L'Empirisme

LOCKE (1632-1704)

Negació de les idees innates. Tot el coneixement prové de l’experiència. La ment és una "tabula rasa". És un empirisme moderat.

Apart de la seva importància en relació a la teoria del coneixement Locke és també un dels fonamentadors de la teoria política del liberalisme.

Obres: Assaig sobre l’enteniment humà i Assaig sobre el govern civil.

BERKELEY (1685-1753)

"Esse est percipi": l’ésser de les coses consisteix en ser percebudes. La ment coneix només idees. Només Déu assegura que les coses existeixen quan ningú les percep.

Obres: Tractat sobre els principis del coneixement humà i Tres diàlegs entre Hylas i Philonus.

HUME (1711-1776)

Durant la seva vida va conèixer Rousseau i estava al corrent dels esdeveniments socials i intel·lectuals de l’època. El seu llibre més important fou el Tractat sobre la naturalesa humana però no obtingué l’èxit que Hume esperava i va haver de fer-ne una síntesi retallant aspectes importants; escriví, doncs, l’Enquiry, les Investigacions sobre l’enteniment humà, reduint l’àmbit global de l’ésser humà contingut al Tractat per centrar-se en les qüestions de teoria del coneixement.

Les Investigacions sobre l’enteniment humà

Continguts de la ment

Els continguts de la ment són impressions o idees:

• Impressió: dades immediates de l’experiència

• Idees: imatges o còpies de les impressions.

- La diferència és una qüestió d’intensitat.

- Les idees provenen de les impressions, aquestes són anteriors a aquelles.

- Les idees s’associen pels principis de semblança, contigüitat, o causa i efecte.

- Mètode: per veure quines idees de la filosofia són correctes haurem de cercar les impressions de les que derivin.

· Els objectes de la raó són:

- relacions d’idees: matemàtica, àlgebra, geometria, aritmètica, lògica. És un coneixement independent dels fets però aplicable a ells. Són certs intuïtiva o demostrativament. La seva negació és una contradicció.

- qüestions de fet: coneixement referit a les coses, a la realitat. Mai no impliquen contradicció. Només tenim impressions d’objectes presents, però sempre establim relacions entre ells i esperam que després de que un esdevengui, n’esdevindrà un altre. P. ex. “El sol no sortirà demà”. La seva negació no és una contradicció.

- Gairebé tots els raonaments relatius a qüestions de fet semblen estar fonamentats en la relació causa-efecte.

Anàlisi de la idea de causalitat

Idea de causalitat: ¿de quina impressió deriva la idea de causa?

- Tenim la impressió de la causa i la impressió de l’efecte, hi suposam una connexió necessària, ¿de quina impressió es deriva aquesta idea de connexió necessària?

- En la nostra experiència hi trobam una conjunció constant entre la causa i l’efecte: sempre que es dóna el primer es dóna el segon.

- SOLUCIÓ: no hi ha cap impressió que verifiqui la idea de connexió necessària. Només tenim la certesa de què a l’efecte li precedeix la causa perquè en el passat sempre s’ha donat així, i confiam que en el futur també es doni. Ens hem acostumat a la unió d’aquests dos fets: és l’hàbit, el costum el que guia la nostra vida, no la raó.

- La creença: podem creure amb el principi de causalitat quan es passi d’una impressió a una altra, mai d’una impressió a quelcom que no hi hagi hagut impressió, experiència. (PSICOLOGISME)

Crítica a la metafísica tradicional

· El JO i la identitat. ¿Hi ha impressió del jo? Suposam que és el que suporta aquestes impressions, però no el podem conèixer.

- Com tenim, doncs, la idea de identitat personal? Per la memòria.

· La REALITAT o el MÓN EXTERIOR: tenim impressió de les coses però no del món. Va d’una impressió a una altra cosa.

· DEU: tampoc no tenim impressió de Déu.

- D’on vénen les impressions? No ho podem saber.

La filosofia de Hume, doncs, es caracteritza per:

ESCEPTICISME: no podem basar la ciència ni la filosofia en la raó ni en l'experiència

FENOMENISME: només podem conèixer allò que se'ns apareix (impressions)

L'ÈTICA

El principal interès de Hume en escriure el Tractat era de caràcter moral, les qüestions de coneixement eren una introducció a l’anàlisi de la naturalesa humana. Com resa el subtítol «Assaig per introduir el mètode del raonament humà en els assumptes morals».

En consonància amb el que hem dit anteriorment, els judicis morals dels homes tampoc no es basaran en la raó. Quan jutjam entre el que està bé i el que està malament el judici es basa en els sentiments, en les emocions, consideram que està bé allò que ens plau i malament allò que ens disgusta. Aquest tipus d’ètica s’anomena emotivisme.