dimarts, 15 d’abril del 2008

Els Drets Humans

Agraïm als educadors d'Amnistia Internacional de Catalunya les facilitats per compartir aquesta magnífica presentació del Drets Humans. Clicant al títol d'aquest missatge anireu a la seva web on hi trobareu altres materials molt interessants sobre els Drets Humans.


Comunicat d'Amnistia Internacional sobre la pena de mort (dades d'abril 2008)


Amnistía Internacional pide a los gobiernos que levanten el velo de las ejecuciones secretas

Únete a la Red de Acciones Urgentes de AI para intentar evitar la ejecución de personas condenadas a pena de muerte, a través de www.actuaconamnistia.org

Londres / Madrid - En un nuevo informe publicado hoy, Amnistía Internacional (AI) ha revelado que en 2007 fueron ejecutadas al menos 1.200 personas y ha expresado su gran preocupación por la ejecución en secreto de muchas más a manos del Estado en países como China, Mongolia y Vietnam. Sin embargo, la tendencia hacia la abolición de la pena de muerte a escala mundial parece imparable. 135 países son abolicionistas en su legislación y en la práctica desde 1990, y a finales de 2007 se aprobaba la resolución de Naciones Unidas sobre una suspensión mundial de las ejecuciones.

En el informe, Condenas a muerte y ejecuciones en 2007, se afirma que al menos 1.252 personas fueron ejecutadas en 24 países y al menos 3.347 fueron condenadas a muerte en 51 países. Se calcula que hay hasta 27.500 personas condenadas a muerte en el mundo. Las cifras muestran también un aumento de las ejecuciones en varios países. Irán ejecutó al menos a 317 personas; Arabia Saudí, a 143, y Pakistán, a 135 –frente a las 177, 39 y 82, respectivamente, de 2006–.

El 80% de todas las ejecuciones de que se tuvo noticia se llevaron a cabo en cinco países: China, Irán, Arabia Saudí, Pakistán y Estados Unidos. Arabia Saudí fue el país con mayor número de ejecuciones per cápita, seguida de Irán y Libia. Amnistía Internacional puede confirmar al menos 470 ejecuciones llevadas a cabo en China –la cifra global más alta–, pero no cabe duda de que el verdadero número fue mucho mayor.

China, el principal verdugo del mundo y sede de los próximos Juegos Olímpicos, considera la pena de muerte secreto de Estado. Por tanto, sólo las autoridades chinas saben exactamente a cuántas personas se mató con la autorización del Estado.

“Es preciso poner fin al uso secreto de la pena de muerte: hay que levantar el velo de secretismo que rodea la pena de muerte –ha señalado María del Pozo, responsable de campañas e investigación de Amnistía Internacional España–. Muchos gobiernos afirman que las ejecuciones se llevan a cabo con el apoyo de la ciudadanía. Si es así, ésta tiene derecho a saber lo que se hace en su nombre.”

Durante 2007, muchos países continuaron ejecutando a personas por cargos que normalmente no se consideran delitos o tras juicios injustos. Algunos ejemplos de ello fueron:

- En julio, Ja’Far Kiani, padre de dos hijos, fue lapidado en Irán por adulterio.

- En octubre, un hombre de 75 años, gerente de una fábrica norcoreana, fue ejecutado por fusilamiento por no haber declarado su origen familiar, invertir dinero propio en la fábrica, nombrar gerentes a sus hijos y hacer llamadas telefónicas internacionales.

- En noviembre, Mustafa Ibrahim, ciudadano egipcio, fue decapitado en Arabia Saudí por brujería.

- En Texas, Estados Unidos, Michael Richard fue ejecutado el 25 de septiembre tras negarse un juzgado estatal a seguir abierto 15 minutos más para que pudiera presentarse un recurso de apelación basado en la constitucionalidad de las ejecuciones por inyección letal. Los abogados defensores no habían podido interponer el recurso a tiempo por problemas informáticos –que habían comunicado ya al tribunal–. La Corte Suprema de Estados Unidos se negó luego a detener la ejecución. Sin embargo, ese mismo día había accedido en una causa abierta en Kentucky revisar la cuestión de la inyección letal, decisión que supuso la suspensión de facto de todas las demás ejecuciones por inyección letal en el país. Se espera que la Corte Suprema dicte su fallo este año.

