CRÍTICA DE LA RAÓ PURA
LEMA
DEDICATORIA
PRÒLEG A LA PRIMERA EDICIÓ
PRÒLEG A LA SEGONA EDICIÓ
INTRODUCCIÓ
I. Distinció entre el coneixement pur i l’empíric
II. Estam en possessió de determinats coneixements a priori que es troben inclús en l’enteniment comú
III. La filosofia necessita una ciència que determini la possibilitat dels principis i l’extensió de tots els coneixements a priori
IV. Distinció entre els judicis analítics i els sintètics
V. Totes les ciències teòriques de la raó contenen judicis sintètics a priori com a principis
VI. Problema general de la raó pura
VII. Idea i divisió d’una ciència especial amb el nom de “Crítica de la raó pura”
I. DOCTRINA TRANSCENDENTAL DELS ELEMENTS
PRIMERA PART. L’ESTÈTICA TRANSCENDENTAL
§ 1
Secció primera. L’espai
§ 2 Exposició metafísica d’aquest concepte
§ 3 Exposició transcendental del concepte d’espai
Conseqüències dels conceptes anteriors
Secció segona. El temps
§ 4 Exposició metafísica del concepte de temps
§ 5 Exposició transcendental del concepte de temps
§ 6 Conseqüències d’aquests conceptes
§ 7 Explicació
§ 8 Observacions generals sobre l’estètica transcendental
SEGONA PART. LA LÒGICA TRANSCENDENTAL
I. La lògica en general
II. La lògica transcendental
III. Divisió de la lògica general en analítica i dialèctica
IV. Divisió de la lògica transcendental en analítica transcendental i dialèctica transcendental
PRIMERA DIVISIÓ. L’ANALÍTICA TRANSCENDENTAL
Llibre primer. Analítica dels conceptes
Capítol I. Guia per al descobriment de tots els conceptes purs de l’enteniment
Secció primera. Ús lògic de l’enteniment en general
Secció segona
§ 9 Funció lògica de l’enteniment en els judicis
Secció tercera
§ 10 Els conceptes purs de l’enteniment o categories
§ 11
§ 12
Capítol II. Deducció dels conceptes purs de l’enteniment
Secció primera
§ 13 Principis d’una deducció transcendental en general
§ 14 Pas a la deducció transcendental de les categories
Secció segona. Deducció dels conceptes purs de l’enteniment
Text de la primera edició
Text de la segona edició
§ 15 Possibilitat d’una combinació en general
§ 16 L’originària unitat sintètica d’apercepció
§ 17 El principi de la unitat sintètica d’apercepció és el principi suprem de tot ús de l’enteniment
§ 18 La unitat objectiva de l’autoconsciència
§ 19 La forma lògica de tots els judicis consisteix en la unitat d’apercepció dels conceptes continguts en ella
§ 20 Totes les intuïcions sensibles es troben sota les categories com a úniques condicions sota les quals poden coincidir la diversitat d’aquestes intuïcions en una consciència
§ 21 Observació
§ 22 La categoria no té altre ús pel coneixement de les coses que la seva aplicació a objectes de l’experiència
§ 23
§ 24 La aplicació de les categories als objectes dels sentits en general
§ 25
§ 26 Deducció transcendental de l’ús empíric universalment possible dels conceptes purs de l’enteniment
§ 27 Resultat d’aquesta deducció dels conceptes de l’enteniment
Breu resum d’aquesta deducció
Llibre segon. Analítica dels principis
Introducció. El judici transcendental en general
Capítol I. L’esquematisme dels conceptes purs de l’enteniment
Capítol II. Sistema de tots els principis de l’enteniment pur
Secció primera. El principi suprem de tots els judicis analítics
Secció segona. El principi suprem de tots els judicis sintètics
Secció tercera. Representació sistemàtica de tots els principis de l’enteniment pur
1. Axiomes de la intuïció
2. Anticipacions de la percepció
3. Analogies de l’experiència
A. Primera analogia. Principi de la permanència de la substància
B. Segona analogia. Principi de la successió temporal segons la llei de la causalitat
C. Tercera analogia. Principi de la simultaneïtat segons la llei de l’acció recíproca o comunitat
4. Els postulats del pensar empíric en general
Refutació de l’idealisme
Observació general sobre el sistema dels principis
Capítol III. El fonament de la distinció de tots els objectes en general en Fenòmens i noümens
Apèndix. L’anfibologia dels conceptes de reflexió a causa de la confusió de l’ús empíric de l’enteniment amb el transcendental
