dimarts, 24 de juliol del 2012

Missatge d'un alumne agraït.

Poques vegades es veuen els fruits de la feina del professorat més enllà de les notes dels alumnes. Això és bastant descoratjador pels professors de filosofia, que s'esforcen contínuament per inculcar un esperit reflexiu a l'alumnat que mai es pot comprovar si ha calat o no. Per això, ara que tenc l'oportunitat, mostro el missatge que un alumne que ha acabat segon de batxillerat m'ha enviat per correu electrònic. Voldria destacar dues coses: primera, que l'alumne ha estat capaç de produir per si mateix i fora de l'horari lectiu, una completíssima teoria filosòfica. La podeu llegir aquí, tothom podrà comprovar l'esforç, la dedicació, la profunditat i la interelació d'àmbits de coneixements presents en la seva teoria. Segon, que l'alumne ha notat la "passió" que hi poso en les meves classes de filosofia; més que els continguts, crec que escampar la curolla per pensar d'una manera seriosa, profunda, i a la vegada apassionant, sobre els temes que ens/els preocupen ha de ser un dels nostres objectius com a professors. Segurament a hores d'ara, ja li serà difícil a aquest excel·lent alumne distingir entre els judicis analítics i els judicis sintètics de Kant, amb tantes hores que li vàrem dedicar! Però això no crec que ja sigui important. Molt més important és que resti aquest "virus" del pensament crític, reflexiu i creatiu que acompanyi als alumnes en la seva vida. Per a mí, aquesta és la més gran satisfacció com a professor de filosofia.


Aquest és el missatge de A. B.:


"Salutacions professor Joan Carles, 


no sé si s'enrecorda, uns dies abans de Selectivitat, el vaig proposar la meva forma de pensar ''Simplicista'' (que nos ''Simplista'') sobre la vida. Doncs aquí està la meva petita tesi, una minúscula aportació a la Filosofia que tant m'apassiona y que vosté ens ha mostrat, com a l'obrir la porta a un vast món nou replet de misteris sense cap resolució. 


 Esper que li agradi la meva teoria, la qual he treballat durant bastant de temps cada dia. Encara em falta molta reflexió, però he plasmat totes les meves idees sobre la ''Teoria del Simplicisme'' en aquest escrit, a més de l'objectiu d'aquesta.


 Per una altra banda, vull que consideri això com una dedicatòria a vosté, donant-li aquesta petita mostra de tot el que vosté m'ha inspirat al llarg dels dos cursos de Filosofia, de tot el que m'ha ensenyat amb tota la passió que ho ha transmitit. Passió que m'ha arribat fins la medul·la i m'ha fet descobrir la Filosofia, veient-la com un element imprescindible. Com un món apassionant. Com una forma més d'art. Com una forma de viure.


 D'humil alumne a gran professor, et dono les gràcies i esper que no canvïis mai. ¡Que la seva naturalitat mogui muntanyes i les seves ensenyances conmogui a les persones!


 De nou, moltes gràcies; mai l'oblidaré com a professor."


Enllaç al Bloc "El Simplicisme-La nova moral"

divendres, 22 de juny del 2012

Llibre UNESCO: Filosofia, una escola de la llibertat

Llibre de lectura recomenable pels docents de filosofia.
Filosofia Una Escuela de La Libertad                                                                                            

divendres, 15 de juny del 2012

Curs d'estiu a la UIB: Repensar i renovar: el pensament crític enfront de la crisi actual

Interessantíssim curs d'estiu a la UIB. Podeu veure tota la informació aquí.


Organitza: Grup de recerca Política, Treball i Sostenibilitat (UIB), amb el suport del Departament de Filosofia i Treball Social (UIB), Seminari de Filosofia Política (UB), Grup d'Investigació en Turisme i Sostenibilitat (UIB)

Curs d'estiu, Universitat de les Illes Balears, 9-13 de juliol de 2012

Selectivitat juny 2012 - Examen Història de la Filosofia

dijous, 10 de maig del 2012

Apunts de Hannah Arendt i Dossier de premsa

Ja que el nostre llibre de text no inclou res sobre Hannah Arendt i d'altres ho fan de manera breu i sesgada alguns professors han elaborat la unitat didàctica sobre la filòsofa en qüestió. Des del Bloc del departament de Filosofia de l'IES Bendinat comparteixen els seus extraordinaris apunts que podeu descarregar des d'aquí. Recomanam la lectura atenta i la preparació dels exàmens amb ells.
Paral·lelament, també afegim un dossier sobre Hannah Arendt aparegut en el centenari del seu naixement, l'any 2006, al suplement cultural Babelia de El país. Resumeixen molt bé el pensament, i també la vida, de l'autora, així com apareix una descripció de la seva obra.