Además, tres países -Irán, Arabia Saudí y Yemen- llevaron a cabo ejecuciones por delitos cometidos por personas menores de 18 años, lo que constituye una violación del derecho internacional.

Pero 2007 fue también el año en que la Asamblea General de las Naciones Unidas decidió –por 104 votos a favor, 54 en contra y 29 abstenciones– poner fin al uso de la pena de muerte.

La Asamblea General de la ONU tomó en diciembre de 2007 la histórica decisión de pedir a todos los países del mundo que dejaran de llevar a cabo ejecuciones. El hecho de que la resolución se aprobará por tan clara mayoría revela que la abolición mundial de la pena de muerte es posible”, ha manifestado María del Pozo. “Quitar la vida a una persona con la autorización del Estado es uno de los actos más graves en que un gobierno puede incurrir. Instamos a todos los gobiernos a cumplir los compromisos contraídos en la ONU y abolir la pena de muerte de una vez por todas.”

Españoles condenados a muerte

Pablo Ibar. De doble nacionalidad, norteamericana y española, Pablo fue condenado a muerte en el año 2000 en Estados Unidos y desde entonces está en el corredor de la muerte de la penitenciaría de Starke (Florida). El 9 de marzo de 2006 el Tribunal Supremo de Florida confirmó su condena a pesar de no haber pruebas consistentes que le inculpasen y de que el Tribunal Supremo reconociese que hubo irregularidades en el juicio.

Ahora, la vida de Pablo Ibar depende del recurso que su nuevo abogado ha preparado para intentar que el juicio en el que fue condenado sea declarado nulo y vuelva a ser juzgado. Para conformar el recurso, estudiaron si se violaron derechos constitucionales, tales como el derecho a una defensa efectiva, si se omitieron pruebas y testigos claves, y la validez de las pruebas presentadas en su contra, basadas en identificaciones dudosas.

Nabil Manakli Kasaybati. De nacionalidad española y origen sirio, Manakli está condenado a muerte en Yemen. En 1997 fue detenido, acusado de planear actos de sabotaje y asesinatos, por un atentado con bomba ocurrido en Adén en julio de ese año. Fue inculpado junto con 27 personas más, algunas de las cuales, incluido él, fueron torturadas, según informes, para obligarlas a confesar y el tribunal admitió estas confesiones como prueba. En marzo de 2003 el Tribunal Supremo confirmó la pena capital impuesta a Nabil Manakli y el 11 de septiembre de ese mismo año el presidente yemení, Ali Abdullah Saleh, ratificó su condena de muerte.

El 19 de abril de 2006 el presidente yemení aceptó estudiar la petición española de que se conmute la condena a muerte de Nabil Manakli, tras la visita del ministro español de Asuntos Exteriores, Miguel Ángel Moratinos, a Yemen. Y posteriormente, ambos países acordaron extraditar a Manakli a España, por lo que su caso está pendiente de que se haga efectivo el convenio alcanzado.

Y en España...

Desde 1995 la pena de muerte está abolida en España. Sin embargo, el Artículo 15 de la Constitución sigue haciendo mención a la misma: “(...) Queda abolida la pena de muerte, salvo lo que puedan disponer las leyes penales militares para tiempos de guerra”.

La Ley Orgánica 11/1995, de 27 de noviembre, abolía la pena de muerte en tiempo de guerra. Sin embargo, a pesar de la abolición de facto, y teniendo en cuenta que en más de 40 países sus constituciones prohíben expresamente la pena de muerte, Amnistía Internacional considera que la Constitución española debería eliminar la mención a la pena de muerte e incluso prohibir expresamente la aplicación de la misma, como ya hizo Francia en febrero de 2007.

Además, España aún no ha ratificado el Protocolo número 13 del Convenio Europeo de Derechos Humanos, adoptado por el Consejo de Europa en 2002, y que establece la abolición de la pena de muerte en cualquier circunstancia, incluidos los actos cometidos en tiempos de guerra o peligro inminente de guerra.

