Podeu realitzar diversos tests i jocs sobre Aristòtil (i Plató) a les següents webs:
dilluns, 22 de desembre del 2008
Practica Aristòtil
Podeu realitzar diversos tests i jocs sobre Aristòtil (i Plató) a les següents webs:
dissabte, 20 de desembre del 2008
dijous, 11 de desembre del 2008
Què és la lògica?
Què és la lògica? «La ciència que estudia els raonaments per aclarir quins són vàlids i quins no». La lògica no s’ocupa de fets o fenòmens del món sinó de raonaments o d’arguments. Aquests raonaments poden estar ben ordenats i les conclusions es dedueixen correctament de les premisses o no: això ens ho dirà la lògica. Però aquesta, en cap cas ens dirà si el contingut dels raonaments és vertader o fals. La lògica no entra en la veritat o falsedat dels fets del món, no és una ciència empírica, sinó que només s’ocupa de determinar si l’estructura d’un raonament és correcte o no, per això és una ciència formal, tracta de la forma del raonament, no del seu contingut. Vegem un exemple.
Un anunci de la televisió expressa aquests dos enunciats:
La vida és mòbil
Mòbil és Vodafone
Dóna per suposat que l’espectador traurà la conclusió
«La vida és Vodafone»
És correcte deduir aquesta conclusió a partir de les premisses inicials? Vegem l’estructura del raonament:
La vida = A
Mòbil = B
Vodafone = C
Així l’estructura del raonament és la següent:
A = B
B = C
-----------
A = C
Ara observam l’estructura del raonament i la nostra lògica de sentit comú i la ciència de la lògica ens diuen que aquest raonament és correcte o vàlid. Això significa que tots els raonaments amb aquesta estructura són vàlids, si canviam el contingut segueix essent correcte. Per exemple, si la competència contraataca dient:
L’amor és comunicació
Comunicació és Movistar
------------------------------------------
L’amor és Movistar
El raonament és exactament el mateix i és igual de vàlid, té la mateixa estructura o forma, i la lògica ens podrà demostrar per què és un raonament vàlid, en passar-lo a símbols podrem calcular amb ells com fa l’altre ciència formal, la matemàtica.
dimarts, 9 de desembre del 2008
60è aniversari dels Drets Humans
El dia 10 de desembre de 2008 farà 60 anys que l'Assemblea General de l'ONU va aprovar el text de la "Declaració Universal dels Drets Humans". Al diari El País han publicat un interessant reportatge sobre el compliment de cadascun dels 30 articles de la Declaració. També podeu votar si trobau que s'ha avançat en aquests 60 anys o els esforços han estat insuficents.
Sigui com sigui, des d'aquest bloc felicitam a la DUDH i a tots els que la donen a conèixer i intenten respectar-la.
dijous, 27 de novembre del 2008
divendres, 7 de novembre del 2008
Matrix i el problema de la realitat
Per tractar el tema de Filosofia sobre la veritat i la realitat hem començat veient unes escenes de la famosa pel·lícula Matrix. El film dóna molt de sí per a la reflexió filosòfica, hi ha molts temes filosòfics inserits en els diàlegs dels personatges, com per exemple, la mateixa expressió "Benvinguts al desert del real" que està agafada del filòsof Jean Baudrillard. Vos transcric el fragment de l'escena en qüestió que ens serveix per introduir-nos i exemplificar el problema de què és la realitat."– MORFEO: Neo ¿querías saber qué es Matrix, no?
(OFF) Trinity/ Procura relajarte/ Te sentirás/ algo raro.
– MORFEO: Esto es el Constructor. Es nuestro programa de carga. Cargamos lo que sea, desde ropa hasta instrumentos, armas, entrenamientos simulados... Cualquier cosa que necesitemos.
– NEO: ¿Ahora estamos, dentro de un programa informático?
– MORFEO: ¿Es tan difícil de creer? Tu ropa es distinta y los enchufes de tu cuerpo han desaparecido. Vuelves a tener pelo. Tu aspecto actual es lo que llamamos una "auto-imagen residual". Es la proyección mental de tu yo digital.
– NEO: ¿Entonces, esto no es real?