Dossier Hannah Arendt a Babelia, El País 2006 També el podeu consultar aquí.

dilluns, 30 d’abril del 2012

Arendt: traducció de “labor, work and action”


A la selecció de textos de Hannah Arendt, el text 4 de La condició humana està pres de la traducció al català d'Oriol Farrés, Ed. Empúries, Barcelona, 2009. Com ja s'ha apuntat en els comentaris de l'entrada dels textos, la traducció catalana i la castellana no coincideixen i, arrel d'un comentari de la confusió que generava traduir-los per “treball, obra i acció” en català, quan en castellà es tradueix per “labor, trabajo y acción”, vaig insinuar que la traducció castellana era millor que la catalana. Ara m'he de desdir perquè he trobat referències importants a la confusió que crea precisament la traducció castellana.

En primer lloc, Salvador Giner, a l'article “Hannah Arendt: una filosofia moral y política”, publicat a Claves de razón pràctica, i disponible digitalment a www.alcoberro.info, empra “labor o trabajo” per traduir labor, “obra” per traduir work, i acción per action (aquest últim no té problemes). Es pot comprovar a l”interessant text següent:

«Así, en la taxonomía del comportamiento humano que establece La condición según los tres niveles de conducta -la labor o trabajo (labor, en el inglés nortemericano original), obra (work) y acción (action)12 –la última categoría posee un conjunto de características que la hacen distinta de las otras dos. La acción es particularmente política. Si por un lado el trabajo (del latín tripalium, una tortura para esclavos castigados) nos acerca a lo biológico y a la mera faena de vivir, sobrevivir y ganar el sustento, por otro, la obra nos aproxima a la artesanía, al buen oficio, al arte y al artificio, a la construcción. (Decimos de una casa que es una obra, o de una escultura o pieza musical, que son obras de arte, como decimos también de la labor de un profesional: “es su obra”; o de algunos efectos de la vida moral: “una obra de caridad”.) La acción, en cambio, es interacción pública de seres libres en su elaboración conjunta de la vida común. Esta, en sociedades “avanzadas” -como lo era la de Atenas tras Solón, o las occidentales en las puertas de la modernidad- posee necesariamente una dimensión pública. Al homo faber capaz de crear su obra, se superpone en ellas, sin obliterar estadios anteriores, el hombre de la vita activa, responsable, solidario, en conversación permanente con los demás, y con ellos dispuesto a consolidar una vida en res publica, la única adecuada a la acción. Las otras formas de actividad -el trabajo y la obra- sobreviven y hasta medran bajo tiranías y dominaciones de toda suerte, pero la vita activa sólo florece en la república.»

A la mateixa nota 12 de la pàgina 8 comenta:
12  Otros autores traducen estas tres nociones de modo algo distinto al mío. El texto de H. Arendt es The Human Condition (Chicago, 1958). Edición consultada, Nueva York:Doubleday, 1961.

En segon lloc, el mateix Ramon Alcoberro, a l'entrada de la seva web sobre Hannah Arendt titulada “Parauna lectura del cap. 1 de La condición humana” també empra “trabajo, obra y acción” y especifica en la NOTA al final del document:

NOTA SOBRE ESTA LECTURA: En esta propuesta didáctica de lectura párrafo a párrafo del texto de Arendt, hemos intentado remitirnos en lo posible a la traducción de Ramón Gil Novales actualmente en el mercado, pero NO recogemos en absoluto su traducción—perfectamente confusa—  de los conceptos centrales, ‘labor’, ‘trabajo’ y ‘acción’, sino que distinguimos entre ‘trabajo’ (labor), ‘obra’ (work) y ‘acción’ (action). Sencillamente: en Arendt ‘trabajo’ y ‘obra’ no designan el mismo campo. Recomendamos encarecidamente a quienes no puedan leer el texto inglés la traducción catalana del profesor de la Universitat de Girona Oriol Farrés (Barcelona: Empúries, 2009). 

Per tant, la traducció catalana és la més correcta i serà, si empram amb els alumnes els textos en castellà o feim una traducció pròpia, quan haurem d'evitar la confusió.

dilluns, 16 d’abril del 2012

L'oració a la vida: música de Nietzsche i lletra de Lou Salomé

Les imatges corresponen a la pel·lícula "El dia que Nietzsche lloró" (no la recomano) i la lletra de la cançó està sotstitulada. Llegiu la lletra per veure la centralitat del concepte de "vida" en la filosofia de Nietzsche.