L'evolució de les espècies, segons Carl Sagan

El documental número 2 de la sèrie Cosmos conté unes fantàstiques explicacions de l'aparició de la vida a la terra. El documental està dividit en 7 parts al Youtube, la primera i la segona tracten de la selecció artificial i natural, la tercera l'aparició de la vida a la terra, la quarta resumeix l'evolució de les espècies des del primer organisme viu fins a l'ésser humà, la cinquena i la sisena parlen de les característiques comunes de totes les formes de vida i de l'ADN, i a la setena es parla dels intents de reproduir artificialment en laboratori l'aparició de la vida. Recomenam vivament veure i escoltar atentament tot el documental de principi a fi. Gaudiu-lo!

Proves de selectivitat de Descartes i Hume resoltes

A la web del professor Alcoberro hi podeu trobar varis exàmens -amb textos- resolts d'aquests autors, molt útils per repassar i millorar la tècnica de l'examen (sí, els exàmens requereixen una tècnica i, per tant, amb la pràctica es millora). Per a que no hagueu de buscar-los us els enllaço directament aquí:

• Descartes: text "res cogitans"
• Descartes: text "res extensa" o "el tros de cera"

• Hume: text sobre el "costum"
• Hume: text sobre la "inducció" o la predicció del futur
• Hume: text sobre "l'ètica emotivista"
  

La filosofia de Descartes en còmic

Clica la imatge per veure l'interessant i divertit còmic sobre la filosofia de René Descartes. Els autors són Fred van Lente i Ryan Dunlavey, amb la traducció al català de Lourdes Estrada (IES Monjuïc). L'enllaç prové de la web Filosofia a través dels textos de Manel Codina, on Descartes i tots els altres autors estan molt ben explicats amb els seus textos corresponents.

Breu esquema de la filosofia de David Hume

David hume (1711 1776) from jcalzamora

Filosofia Moderna: Racionalisme i empirisme

La revolució científica per Carl Sagan

L'armonia dels mons és el títol del 3r episodi de la sèrie Cosmos. El podeu veure complet aquí mateix. Al principi parla de la lluita de l'astronomia contra l'astrologia i de la ciència amb la religió. A partir del quart vídeo tracta de la vida de Johannes Kepler i dels seus intents de fer encaixar l'univers amb el clàsic model dels sòlids regulars. Després és trobarà amb Tycho Brahe i acabarà formulant les seves 3 famoses lleis de l'heliocentrisme. Val la pena de veure el documental sencer per gaudir del context històric dels esforços de la ciència per imposar-se per damunt de la superstició, la tradició, la geometria i la religió.

Per aprendre lògica

La web més completa per aprendre lògica és Aprende Lògica (tautologia!)

• Per repassar la teoria de la formalització llegeix l'apartat El llenguatge i la lògica
  
• Per realitzar exercicis pràctics ves a les Activitats i fes les que vulguis.
  

• Per realitzar més exercicis ves a l'Aula Virtual de Filosofia de l'institut.
  

Canvis en l'examen de Selectivitat d'Història de la Filosofia

Us reproduïm a continuació la informació penjada a la UIB sobre la prova d'Història de la Filosofia. Els canvis més significatius són l'enfocament cap als Blocs de continguts, ja que les preguntes 2, 3 i 4 faran referència a Blocs diferents, el que implica que a l'examen de selectivitat entraran tots els Blocs. Fins ara l'enfocament es basava més en els 8 autors que no en els Blocs. Els criteris d'avaluació segueixen essent els mateixos.

Història de la Filosofia. Informació de la matèria

Estructura de l'examen

La prova d’accés a la Universitat de la matèria d’Història d’Espanya de l’alumnat que ha cursat els ensenyaments de batxillerat prevists a la LOE tindrà com a referència els continguts, objectius i criteris d’avaluació especificats per a aquesta matèria al Reial decret 1467/2007, de 2 de novembre, i els que complementàriament s’indiquen al Decret 82/2008, de 25 de juliol (BOIB d’1 d’agost), que estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears.

El Reial decret 1892/2008, de 14 de novembre, estableix que la prova consistirà en la resposta per escrit a una sèrie de qüestions adequades al tipus de coneixements i capacitats que s’hagin d’avaluar, el format de resposta de les quals ha de garantir l’aplicació de criteris objectius prèviament aprovats. La prova ha de presentar dues opcions diferents, entre les quals l’estudiant ha d’elegir-ne una.

La comissió organitzadora de les proves d’accés a la Universitat va acordar, en virtut del que estableix el Reial decret 1892/2008, de 14 de novembre:

• Cada model de la prova presentarà dues opcions diferents amb la mateixa estructura, entre les quals l’estudiant n’haurà de triar una.
• La prova contindrà una part pràctica.
• Hi haurà preguntes de tots els blocs de continguts, o bé dins cada opció en cas de ser un nombre reduït de blocs o bé entre les dues opcions, en cas contrari.