– MORFEO: ¿Qué es "real"? ¿De qué modo definirías "real"? Si te refieres a lo que puedes sentir, a lo que puedes oler, a lo que puedes saborear y ver, entonces el término "real" son señales eléctricas interpretadas por tu cerebro. Este es el mundo que tú conoces. El mundo tal y como era a finales del siglo veinte. Ahora sólo existe como parte de una simulación interactiva neural que llamamos Matrix. Has vivido en un mundo imaginario, Neo. Este es el mundo como es, en la actualidad. Bienvenido al "desierto de lo real"."
I ara vos tradueixo la contraportada del DVD:
" La percepció: El nostre món és real
La realitat: Aquest món és un somni, una complicada trampa elaborada per un programa d'ordinador d'intel·ligència artificial que controla la nostra vida.
Deformació de la ment. Efectes visuals d'última tecnologia. Acció espectacular. Keanu Reaves i Laurence Fishburne emprenen una batalla per alliberar la humanitat a Matrix, un ciber-thriller escrit i dirigit pels germans Wachowski. La història penetra en la teva ment, els efectes especials superen tot allò imaginable adintrant-se en un nou concepte dins la realització cinematogràfica. Amb Matrix creuràs l'increïble."
1. Fitxa tècnica
Direcció i guió: The Wachowski Brothers.
País: USA.
Any: 1999.
Durada: 136 min.
Interpretació: Keanu Reeves (Thomas A. Anderson / Neo), Laurence Fishburne (Morfeo), Carrie-Anne Moss (Trinity), Hugo Weaving (Agente Smith), Joe Pantoliano (Cifra / Sr. Reagan), Marcus Chong (Tanque), Paul Goddard (Agente Brown), Robert Taylor (Agente Jones), Gloria Foster (Oráculo), Julian Arahanga (Apoc), Matt Doran (Ratón), Belinda McClory (Switch), Anthony Ray Parker (Dozer), Andy y Larry Wachowski (limpiaventanas; no aparecen en los créditos).
Producció: Joel Silver.
Música: Don Davis.
Fotografia: Bill Pope.
Muntatge: Zach Staenberg.
Disseny de producció: Owen Paterson.
Direcció artística: Hugh Bateup i Michelle McGahey.
Vestuari: Kym Barrett.
Decorats: Lisa Blitz Brennan, Tim Ferrier i Marta McElroy.
Efectes especials: Amalgamated Pixels, Animal Logic, Bullet Time, DFILM Services, Makeup Effects Group Studio, Manex Visual Effects Mass. Illusions LLC.
2. Sinopsi
És el món el que aparenta? Thomas Anderson (Keanu Reaves), programador d'una important empresa de software i hacker informàtic d'àlies Neo, descobrirà que no. Amb ell contactarà un grup estrany encapçalat per Morfeo (Lawrence Fishburne) qui li mostrarà la vertadera realitat que s'amaga rera l'aparent: un món dominat per les màquines, les quals esclavitzen la Humanitat per utilitzar els nostres cossos com a simple font d'energia. Però, i la nostra ment? On es troba, aleshores? La resposta és a Matrix.
dijous, 6 de novembre del 2008
dijous, 30 d’octubre del 2008
Comentari de text d'Epicur fet
Tal i com hem quedat a classe, us facilito un comentari fet de mostra per a guiar-vos en el comentari sobre el text de Popper que heu de fer. No he posat la part de la valoració crítica ja que aquesta és molt personal i cap guia pot ser vàlida per a ningú, ja que es tracta de donar el punt de vista propi argumentat.
TEXT D'EPICUR (341-270 a. C)
«Que ningú, mentre és jove, no vacil·li a filosofar, ni essent ja vell, de filosofar no es cansi. Car per assolir la salut de l'ànima, mai no s'és ni massa vell ni massa jove.
Aquell que diu que encara no li ha arribat l'hora, o que ja li ha passat l'edat, és com si digués que per a la felicitat no ha arribat encara el moment, o bé que ja li ha fugit. Que filosofin, per tant, el jove i el vell; l'un perquè tot envellint es mantingui jove de felicitat gràcies als records passats; l'altre perquè pugui ésser jove i vell alhora per la seva impertorbabilitat enfront de l'esdevenidor. Ens cal meditar, doncs, sobre les coses que ens reporten felicitat, car si la posseïm, ja ho tenim tot, i si ens manca, fem tots els possibles per posseir-la.»
