ÀGORA
DE CAN ALCOVER
AULA
DE FILOSOFIA
PROGRAMA DE DIA 8 DE MAIG DE 2015
PLATÓ
Per al públic en general:
2.
Documental sobre vida i
filosofia de Plató a La aventura del
pensamiento: https://www.youtube.com/watch?v=XrLwqk1Oqq8
(20 minuts)
3.
Llibre interactiu La filosofía de Platón, de Elena Díez de
la Cortina en col·laboració amb cibernous.com. Disponible a l’iBook Store per a
dispositius Apple (6,99€)
4.
“El filósofo y la
política. PLATÓN”, de Carlos García Gual, a Historia National Geographic: https://es.scribd.com/doc/243555952/Platon-El-filosofo-y-la-poli-tica-C-Garcia-Gual
5.
Llibre il·lustrat El filósofo-perro frente al sabio Platón,
de Yan Marchand i Vincent Sorel, ed. Errata Naturae
6.
Dues pel·lícules poden
il·lustrar la dualitat de mons a Plató: La
rosa porpra de El Caire de Woody Allen, i Matrix dels germans Wachowski.
Per a l’estudi i Selectivitat:
1.
Dossier de Plató, de F. De
Castro: https://iessitges.wikispaces.com/file/view/dossier+plato.pdf/38545788
3.
Diàleg de Plató Fedó comentat, ed. McGraw-Hill: https://www.mhe.es/bachillerato/filo_bac/8448161610/archivos/8448161610_lectura1.pdf
4.
Diàleg de Plató La República, llibre VII comentat, ed.
McGraw-Hill: https://es.scribd.com/doc/110977463/Plato-Llibre-VII-La-Republica-adaptat-i-comentat
5.
Comentaris de text
resolts, presentació i altres recursos a: http://classedefilosofia.blogspot.com.es/search/label/Plató
CLAUS PER ENTENDRE LA FILOSOFIA DE PLATÓ
·
La teoria central de Plató
és la teoria de les formes o idees.
Aquesta teoria està present en les teories antropològica, epistemològica,
política i cosmològica.
·
L “idea” (eidos) de Plató
no és cap contingut mental, és un concepte universal que existeix en si mateix,
independent de les coses particulars que la imiten com a còpies. Existeix la
forma o idea d’amistat independentment del que nosaltres creiem que és un amic.
Totes les formes o idees són immutables, eternes i perfectes, constitueixen un
món més enllà dels sentits que només podem copsar amb la raó, és un món
intel·ligible, no sensible, no el podem veure, ni tocar com a les coses
particulars. Existeix un ordre en les idees, la que està més amunt i per tant
la darrera que entendrem és la idea del Bé, llavors venen la idea de Bellesa,
de Veritat, etc. Són models, arquetips o paradigmes de les coses sensibles.
(METAFÍSICA O ONTOLOGIA)
·
L’ésser humà es composa
d’ànima i cos. La part racional de
l’ànima és la que ens permet entendre les idees perquè forma part natural del
món intel·ligible. S’uneix a un cos de forma antinatural, és una unió temporal
i en morir el cos, la part racional de l’ànima tornarà al món de les idees. Les
altres dues parts de l’ànima són mortals: la part concupiscible, que és la que ens fa tenir desitjos innobles o
baixes passions, i la part irascible,
que és la que ens fa tenir valor i coratge. Les tres parts estan presents en
tota persona i s’ha d’intentar que la racional domini les altres, però a molta
gent li predomina la irascible o la concupiscible. (ANTROPOLOGIA)
·
Les idees les coneixem per
la reminiscència o per la dialèctica. La primera diu que
“conèixer és recordar”, quan creiem que coneixem una cosa en realitat estam
recordant el que l’ànima havia conegut quan habitava el món de les idees i
havia oblidat en juntar-se al cos. La dialèctica és el procés per arribar a les
idees, és la ciència més elevada –més que les matemàtiques—que ens condueix
fins a la idea del Bé. Es basa en el diàleg des de les coses a les idees
(ascendent) i de les idees a les coses (descendent). (EPISTEMOLOGIA)
·
Només els que coneguin la
idea del Bé podran actuar bé, per tant, el govern d’una polis ha de ser confiat
als qui arribin a aquesta idea. Això vol dir que els filòsofs seran els que
hauran de dirigir la polis, si no, no hi haurà bon govern.
·
Per a què una ciutat sigui
justa cada persona ha d’acomplir la funció que li pertoca segons la classe
social a la que pertanyerà després d’una educació compartida entre tots.
Aquells als que els domini la part concupiscible de l’ànima (dediquin la seva
vida segons els plaers corporals) formaran part de la classe dels productors, dedicats a les tasques
productives per a la ciutat. Seran lliures de tenir propietats i de casar-se
amb qui vulguin i tenir fills quan vulguin. Aquells als que els domini la part
irascible de l’ànima formaran part de la classe dels guardians (perquè tenen el necessari per lluitar i defensar la
ciutat). No seran lliures ni per tenir propietats ni per casar-se amb qui
vulguin ni tenir fills quan vulguin. I finalment, aquells pocs als qui els
domina la part racional de l’ànima formaran part de la classe dels governants (en conèixer la idea del Bé
poden governar bé la ciutat). No són lliures ni per tenir família ni
propietats, sempre estan a disposició de la polis. (POLÍTICA)
·
Cada persona ha de fer el
que li correspon. Cada classe social té una virtut que és la que ha de guiar la vida dels seus membres. Els
productors s’han de guiar per la temprança,
és a dir, la moderació o autocontrol. Els guardians s’han de guiar per la fortalesa, el valor per afrontar la
lluita. I els governants s’han de guiar per la prudència, la presa de decisions
racionals i fonamentades. Només així s’aconseguirà que la polis tingui justícia. (ÈTICA)