Acciones que salvan vidas: ¡Actúa!

Miles de personas de todo el mundo unen sus fuerzas cuando Amnistía Internacional tiene noticia de riesgo de ejecución de alguna persona condenada a muerte en cualquier país del mundo. Se activa así la Red de Acciones Urgentes de Pena de Muerte, que presiona pidiendo la anulación de esta pena enviando cartas, faxes y mensajes de correo electrónico.

Participar en esta Red es una de las acciones más efectivas que se pueden realizar para evitar la ejecución de personas condenadas a la pena de muerte. Desde Amnistía Internacional, animamos a toda la sociedad española a sumarse a esta red a través de la web www.actuaconamnistia.org.

diumenge, 13 d’abril del 2008

Declaració Universal dels Drets Humans

Adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A (III), de 10 de desembre de 1948

Preàmbul

Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món;

Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n'han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l'adveniment en el futur d'un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana;

Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l'ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l'opressió;

Considerant que és també essencial de fomentar l'establiment de relacions amistoses entre les nacions;

Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l'ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones, i que s'han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d'una més gran llibertat;

Considerant que els estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals;

Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i d'aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d'aquest compromís,

L'Assemblea General

Proclama aquesta Declaració Universal dels Drets Humans com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.

Article 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.

Article 3
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.

Article 4
Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.

Article 5
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Article 6
Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.

Article 7
Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.

Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.

Article 9
Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.


Article 10
Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.

Article 11
1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.

Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.

Article 13
1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat.
2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països.
2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.

Article 15
1. Tot individu té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.

Article 16
1. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
3.La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.

Article 17
1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.

Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.

Article 19
Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.

Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.

Article 21
1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement.
2.Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.

Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país.

Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.

Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.

Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.

Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.

Article 27
1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.
2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.

Article 28
Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.

Article 29
1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.
2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.

Article 30

Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.

dimarts, 8 d’abril del 2008

L'idealisme alemany: de Kant a Marx

Aquest moviment filosòfic es configura a partir de varis elements:
  • La filosofia de Kant, que va causar un gran impacte
  • El moviment romàntic, que pretenia donar rellevància a allò que la Il·lustració havia deixat de banda: els sentiments, les intuïcions o imaginacions, l’irracional.
  • La revolució francesa i els ideals de llibertat, contrarestats per la figura de Napoleó i la Restauració.

FICHTE (1762-1814)

Prescindeix de la «cosa en sí» kantiana –per incognoscible– i tot es posat pel "Jo". La consciència crea la realitat, el "Jo" crea el "No-Jo". Inicia el mètode dialèctic: tesi, antítesi i síntesi.

SCHELLING (1775-1854)

Idealisme objectiu, tal i com el qualificà Hegel. Intenta superar l’idealisme subjectiu de Fichte i defensa la naturalesa com una cosa objectiva en un primer moment, i l’Absolut com a realitat única.

HEGEL (1770-1831)

Obres més destacades: Fenomenologia de l’esperit i Ciència de la lògica

La dialèctica

Tant la realitat com la raó –que s’identifiquen– són dinàmiques, segueixen un moviment triàdic constant: l’afirmació, la negació, i la negació de la negació (que esdevé una nova afirmació). Exemples: ésser, no-res i esdevenir; racionalisme, empirisme i kantisme. Dialèctica de l’amo i l’esclau: amo, esclau i home lliure.

L’esperit absolut

L’esperit és per Hegel «jo, subjecte i infinit», el subjecte i l’objecte del desplegament i desenvolupament de la realitat i la història. La raó és realitza i progressa dialècticament fins arribar a l’esperit absolut, la màxima realització possible de la raó humana.

Formes o manifestacions de l’esperit:

Esperit subjectiu

Antropologia, fenomenologia i psicologia

Esperit objectiu

Dret, moralitat, eticitat, societat civil i Estat

Esperit absolut

Art, religió i filosofia

Idealisme absolut és l’adjectiu que el mateix Hegel empra per qualificar la seva filosofia.

