amistat i posterior baralla entre Hume i Rousseau.
4. Llibre El perro de Rousseau, de David Edmonds & John Eidinow

Per a l’estudi i Selectivitat:

1.    Presentació powerpoint d’A. Baldó (molt detallada): http://www.slideshare.net/abaldo/hume-6753526
2. Dossier Hume, per A. Baiges, F. De Castro i A. Caballero: https://www.scribd.com/doc/252695438/Dossier-Hume-Felix-de-Castro-Anna-Baiges
3. Textos de Hume:
4. a.     Abstract: https://www.scribd.com/doc/203641219/Abstract-Hume-Tractat-IES-Montseny
5. b.     Tractat de la naturalesa humana (en castellà, ed. Dip. d’Albacete): http://www.dipualba.es/publicaciones/LibrosPapel/LibrosRed/Clasicos/Libros/Hume.pm65.pdf
6. 3 Comentaris de text resolts: http://www.alcoberro.info/planes/empirisme.htm
7. Més recursos a: http://classedefilosofia.blogspot.com.es/search/label/Hume

CLAUS PER ENTENDRE DAVID HUME

·      Hume és l’empirista més radical de tots perquè serà coherent amb el seu principi empirista: el principi de còpia

·      Aquest principi de còpia diu que només tenim a la ment “impressions” i “idees”, i que les idees vertaderes es deriven com a còpies de les impressions. Si no hi ha hagut cap impressió doncs la idea és falsa.

·      Així, Hume aplica aquest principi a la idea de causalitat, base de tota la ciència, i conclou que no podem conèixer la connexió entre causa i efecte. Per tant, la raó no és la guia de la nostra vida, sinó que és el costum, i la ciència, per tant, no té base racional.

·      Aplicat el principi de còpia a la metafísica cartesiana, ni la idea de “yo”, ni la idea de “món”, ni la idea de “Déu”, tenen impressions, i, per tant, són falses. S’ha de rebutjar tot el que contengui raonaments abstractes (llegir final de l’Enquiry)

·      Aplicat l’empirisme a l’Ètica, no és la raó, segons Hume, la que ens indica què està bé o malament, sinó que són les “emocions” agradables o desagradables les que ens fan creure que una cosa és bona o dolenta. Aquesta ètica s’anomena “emotivisme”

·      Resumint, la filosofia de Hume és escèptica, fenomenista, psicologista i emotivista.

I Olimpíada de Filosofia a les Illes Balears

Cartell de la I Olimpíada de Filosofia

Bases I Olimpíada de Filosofia de les Illes Balears

Informació i inscripció a: http://seras.uib.es/olimpiades/filosofia/

Consells per estudiar Descartes donats al programa de ràdio Àgora de can alcover

ÀGORA DE CAN ALCOVER

AULA DE FILOSOFIA

PROGRAMA DE DIA 19 DE DESEMBRE DE 2014

DESCARTES

Aproximació motivadora:

1. Biografia de Descartes en vídeo (Canal Enciclopedia): https://www.youtube.com/watch?v=MZZk8sUOs5E
2. La Filosofia de Descartes en vídeo: http://filosofiapalomar.blogspot.com.es/2013/02/la-filosofia-de-descartes-video.html
3. Pel·lícula Cartesius de Roberto Rossellini: https://www.youtube.com/watch?v=tLt1NoVfaUU
4. Còmic sobre la Filosofia de Descartes: http://www.xtec.cat/~mcodina3/Filosofia2/comic.pdf
5. Descartes para principiantes, de Dave Robinson
6. El genio maligno del señor Descartes, de Jean Paul Mogin i François Schwoebel

Per a l’estudi i Selectivitat:

1. Dossier Descartes per a 2n de Batxillerat, de Fèlix de Castro, Anna Baiges i Antonio Caballero: https://iessitges.wikispaces.com/file/view/Descartes+%28dossier%29.pdf
2. Edició comentada de les Meditacions Metafísiques (I-IV): http://www.xtec.cat/~mcodina3/Filosofia2/Meditacions.pdf
3. La filosofia moderna, Descartes i Hume, de l’IES Maria Aurèlia Capmany: http://blocs.xtec.cat/zadig/files/2007/12/filosofia-moderna.doc
4. Presentació powerpoint sobre Descartes: http://www.slideshare.net/jcalzamora/ren-descartes-1596-1650-6876301

CLAUS PER ENTENDRE DESCARTES

•  La Filosofia de Descartes té dos moments, el moment “destructiu” de dubtar de tot, i el moment “constructiu” d’edificar el nou edifici.
•  Descartes, igual que Arquímedes, cerca un punt fixe (absolutament vertader per a tothom) com a la primera pedra de l’edifici, per això dubtarà de tot, per veure què queda. Quedarà només el propi dubte, això és, el fet de que pensem i, en conseqüència, som, existim. “Penso, aleshores sóc” és el punt fixe des d’on construir-ho tot.
•  “Jo sóc una cosa que pensa”, res cogitans, el meu cos no és el meu jo: dualisme antropològic.
•  Aquesta cosa que pensa té una idea innata: la idea d’infinit, per tant, existeix una substància infinita que me l’ha posada en mi, Déu.
• Si Déu existeix no permetrà que jo m’equivoqui pensant que tot el que em rodeja és fals, per tant, el món físic existeix. Déu n’és la garantia.