dijous, 4 de novembre de 2010

Canvis en l'estructura de l'examen de Filosofia de Selectivitat de la UIB


La UIB ja ha fet pública la reestructuració de l'examen de selectivitat segons els acords presos pel professorat de Filosofia que ha participat en el Seminari per modificar la prova. Queda així: 

Història de la Filosofia. Informació de la matèria
La prova d’accés a la Universitat de l’alumnat que ha cursat els ensenyaments de batxillerat prevists a la LOE de la matèria d’Història de Filosofia tindrà com a referència els continguts, objectius i criteris d’avaluació especificats per a aquesta matèria al Reial decret 1467/2007, de 2 de novembre, i els que complementàriament s’indiquen al Decret 82/2008, de 25 de juliol (BOIB d’1 d’agost), que estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears.
El Reial decret 1892/2008, de 14 de novembre, estableix que la prova consistirà en la resposta per escrit a una sèrie de qüestions adequades al tipus de coneixements i capacitats que s’hagin d’avaluar, el format de resposta de les quals ha de garantir l’aplicació de criteris objectius prèviament aprovats. La prova ha de presentar dues opcions diferents, entre les quals l’estudiant ha d’elegir-ne una.
La comissió organitzadora de les proves d’accés a la Universitat va acordar, en virtut del que estableix el Reial decret 1892/2008, de 14 de novembre:
· Cada model de la prova presentarà dues opcions diferents amb la mateixa estructura, entre les quals l’estudiant n’haurà de triar una.
· La prova contindrà una part pràctica.
El Decret 82/2008, de 25 de juliol, estableix els següents continguts (procedimentals) comuns del currículum d’Història de la Filosofia:
· Lectura, anàlisi i comentari de textos filosòfics, emprant amb propietat i rigor els principals termes i conceptes filosòfics.
· Exposició escrita, i, si escau, oral, d’aspectes del pensament dels autors estudiats, de la seva relació amb qüestions actuals o de les pròpies reflexions sobre els principals problemes filosòfics, incorporant-hi críticament el pensament dels diferents filòsofs.
· Planificació i execució de petits treballs d’investigació relacionats amb algun apartat del currículum.
· Pràctica del diàleg i del debat sobre els problemes filosòfics tractats, mitjançant l’exposició raonada del propi pensament i la recepció atenta i crítica dels arguments dels altres.
I, a més, especifica tres blocs de continguts:
Bloc 1. La filosofia antiga i medieval
· Els orígens del pensament filosòfic occidental.
· Plató.
· Aristòtil.
· L’hel·lenisme, Roma i el cristianisme.
· La filosofia escolàstica. El lul·lisme.
Bloc 2. La filosofia moderna
· El Renaixement. La revolució científica.
· Descartes i el racionalisme.
· L’empirisme. Hume.
· La Il·lustració.
· Kant i l’idealisme.
Bloc 3. La filosofia contemporània
· Marx i el marxisme.
· Nietzsche i la crisi de la raó.
· La filosofia analítica.
· Altres corrents filosòfics del segle XX.
· La filosofia hispana.
Per tot això es proposa, per a cadascuna de les dues opcions, una estructura consistent en tres preguntes, una de les quals de caire pràctic, relativa a un text filosòfic d’un dels autors que formen part del currículum d’Història de la Filosofia. Amb una distribució de la puntuació de 5 punts per a la primera pregunta, 2,5 punts per a la segona i 2,5 per a la tercera.
La primera pregunta, de tipus pràctic, constarà de dues parts:
La primera part consistirà a realitzar un comentari del text proposat. Aquest comentari ha d'incloure els elements següents:
a) Context històric, social i cultural.
b) Identificació del tema/problema/qüestió concret de què tracta el text i de la tesi sostinguda al text.
c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes.
La segona part consistirà en una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que ha adquirit l’alumne, a favor o en contra del que diu l’autor del text o de l’actualitat d’algun aspecte central del text.
La segona pregunta consistirà a explicar una teoria, una expressió, un concepte o algun aspecte concret de la filosofia d’un autor del currículum.
La tercera pregunta consistirà a establir una relació o comparació entre conceptes o teories fonamentals dels autors del currículum.
A la segona i tercera pregunta l’alumnat podrà escollir una entre dues opcions.
Els criteris generals d’avaluació són els determinats pel que estableix el currículum d’Història de la Filosofia de segon de batxillerat en el marc del Decret 82/2008, de 25 de juliol, que estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears. Els criteris específics són:
A la primera part, que valdrà 3 punts com a màxim, l’alumnat ha de demostrar que ha entès de què tracta el text i ho ha de saber explicar de manera clara i precisa, assenyalant-ne les idees principals i secundàries i determinant les relacions existents entre les unes i les altres:
1.1 Correcta contextualització. (1 punt)
1.2 Encert en la identificació del tema/problema/qüestió concret de què tracta el text i de la tesi sostinguda al text. (1 punt)
1.3 Identificació i explicació de les idees presents al text i de la relació entre aquestes. (1 punt)
NB. A cada apartat és valorarà l’ordre, la claredat i la precisió en l’exposició.
A la segona part, que valdrà com a màxim 2 punts, l’alumnat ha de demostrar que sap argumentar la seva valoració crítica respecte dels conceptes o teories que són presents al text, o que la pot relacionar oportunament amb temes d’actualitat:
1.4. Donar bons arguments que donin suport a la valoració crítica.
1.5. Consistència, creativitat, originalitat en la resposta.
A la segona pregunta, amb un màxim de 2,5 punts, l’alumnat ha de demostrar que sap explicar una teoria, un concepte o una expressió amb detall, emprant el vocabulari tècnic bàsic de la qüestió.
2.1. Explicació detallada de la teoria, el concepte o l’expressió, emprant el vocabulari bàsic. (2 punts)
2.2. Ordre expositiu, claredat i precisió en l’explicació. (0,5 punts)
A la tercera pregunta, que es valorarà amb un màxim de 2,5 punts, l’alumnat ha de demostrar que és capaç de trobar les semblances, les diferències i les connexions entre conceptes i teories, tenint en compte que el nivell que s’assoleix a segon de batxillerat és general i no es pot pretendre una profunditat excessiva.
3.1. Mostrar un coneixement de les idees, els conceptes o les teories que s’han de relacionar. (1 punt)
3.2. Establir i explicar les relacions correctament. (1 punt)
3.3. Ordre expositiu, claredat i precisió en l’exposició. (0,5 punts)
Es podrà davallar fins a un 10 per cent de la qualificació per faltes d’ortografia, redacció, expressió o terminologia no apropiada, d’acord amb els criteris objectius que estableixi el coordinador del professorat corrector.
Aquesta informació la trobareu a la UIB aquí.