dilluns, 7 d’abril de 2008

Kant: La pau perpètua

Fragments del breu però important opuscle de Kant:

"Articles preliminars per a la pau perpètua entre els Estats
1. No ha de considerar-se vàlid cap tractat de pau que s'hagi celebrat amb la reserva secreta sobre alguna causa de guerra en el futur.
2. Cap Estat independent (gran o petit, és igual) podrà ser adquirit per un altre mitjançant herència, permuta, compra o donació.
3. Els exèrcits permanents (miles perpetuus) han de desaparèixer totalment amb el temps.
4. No s'ha d'emetre deute públic en relació amb els assumptes de política exterior.
5. Cap Estat ha d'immiscuïr-se per la força en la constitució i el govern d'un altre.
6. Cap Estat en guerra amb un altre s'ha de permetre tals hostilitats que facin impossible la confiança mútua en la pau futura, com l'ús en l'altre Estat d'assassins, enverinadors, ...

Articles definitius per a la pau perpètua
1. La constitució civil de tot Estat ha de ser republicana.
La constitució republicana és aquella establerta de conformitat amb els principis, 1) de la llibertat dels membres de la societat (quant a homes), 2) de la dependència de tots respecte a una única legislació comuna (quant a súbdits) i 3) de conformitat amb la llei de la igualtat de tots els súbdits (quant a ciutadans) [...]
Per a que no es confongui la constitució republicana amb la democràtica (com sol ocórrer) es precís fer notar el següent. Les formes d'un Estat (civitas) poden classificar-se per la diferència en les persones que posseeixen el poder suprem de l'Estat o pel modo de governar al poble, sigui qui sigui el governant. Amb la primera via s'anomena realment la forma de la sobirania (forma imperii) i només hi ha tres formes possibles, a saber, la sobirania la posseeix un de sol o alguns relacionats entre si o tots els que formen la societat civil conjuntament (autocràcia, aristocràcia i democràcia, poder del príncep, de la noblesa, del poble). La segona via és la forma de govern (forma regiminis) i es refereix al modo com l'Estat fa ús de la plenitud del seu poder, modo basat en la constitució (en l'acte de la voluntat general pel qual una massa es converteix en poble): en aquest sentit la constitució és o republicana o despòtica. El republicanisme és el principi polític de la separació del poder executiu (govern) del legislatiu; el despotisme és el principi de l'execució arbitrària per l'Estat de lleis que ell mateix s'ha donat, amb la qual cosa la voluntat pública es manejada pel governant com la seva voluntat particular [...]
2. El dret de gents s'ha de fundar en una federació d'Estats lliures.
3. El dret cosmopolita ha de limitar-se a les condicions de l'hospitalitat universal.
Es tracta en aquest article, com en els anteriors, de dret i no de filantropia, i hospitalitat (Wirthbarkeit) significa aquí el dret d'un estranger a no ser tractat hostilment pel fet d'haver arribat al territori des d'un altre.

Article secret per a la pau perpètua
'Les màximes dels filòsofs sobre les condicions de possibilitat de la pau pública han de ser preses en consideració pels Estats preparats per la guerra'
L'Estat requerirà, per tant, als filòsofs en silenci (fent d'això un secret), el que significa tant que els deixarà parlar lliurament i públicament sobre els principis generals de la guerra i de l'establiment de la pau. [...]
No s'ha d'esperar que els reis filosofin ni que els filòsofs siguin reis, com tampoc hi ha que desitjar-ho, perquè la possessió del poder danya inevitablement el lliure judici de la raó."