El Decret 82/2008, de 25 de juliol, estableix els següents continguts comuns del currículum d’Història de la Filosofia:

• Lectura, anàlisi i comentari de textos filosòfics, emprant amb propietat i rigor els principals termes i conceptes filosòfics.
• Exposició escrita, i, si escau, oral, d’aspectes del pensament dels autors estudiats, de la seva relació amb qüestions actuals o de les pròpies reflexions sobre els principals problemes filosòfics, incorporant-hi críticament el pensament dels diferents filòsofs.
• Planificació i execució de petits treballs d’investigació relacionats amb algun apartat del currículum.
• Pràctica del diàleg i del debat sobre els problemes filosòfics tractats, mitjançant l’exposició raonada del propi pensament i la recepció atenta i crítica dels arguments dels altres.

I, a més, especifica tres blocs de continguts:

Bloc 1. La filosofia antiga i medieval

• Els orígens del pensament filosòfic occidental.
• Plató.
• Aristòtil.
• L’hel·lenisme, Roma i el cristianisme.
• La filosofia escolàstica. El lul·lisme.

Bloc 2. La filosofia moderna

• El Renaixement. La revolució científica.
• Descartes i el racionalisme.
• L’empirisme. Hume.
• La Il·lustració.
• Kant i l’idealisme.

Bloc 3. La filosofia contemporània

• Marx i el marxisme.
• Nietzsche i la crisi de la raó.
• La filosofia analítica.
• Altres corrents filosòfics del segle XX.
• La filosofia hispana.

Per tot això es proposa una estructura, per a cadascuna de les dues opcions, consistent en quatre preguntes relatives a un text filosòfic d’un dels autors que formen part del currículum d’Història de la Filosofia, amb una distribució del 25% de qualificació per a cadascuna d’elles.

La primera pregunta consistirà en explicar breument el contingut del text, determinant el tema tractat, identificant el problema plantejat, explicitant les idees principals o la tesi sostinguda, analitzant l’estructura lògica i retòrica del discurs, i situant el text dins del context corresponent.

La segona pregunta consistirà en explicar una expressió, un concepte o algun aspecte concret que aparegui en el text, tot posant-lo en relació amb la filosofia de l’autor i amb el bloc de continguts al que pertany l’autor del text.

La tercera pregunta consistirà en relacionar el contingut del text amb altres elements no especificats i que pertanyin a un bloc de continguts del currículum d’Història de la Filosofia de segon de batxillerat diferent del que pertany l’autor del text.

La quarta pregunta consistirà en una consideració raonada, emprant els coneixements de la matèria i especialment del bloc de continguts que no hagi aparegut en les preguntes anteriors que ha adquirit l’alumne, a favor o en contra del que diu l’autor del text o de l’actualitat d’algun aspecte central del text.

Criteris generals d'avaluació

Els criteris generals d’avaluació són els determinats pel que s’estableix al currículum d’Història de la Filosofia de segon de batxillerat en el marc del Decret 82/2008, de 25 de juliol, que estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears. Els criteris específics són:Per a la primera pregunta: L’alumnat ha de demostrar que ha entès de què tracta el text i ho ha de saber explicar de manera clara i concisa, assenyalant-ne les idees principals i secundàries i determinant les relacions existents entre les unes i les altres:

1.1. Encert en la identificació del problema filosòfic. 1.2. Identificació i explicació de les idees presents al text i de la relació entre aquestes. 1.3. Claredat i precisió en l’explicació.

Per a la segona pregunta: L’alumnat ha de demostrar que sap explicar una teoria, un concepte o una expressió amb detall, emprant el vocabulari tècnic bàsic de la qüestió, i que sap trobar i explicar les relacions amb el text:

2.1. Explicació detallada de la teoria, el concepte o l’expressió, emprant el vocabulari bàsic. 2.2. Correcta connexió amb el text. 2.3. Claredat i precisió en l’explicació.

Per a la tercera pregunta: L’alumnat ha de demostrar que és capaç de trobar les semblances, les diferències i les connexions entre conceptes i teories, o bé del mateix autor o bé d’altres de la història de la filosofia, tenint en compte que el nivell que s’assoleix a segon de batxillerat és general i no es pot pretendre una profunditat excessiva.

3.1. Mostrar un coneixement de les idees, els conceptes o les teories que s’han de relacionar. 3.2. Establir i explicar les relacions correctament. 3.3. Claredat i precisió en l’exposició.