HEGELIANS I ANTIHEGELIANS

ANTIHEGELIANS:

Schopenhauer i Kierkegaard

HEGELIANS:

Dreta hegeliana

i esquerra hegeliana:

Feuerbach i Karl Marx)

dilluns, 7 d’abril del 2008

Kant: La pau perpètua

Fragments del breu però important opuscle de Kant:

"Articles preliminars per a la pau perpètua entre els Estats
1. No ha de considerar-se vàlid cap tractat de pau que s'hagi celebrat amb la reserva secreta sobre alguna causa de guerra en el futur.
2. Cap Estat independent (gran o petit, és igual) podrà ser adquirit per un altre mitjançant herència, permuta, compra o donació.
3. Els exèrcits permanents (miles perpetuus) han de desaparèixer totalment amb el temps.
4. No s'ha d'emetre deute públic en relació amb els assumptes de política exterior.
5. Cap Estat ha d'immiscuïr-se per la força en la constitució i el govern d'un altre.
6. Cap Estat en guerra amb un altre s'ha de permetre tals hostilitats que facin impossible la confiança mútua en la pau futura, com l'ús en l'altre Estat d'assassins, enverinadors, ...

Articles definitius per a la pau perpètua
1. La constitució civil de tot Estat ha de ser republicana.
La constitució republicana és aquella establerta de conformitat amb els principis, 1) de la llibertat dels membres de la societat (quant a homes), 2) de la dependència de tots respecte a una única legislació comuna (quant a súbdits) i 3) de conformitat amb la llei de la igualtat de tots els súbdits (quant a ciutadans) [...]
Per a que no es confongui la constitució republicana amb la democràtica (com sol ocórrer) es precís fer notar el següent. Les formes d'un Estat (civitas) poden classificar-se per la diferència en les persones que posseeixen el poder suprem de l'Estat o pel modo de governar al poble, sigui qui sigui el governant. Amb la primera via s'anomena realment la forma de la sobirania (forma imperii) i només hi ha tres formes possibles, a saber, la sobirania la posseeix un de sol o alguns relacionats entre si o tots els que formen la societat civil conjuntament (autocràcia, aristocràcia i democràcia, poder del príncep, de la noblesa, del poble). La segona via és la forma de govern (forma regiminis) i es refereix al modo com l'Estat fa ús de la plenitud del seu poder, modo basat en la constitució (en l'acte de la voluntat general pel qual una massa es converteix en poble): en aquest sentit la constitució és o republicana o despòtica. El republicanisme és el principi polític de la separació del poder executiu (govern) del legislatiu; el despotisme és el principi de l'execució arbitrària per l'Estat de lleis que ell mateix s'ha donat, amb la qual cosa la voluntat pública es manejada pel governant com la seva voluntat particular [...]
2. El dret de gents s'ha de fundar en una federació d'Estats lliures.
3. El dret cosmopolita ha de limitar-se a les condicions de l'hospitalitat universal.
Es tracta en aquest article, com en els anteriors, de dret i no de filantropia, i hospitalitat (Wirthbarkeit) significa aquí el dret d'un estranger a no ser tractat hostilment pel fet d'haver arribat al territori des d'un altre.

Article secret per a la pau perpètua
'Les màximes dels filòsofs sobre les condicions de possibilitat de la pau pública han de ser preses en consideració pels Estats preparats per la guerra'
L'Estat requerirà, per tant, als filòsofs en silenci (fent d'això un secret), el que significa tant que els deixarà parlar lliurament i públicament sobre els principis generals de la guerra i de l'establiment de la pau. [...]
No s'ha d'esperar que els reis filosofin ni que els filòsofs siguin reis, com tampoc hi ha que desitjar-ho, perquè la possessió del poder danya inevitablement el lliure judici de la raó."

diumenge, 6 d’abril del 2008

Gandhi (la no violència)