Epicur, Lletra a Meneceu, Barcelona, Ed. Bernat Metge, 1975, traducció de Montserrat Jufresa
TÍTOL: SEMPRE ÉS L'HORA DE LA FILOSOFIA I LA FELICITAT
COMENTARI DE TEXT
En aquest breu fragment de la carta que Epicur va escriure al seu amic Meneceu, el filòsof ens convida a filosofar sense tenir en compte l'edat de la persona, és a dir, que “mai no s'és ni massa vell ni massa jove”. No es pot posar l'excusa de l'edat per abstenir-se de filosofar, ja que la filosofia és el saber que ens conduirà cap a la salut de l'ànima i la felicitat.
Epicur relaciona constantment la filosofia amb la felicitat i la salut de l'ànima, defensant que la filosofia és el camí per arribar a la felicitat, tant per als joves com per als vells. La raó que dóna per als joves és que si filosofen, és a dir, si reflexionen, pensen, mediten, es mantindran sempre joves, ja que la filosofia els farà feliços amb els records del passat; i per als vells, que filosofant mantindran l'ànima tranquila respecte d'allò que els espera a tots en el futur, això és, la mort, així els vells tendran “impertorbabilitat enfront de l'esdevenidor”, tranquilitat, serenitat, calma, respecte de la mort futura.
Per tant, la filosofia és útil tant als joves com als vells per a ser feliços, ja que sembla que per Epicur la felicitat és l'objectiu o la finalitat de la nostra vida, ja que si la tenim “ja ho tenim tot, i si ens manca, fem tots els possibles per posseir-la”. O sigui, que per aconseguir l'objectiu de la nostra vida, ser feliços, ens cal filosofar, segons Epicur.
També podem extreure del text que per Epicur la felicitat és troba en l'ànima i, per tant, no es tracta de dedicar-se al cultiu del cos sinó al cultiu de l'ànima, i això podem suposar que serà la filosofia, cultivar l'ànima, la ment, el pensament i així arribar a la tranquilitat espiritual.
En conclusió, el text sosté la tesi que la filosofia és el mitjà per aconseguir la felicitat i aquesta és troba en la nostra ànima, i a més a més, que aconseguir aquesta felicitat és una tasca de qualsevol persona a qualsevol edat: mai hem de renunciar a la felicitat i, per consegüent, mai hem de renunciar a la filosofia.
Instruccions per fer el comentari de text (1r Filosofia, curs 2008-2009)
PREPARACIÓ DEL COMENTARI
1. PRIMERA LECTURA: Llegir tot el text sencer, per fer-nos una idea de què va. Buscar el significat de les paraules difícils o desconegudes.
2. SEGONA LECTURA: Llegir frase per frase, aixecar el cap i explicar-nos què vol dir, entendre a fons la idea, donar-li voltes, repetir-la amb sinònims, aclarir-la.
3. Subratllar les idees principals del text i identificar les secundàries. Distingir entre la teoria i els exemples. Així reestructuram el text i veim la seva forma.
4. Remarcar o encerclar els conceptes més rellevants del text.
5. ESBORRANY: REDACTAR un esquema o esborrany del comentari de text en brut.
REDACCIÓ DEFINITIVA
6. POSAR UN TÍTOL AL TEXT.
7. COMENTARI DEL TEXT: consisteix en explicar les idees principals que l’autor ens ha escrit, explicant-les el més bé possible, utilitzant tots els recursos lingüístics possibles. Explicar-ho com ho explicaríem a algú que no ha llegit el text i l’ha d’entendre.
Podem utilitzar recursos com:
· Segons
·
· Això significa que...
· Ens vol donar a entendre...
· La seva idea és...
Per repetir les paraules de l’autor ja per il·lustrar el que deim com per recordar les seves paraules si són molt importants, ho podem fer separant-les de la nostra explicació i entre cometes (“). Això és una citació:
“ Que ningú, mentre és jove, no vacil·li a filosofar, ni essent ja vell, de filosofar no es cansi.”
Hem de procurar que no hi hagi cap idea clau que no sigui comentada.
8. VALORACIÓ CRÍTICA. Una vegada hem explicat el text hem d’emetre un judici crític sobre ell. Això vol dir, no només posicionar-se a favor o en contra dient que hi esteim d’acord o no amb les idees que l’autor sosté, sinó intentar valorar les idees o temes exposats més enllà del que l’autor ho ha fet. De qualsevol manera sempre hem de donar raons –bones raons– de la nostra opinió i de la valoració del text.
També podem utilitzar recursos lingüístics com:
· Segons la meva opinió...