Observació sobre l’anfibologia dels conceptes de reflexió
SEGONA DIVISIÓ. LA DIALÈCTICA TRANSCENDENTAL
Introducció
I. La il·lusió transcendental
II. La raó pura com a seu de la il·lusió transcendental
A. La raó en general
B. L’ús lògic de la raó
C. L’ús pur de la raó
Llibre primer. Els conceptes de la raó pura
Secció primera. Les idees en general
Secció segona. Les idees transcendentals
Secció tercera. Sistema de les idees transcendentals
Llibre segon. Les inferències dialèctiques de la raó pura
Capítol I. Paralogismes de la raó pura
Text de la primera edició
Text de la segona edició
Refutació de la prova de la persistència de l’ànima, de Mendelssohn
Conclusió sobre la solució del paralogisme psicològic
Observació general sobre el trànsit de la psicologia racional a la cosmologia
Capítol II. L’antinomia de la raó pura
Secció primera. Sistema de les idees cosmològiques
Secció segona. Antitètica de la raó pura
Primer conflicte de les idees transcendentals
Tercer conflicte de les idees transcendentals
Quart conflicte de les idees transcendentals
Secció tercera. L’interès de la raó en el conflicte que sosté
Secció quarta. Els problemes transcendentals de la raó pura i la necessitat absoluta de solventar-los
Secció quinta. Representació escèptica de les qüestions cosmològiques mitjançant les quatre idees transcendentals
Secció sisena. L’idealisme transcendental com a clau per a solucionar la dialèctica cosmològica
Secció setena. Solució crítica del conflicte cosmològic de la raó amb ella mateixa
Secció vuitena. El principi regulador de la raó pura respecte de les idees cosmològiques
Secció novena. L’ús empíric del principi regulador de la raó al respecte a totes les idees cosmològiques
I. Solució de la idea cosmològica de la totalitat de la composició dels fenòmens d’un univers
II. Solució de la idea cosmològica de la totalitat de la divisió d’un tot donat en la intuïció
Observació final sobre la solució de les idees matemàtico-transcendentals i advertiment preliminar sobre la solució de les idees dinàmico-transcendentals
III. Solució de la idea cosmològica de la totalitat en la derivació dels esdeveniments còsmics a partir de llur causes
Possibilitat de conciliar la causalitat per llibertat amb la llei universal de la necessitat de la naturalesa
IV. Solució de la idea cosmològica de la totalitat de la dependència dels fenòmens des del punt de vista de llur existència en general.
Observació final sobre tota l’antinòmia de la raó pura
Capítol III. L’ideal de la raó pura
Secció primera. L’ideal en general
Secció segona. L’ideal transcendental
Secció tercera. Els arguments de la raó especulativa en ordre a provar l’existència d’un ésser suprem
Secció quarta. Impossibilitat d’una prova ontològica de l’existència de Déu
Secció cinquena. Impossibilitat d’una prova cosmològica de l’existència de Déu
Descobriment i explicació de la il·lusió dialèctica en totes les proves transcendentals de l’existència d’un ésser necessari
Secció sisena. Impossibilitat de la demostració físico-teològica
Secció setena. Crítica de tota teologia fundada en principis especulatius de la raó
Apèndix a la dialèctica transcendental. L’ús regulador de les idees de la raó pura
L’objectiu final de la dialèctica natural de la raó humana
II. DOCTRINA TRANSCENDENTAL DEL MÈTODE
Capítol I. La disciplina de la raó pura
Secció primera. La disciplina de la raó pura en el seu ús dogmàtic
Secció segona. La disciplina de la raó pura respecte al seu ús polèmic
Impossibilitat d’una satisfacció escèptica de la raó pura en desacord amb si mateixa
Secció tercera. La disciplina de la raó pura front les hipòtesis
Secció quarta. La disciplina de la raó pura respecte de les seves demostracions
Capítol II. El cànon de la raó pura
Secció primera. L’objectiu final de l’ús pur de la nostra raó
Secció segona. L’ideal del bé suprem com a fonament determinador del fi últim de la raó pura
Secció tercera. L’opinió, el saber i la creença
Capítol III. L’arquitectònica de la raó pura
Capítol IV. Història de la raó pura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada