L'idealisme alemany: de Kant a Marx

Aquest moviment filosòfic es configura a partir de varis elements:

• La filosofia de Kant, que va causar un gran impacte
• El moviment romàntic, que pretenia donar rellevància a allò que la Il·lustració havia deixat de banda: els sentiments, les intuïcions o imaginacions, l’irracional.
• La revolució francesa i els ideals de llibertat, contrarestats per la figura de Napoleó i la Restauració.

FICHTE (1762-1814)

Prescindeix de la «cosa en sí» kantiana –per incognoscible– i tot es posat pel "Jo". La consciència crea la realitat, el "Jo" crea el "No-Jo". Inicia el mètode dialèctic: tesi, antítesi i síntesi.

SCHELLING (1775-1854)

Idealisme objectiu, tal i com el qualificà Hegel. Intenta superar l’idealisme subjectiu de Fichte i defensa la naturalesa com una cosa objectiva en un primer moment, i l’Absolut com a realitat única.

HEGEL (1770-1831)

Obres més destacades: Fenomenologia de l’esperit i Ciència de la lògica

La dialèctica

Tant la realitat com la raó –que s’identifiquen– són dinàmiques, segueixen un moviment triàdic constant: l’afirmació, la negació, i la negació de la negació (que esdevé una nova afirmació). Exemples: ésser, no-res i esdevenir; racionalisme, empirisme i kantisme. Dialèctica de l’amo i l’esclau: amo, esclau i home lliure.

L’esperit absolut

L’esperit és per Hegel «jo, subjecte i infinit», el subjecte i l’objecte del desplegament i desenvolupament de la realitat i la història. La raó és realitza i progressa dialècticament fins arribar a l’esperit absolut, la màxima realització possible de la raó humana.

Formes o manifestacions de l’esperit:

Esperit subjectiu	Antropologia, fenomenologia i psicologia
Esperit objectiu	Dret, moralitat, eticitat, societat civil i Estat
Esperit absolut	Art, religió i filosofia

Idealisme absolut és l’adjectiu que el mateix Hegel empra per qualificar la seva filosofia.

HEGELIANS I ANTIHEGELIANS

ANTIHEGELIANS:

Schopenhauer i Kierkegaard

HEGELIANS:

Dreta hegeliana

i esquerra hegeliana:

Feuerbach i Karl Marx)