Us reproduïm a continuació la informació penjada a la UIB sobre la prova d'Història de la Filosofia. Els canvis més significatius són l'enfocament cap als Blocs de continguts, ja que les preguntes 2, 3 i 4 faran referència a Blocs diferents, el que implica que a l'examen de selectivitat entraran tots els Blocs. Fins ara l'enfocament es basava més en els 8 autors que no en els Blocs. Els criteris d'avaluació segueixen essent els mateixos.

Història de la Filosofia. Informació de la matèria

Estructura de l'examen

La prova d’accés a la Universitat de la matèria d’Història d’Espanya de l’alumnat que ha cursat els ensenyaments de batxillerat prevists a la LOE tindrà com a referència els continguts, objectius i criteris d’avaluació especificats per a aquesta matèria al Reial decret 1467/2007, de 2 de novembre, i els que complementàriament s’indiquen al Decret 82/2008, de 25 de juliol (BOIB d’1 d’agost), que estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears.

El Reial decret 1892/2008, de 14 de novembre, estableix que la prova consistirà en la resposta per escrit a una sèrie de qüestions adequades al tipus de coneixements i capacitats que s’hagin d’avaluar, el format de resposta de les quals ha de garantir l’aplicació de criteris objectius prèviament aprovats. La prova ha de presentar dues opcions diferents, entre les quals l’estudiant ha d’elegir-ne una.

La comissió organitzadora de les proves d’accés a la Universitat va acordar, en virtut del que estableix el Reial decret 1892/2008, de 14 de novembre:

Cada model de la prova presentarà dues opcions diferents amb la mateixa estructura, entre les quals l’estudiant n’haurà de triar una.
La prova contindrà una part pràctica.
Hi haurà preguntes de tots els blocs de continguts, o bé dins cada opció en cas de ser un nombre reduït de blocs o bé entre les dues opcions, en cas contrari.

El Decret 82/2008, de 25 de juliol, estableix els següents continguts comuns del currículum d’Història de la Filosofia:

Lectura, anàlisi i comentari de textos filosòfics, emprant amb propietat i rigor els principals termes i conceptes filosòfics.
Exposició escrita, i, si escau, oral, d’aspectes del pensament dels autors estudiats, de la seva relació amb qüestions actuals o de les pròpies reflexions sobre els principals problemes filosòfics, incorporant-hi críticament el pensament dels diferents filòsofs.
Planificació i execució de petits treballs d’investigació relacionats amb algun apartat del currículum.
Pràctica del diàleg i del debat sobre els problemes filosòfics tractats, mitjançant l’exposició raonada del propi pensament i la recepció atenta i crítica dels arguments dels altres.

I, a més, especifica tres blocs de continguts:

Bloc 1. La filosofia antiga i medieval

Els orígens del pensament filosòfic occidental.
Plató.
Aristòtil.
L’hel·lenisme, Roma i el cristianisme.
La filosofia escolàstica. El lul·lisme.

Bloc 2. La filosofia moderna

El Renaixement. La revolució científica.
Descartes i el racionalisme.
L’empirisme. Hume.
La Il·lustració.
Kant i l’idealisme.

Bloc 3. La filosofia contemporània

Marx i el marxisme.
Nietzsche i la crisi de la raó.
La filosofia analítica.
Altres corrents filosòfics del segle XX.
La filosofia hispana.

Per tot això es proposa una estructura, per a cadascuna de les dues opcions, consistent en quatre preguntes relatives a un text filosòfic d’un dels autors que formen part del currículum d’Història de la Filosofia, amb una distribució del 25% de qualificació per a cadascuna d’elles.

La primera pregunta consistirà en explicar breument el contingut del text, determinant el tema tractat, identificant el problema plantejat, explicitant les idees principals o la tesi sostinguda, analitzant l’estructura lògica i retòrica del discurs, i situant el text dins del context corresponent.

La segona pregunta consistirà en explicar una expressió, un concepte o algun aspecte concret que aparegui en el text, tot posant-lo en relació amb la filosofia de l’autor i amb el bloc de continguts al que pertany l’autor del text.

La tercera pregunta consistirà en relacionar el contingut del text amb altres elements no especificats i que pertanyin a un bloc de continguts del currículum d’Història de la Filosofia de segon de batxillerat diferent del que pertany l’autor del text.

La quarta pregunta consistirà en una consideració raonada, emprant els coneixements de la matèria i especialment del bloc de continguts que no hagi aparegut en les preguntes anteriors que ha adquirit l’alumne, a favor o en contra del que diu l’autor del text o de l’actualitat d’algun aspecte central del text.

Criteris generals d'avaluació

Els criteris generals d’avaluació són els determinats pel que s’estableix al currículum d’Història de la Filosofia de segon de batxillerat en el marc del Decret 82/2008, de 25 de juliol, que estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears. Els criteris específics són:Per a la primera pregunta: L’alumnat ha de demostrar que ha entès de què tracta el text i ho ha de saber explicar de manera clara i concisa, assenyalant-ne les idees principals i secundàries i determinant les relacions existents entre les unes i les altres:

1.1. Encert en la identificació del problema filosòfic. 1.2. Identificació i explicació de les idees presents al text i de la relació entre aquestes. 1.3. Claredat i precisió en l’explicació.

Per a la segona pregunta: L’alumnat ha de demostrar que sap explicar una teoria, un concepte o una expressió amb detall, emprant el vocabulari tècnic bàsic de la qüestió, i que sap trobar i explicar les relacions amb el text:

2.1. Explicació detallada de la teoria, el concepte o l’expressió, emprant el vocabulari bàsic. 2.2. Correcta connexió amb el text. 2.3. Claredat i precisió en l’explicació.

Per a la tercera pregunta: L’alumnat ha de demostrar que és capaç de trobar les semblances, les diferències i les connexions entre conceptes i teories, o bé del mateix autor o bé d’altres de la història de la filosofia, tenint en compte que el nivell que s’assoleix a segon de batxillerat és general i no es pot pretendre una profunditat excessiva.

3.1. Mostrar un coneixement de les idees, els conceptes o les teories que s’han de relacionar. 3.2. Establir i explicar les relacions correctament. 3.3. Claredat i precisió en l’exposició.

Per a la quarta pregunta: L’alumnat ha de demostrar que sap argumentar les seves opinions respecte dels conceptes o teories que són presents al text, i que els pot relacionar oportunament amb temes d’actualitat:

4.1. Donar bons arguments que donin suport a l’opinió. 4.2. Consistència, creativitat, originalitat en la resposta. 4.3. Claredat i precisió en l’exposició.

Es podrà reduir fins a un 10% de la qualificació per faltes d’ortografia, redacció, expressió o terminologia no apropiada, d’acord amb els criteris objectius que estableixi el coordinador del professorat corrector.