Comentari breu del mite del carro alat de Plató

A la prova de Filosofia de la selectivitat de la UIB, la primera pregunta és sempre "Explica breument el contingut del text". L'explicació de en què consisteix aquesta pregunta està detallada de la següent manera: "L'alumnat ha de demostrar que ha entès de què tracta el text i l'ha de saber explicar de manera clara i concisa, assenyalant les idees principals i secundàries i determinant les relacions existents entre unes i altres: 1.1 Encert en la identificació del problema filosòfic. 1.2 Identificació i explicació de les idees presents en el text i de la relació entre aquestes. 1.3 Claredat i precisió en l'explicació."
Per a la realització de tota la prova hi ha un hora i mitja, el que significa que repartint les 4 preguntes i dedicant un temps a la lectura i anàlisi del text disposam de 15 o 20 minuts per redactar la resposta. Com a mostra d'una possible resposta a un text, en aquest cas, el mite del carro alat que hem llegit i comentat a classe, us he redactat el que per a mi seria una bona resposta, és a dir, podria tenir 2,5 punts de puntuació.
Atenció! NO és l'única manera d'obtenir la millor nota, un comentari de text és molt personal, així que no és més que un possible model (no platònic!) de comentari, no ho agafeu com si fos el comentari perfecte ni la resposta inmillorable. Només pretèn ésser una guia pels alumnes de 2n de batxillerat. Aquí va la resposta:

En aquest fragment extret del llibre Fedre, Plató intenta explicar com està formada l’ànima dels éssers humans a través de la comparació amb un carro alat. Fa aquesta analogia perquè diu que “és més breu” i que qualsevol la podrà entendre, en canvi, suposa que una descripció de l’ànima seria massa llarga i complexa, només a l’abast dels déus.

Així, Plató compara l’ànima a un “tronc de cavalls alats i un auriga”, és a dir, a un carro tirat per dos cavalls i conduïts per un auriga. Els cavalls, en els casos dels déus, són tots “bons i de bona raça”, però en els éssers humans estan barrejats, és a dir, n’hi ha un de bo i un de dolent. Les correspondències amb l’ànima serien les següents: el cavall dolent correspon a la part de l’ànima apetitiva, la corresponent als desitjos bàsics i als plaers primaris; el cavall “bonic, bo i de bona raça” correspon a la part de l’ànima irascible, la que ens impulsa al valor i al coratge, les passions nobles; i l’auriga, el conductor del carro, correspon a la part racional de l’ànima, la part de la intel·ligència i la raó. A l’igual que el carro és conduït per l’auriga, l’ànima és conduïda per la raó i aquí és on Plató exposa la idea central d’aquest text, que “per força és difícil i adversa la conducció del nostre carro”, és a dir, que l’ànima, com els dos cavalls, estiren en sentits diferents i volen coses fins i tot contràries, però és l’auriga –la raó-, la que decideix la direcció que s’ha de prendre, és a dir, que la raó ha de ser la guia de la nostra vida.

En aquesta analogia els cavalls tenen ales i això representa que l’ànima alada viu en la regió dels déus, el món de les idees, i que quan les perd, és quan “és arrossegada” a viure dins un “cos terrestre”, el cos mortal dels humans. Per Plató, l’ànima és quelcom molt proper a la divinitat, habita i participa de la regió dels déus, però pot ser engegada, castigada, a baixar a la regió terrestre, el món sensible, quan fa quelcom “lleig” o “dolent”, que és quan perd les ales.

D’aquesta manera, Plató descriu l’ésser humà com un compost de cos i ànima, on el que és més valuós és l’ànima, i l’ànima es composa de tres parts, la més valuosa de les quals és la part racional, l’auriga que dirigeix els cavalls.

El text l'he escrit amb uns 20 minuts, no podem esgotar tot el temps amb una sola pregunta. En posteriors entrades explicaré també la resta de preguntes.
ARA US TOCA A VOSALTRES!