· Al meu judici...
· Crec que...
· Des del meu punt de vista
· etc.
Un altre element que mostra la capacitat per comentar el text és relacionar-lo amb altres autors que coneguem, comparar-los o diferenciar-los, així com també situar el text i l’autor en el seu context sociohistòricocultural que poguem conèixer per la mateixa assignatura de filosofia o en la d’Art, Ciències, Literatura, Llengües clàssiques, etc.
Textos de Filosofia
TEXT D'EPICUR (341-270 a. C)
«Que ningú, mentre és jove, no vacil·li a filosofar, ni essent ja vell, de filosofar no es cansi. Car per assolir la salut de l'ànima, mai no s'és ni massa vell ni massa jove.
Aquell que diu que encara no li ha arribat l'hora, o que ja li ha passat l'edat, és com si digués que per a la felicitat no ha arribat encara el moment, o bé que ja li ha fugit. Que filosofin, per tant, el jove i el vell; l'un perquè tot envellint es mantingui jove de felicitat gràcies als records passats; l'altre perquè pugui ésser jove i vell alhora per la seva impertorbabilitat enfront de l'esdevenidor. Ens cal meditar, doncs, sobre les coses que ens reporten felicitat, car si la posseïm, ja ho tenim tot, i si ens manca, fem tots els possibles per posseir-la.»
Epicur, Lletra a Meneceu, Barcelona, Ed. Bernat Metge, 1975, traducció de Montserrat Jufresa
TEXT DE KARL POPPER (segle XX)
«Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o se'ns permeti dir, si ells no són conscients de tenir problemes filosòfics, tenen, en qualsevol cas, prejudicis filosòfics. La major part d'aquests prejudicis són teories que inconscientment donen per segures o que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició.
Donat que poques d'aquestes teories se sostenen conscientment, constitueixen prejudicis en el sentit que se sostenen sense cap examen crític, fins i tot malgrat que poden ser de gran importància per a les accions pràctiques de la gent i per a tota la seva vida.
Una justificació de l'existència de la filosofia professional es troba en el fet que els homes necessiten que hi hagi qui examini críticament aquestes esteses i influents teories.
Aquest és el punt insegur de partença de tota ciència i tota filosofia. Tota filosofia ha de partir de les dubtoses i sovint pernicioses concepcions del sentit comú acrític. El seu objectiu és el sentit comú crític o il·lustrat: una concepció més pròxima a la veritat i amb una influència menys perniciosa sobre la vida humana.»
K. R. Popper, Cómo veo la filosofía, Madrid, Cátedra, 1979.
TEXT DE JULIÁN MARIAS (segle XX)
«La filosofía ha consistido siempre en sus preguntas: filosofar es hacerse ciertas preguntas radicales, inevitables, si uno quiere saber a qué atenerse, qué pensar sobre la realidad, qué hacer, cómo vivir. Que estas preguntas tengan o no respuesta es otra cuestión, ciertamente secundaria. Pero la filosofía no está segura de encontrarlas, de lo que está inconmoviblemente persuadida es de que si no se plantea estas preguntas no és filosofía. A nadie se obliga a hacerlas, porque nadie se obliga a ser filósofo, pero si no se hacen no se puede hablar de filosofía...
En épocas de confusión, de crisis de creencias de las que se vive, de vértigo, como decía Platón en su maravillosa Carta VII, lo que algunos hombres piensan calladamente en su retiro, cuando se esfuerzan por ver cómo son las cosas, por entender-las, por "dar razón" de ellas, si son capaces de comunicarlo verazmente a los demás, puede servirles para vivir desde sí mismos, y por tanto para conseguir que sus vidas sean "suyas"...
Pero la filosofía no puede contar con el acierto, no se sabe a dónde va a llegar, el fracaso le acecha constantemente y puede obligarla a empezar de raíz. Esto es lo decisivo, de raíz. La filosofía ha surgido en el mundo cuando el hombre ha descubierto las cuestiones radicales y no ha tenido una certidumbre suficiente. Incluso cuando la ha tenido, le ha sido menester entenderla, ponerla en conexión con el resto de las verdades, las dudas y los problemas. Cuando las cuestiones radicales se abandonan y los hombres no se preguntan por ellas, por supuesto han dejado de hacer filosofía. Lo grave no es esto, sino que la vida humana se queda sin raíces.»
Julián Marías, article al diari ABC, 28-7-90.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)