Un dels debats arrel del tema de la pena de mort va ser el de la famosa "llei del Talió: ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu, ferida per ferida, cremadura per cremadura", etc. Molts pensen que la violència s'ha de respondre amb violència, que davant un atac o una provocació no hi ha altre resposta possible que l'atac i la violència. Per mor d'això, ara veurem la pel·lícula sobre la biografia de "Mahatma Gandhi", el principal defensor de la no violència. Gandhi, a més, va donar la resposta més original a l'ideologia de l'ull per ull, va dir; "amb l'ull per ull només s'aconsegueix que el món sencer és quedi cec". Gandhi proposava la lluita pacífica, la ressistència activa, sempre la no violència per afrontar els conflictes, tant els individuals com els socials. A través d'aquesta lluita pacífica va aconseguir alliberar el seu país del colonialisme britànic, aquest és el tema central de la pel·lícula. Per a nosaltres, la lliçó de Gandhi és que la resposta pacífica és més efectiva que la violenta, que l'ull per ull no condueix a la solució dels conflictes sinó a la creació de nous.
1. Fitxa tècnica
  • Títol original: Gandhi
  • Director: Richard Attenborough
  • Any: 1982
  • País: Regne Unit
  • Durada: 183 minuts
  • Protagonista: Ben Kingsley
2. Sinopsi
Mahatma Gandhi no va governar cap país, però aconseguí el que ningú havia aconseguit abans; conduí el seu país cap a la llibertat i fou l'esperança d'un poble. Mahatma Gandhi, des dels seus inicis com a advocat a Suràfrica fins a convertir-se en el famós líder de la India. Després de defensar els drets dels ciutadans d'origen no europeu a Suràfrica, decideix que els hindús s'han convertit en ciutadans de segona classe en la seva pròpia terra i aconsegueix fer sublevar al poble hindú contra el règim de l'Imperi Britànic mitjançant la doctrina de la no violència. La pel·lícula recrea amb tot detall la vida de Gandhi, les seves idees i el poder que assolí. Amb escenes tan especteculars com la masacre 'Amristar, on els britànics dispararen sobre 15.000 homes, dones i nins desarmats, i la increïble marxa cap a la mar on Gandhi arrossegà a milers de compatriotes per demostrar que la sal de la mar pertanyia a tothom i que no era d'ús exclusiu dels britànics. Una obra mestre, una mirada al cor i a l'ànima d'un home la victòria del qual canvià el món per sempre.

L'actor Ben Kingsley va aconseguir l'Òscar al Millor actor amb aquesta interpretació, i realment la caracterització com tota la interpretació està molt ben assolida. Vegeu la semblança amb dues fotografies del Gandhi real.

divendres, 4 d’abril del 2008

Exemple d'aplicació de l'imperatiu categòric de Kant

El mateix Kant, al seu llibre Fonamentació de la Metafísica dels costums, dóna una altra versió de l'imperatiu categòric aparegut a la Crítica de la raó pràctica i exposa una sèrie d'exemples de la seva aplicació, en concret, parla d'una sèrie de "deures" que es deriven de l'imperatiu categòric, el primer d'ells -el que citarem aquí- el deure de conservar la vida, és a dir, una negació de la correcció ètica del suïcidi; després exposa el deure d'acomplir les promeses, etc.
L'imperatiu categòric té ara aquesta formulació: "actua com si la màxima de la teva acció degués convertir-se per la teva voluntat en llei universal de la naturalesa", és a dir, Kant situa ara els deures com a obligacions de la pròpia naturalesa humana.
L'exemple sobre el suïcidi diu així:
"Un individu que a causa d'una sèrie de mals que l'han menat a la desesperació sent fàstig per la vida està encara prou en possessió de la raó per preguntar-se si no és contrari al deure envers si mateix llevar-se la vida. Ara intenta de veure si la màxima de la seva acció pot esdevenir una llei universal de la naturalesa. La seva màxima és: 'per amor propi em faig un principi d'abreujar-me la vida, si aquesta en un termini més llarg més aviat m'amenaça amb mals que em promet comoditats'. Hom ha de preguntar-se només si aquest principi de l'amor propi pot esdevenir una llei universal de la naturalesa. En aquest punt, tanmateix, es veu tot seguit que una naturalesa, la llei de la qual fos destruir la vida precisament per mitjà del sentiment que té com a destinació estimular la promoció de la vida, entraria en contradicció amb ella mateixa i, per tant, no subsistiria com a naturalesa; per tant, és impossible que aquella màxima pugui tenir el lloc d'una llei universal de la naturalesa i, en conseqüència, està completament en oposició amb el principi suprem de tot deure."