Per a la quarta pregunta: L’alumnat ha de demostrar que sap argumentar les seves opinions respecte dels conceptes o teories que són presents al text, i que els pot relacionar oportunament amb temes d’actualitat:

4.1. Donar bons arguments que donin suport a l’opinió. 4.2. Consistència, creativitat, originalitat en la resposta. 4.3. Claredat i precisió en l’exposició.

Es podrà reduir fins a un 10% de la qualificació per faltes d’ortografia, redacció, expressió o terminologia no apropiada, d’acord amb els criteris objectius que estableixi el coordinador del professorat corrector.

El moviment aparent dels planetes

Vídeo de Carl Sagan on explica el moviment que descriuen els planetes vistos des de la terra i que va originar l'explicació de Ptolomeu dels epicicles i deferents seguint el model geocèntric d'Aristòtil.

Metafísica d'Aristòtil: la ciència de l'ésser

Els catorze llibres que componen la Metafísica d'Aristòtil tracten dels temes següents:

-La ciència a partir de principis i causes, classificació de les ciències, una ciència universal (llibres I, II, III i VI).

-La història de la filosofia anterior (llibre I).

-La ciència de l'ens, en general, i dels diversos sentits del ser (llibres IV, VI i VII).

-Els axiomes fonamentals de la ciència: principis d’identitat i contradicció (llibre IV).

-La veritat i la falsedat (llibre IX).

-La substància i les seves classes (llibres VII, VIII i XII).

-El canvi i la natura (llibre IX).

-El motor immòbil acte pur (llibre XII).

-Unitat, alteritat, diferència i contrarietat (llibre X).

-La crítica a la teoria de les idees de Plató (llibres XIII i XIV).

-Termes (llibre V).

-Recapitulació (llibre XI, probablement apòcrif).

Textos del Llibre IV, 1003a

1) Hi ha una ciència que estudia el que és, en tant que és, i els atributs que, per si mateix, li pertanyen. Aquesta ciència, d’altra banda, no s’identifica amb cap de les denominades ciències particulars. Cap de les altres [ciències], en efecte, s’ocupa universalment del que és, en tant que alguna cosa que és, sinó que després de seccionar d’això una part, estudia els accidents d'aquesta: així, per exemple, les ciències matemàtiques.

I ja que busquem els principis i les causes supremes, és evident que aquestes han de ser-ho necessàriament d’alguna natura per si mateixa. I, certament, si també buscaven aquests principis els qui buscaven els elements de les coses que són, també els elements havien de ser necessàriament elements del que és, no accidentalment, sinó en tant que quelcom que és. D’aquí que també nosaltres hàgim d’aconseguir les causes primeres del que és, en tant que quelcom que és.

2) L’expressió «allò que és» es diu en molts sentits, però en relació amb una sola cosa i una sola natura i no per mera homonímia, sinó que igual que «sa» es diu en tots els casos en relació amb la salut -duna cosa perquè la conserva, duna altre perquè la produeix, d’una altre encara perquè és signe de salut, d’allò altre perquè aquesta es dóna en això- i «metge» [es diu] en relació amb la ciència mèdica (s’anomena metge en un aspecte a allò que posseeix la ciència mèdica, a un altre aspecte a allò altre perquè les seves propietats naturals són adequades a ella, a allò de més enllà perquè és el resultat de la ciència mèdica), i podríem trobar coses que es diuen de mode semblant a aquestes, així també «quelcom que és» es diu en molts sentits, però en tots els casos en relació amb un únic principi: d’unes coses [es diu que són] per ser entitats, d’altres per ser afeccions de l’entitat, d’altres per ser un procés cap a l’entitat, o bé corrupcions o privacions o qualitats o agents productius o agents generadors ja de l’entitat, ja d’aquelles coses que es diuen en relació amb l’entitat, o bé per ser negacions ja d’alguna d’aquestes coses, ja de l’entitat. I d’aquí que, fins i tot del que no és, diguem que és «quelcom que no és». Així doncs, de la mateixa manera que de totes les coses sanes s’ocupa una sola ciència, igualment succeeix això en els altres casos. Correspon, en efecte, a una única ciència estudiar, no sols aquelles coses que es denominen segons un sol significat, sinó també les que es denominen en relació amb una sola natura: i és que aquestes es denominen també, d’alguna manera, segons un sol significat. És, doncs, evident que l’estudi de les coses que són, en tant que coses que són, correspon també a una sola [ciència].

Ara bé, en tots els casos la ciència s’ocupa fonamentalment d’allò primer, és a dir, d’allò del qual les altres coses depenen i en virtut d’això reben la denominació [corresponent]. Per tant, si això és l’entitat, el filòsof haurà de trobar-se en possessió dels principis i les causes de les entitats.

Font: Aristòtil a Filoxarxa