dimecres, 15 d’abril del 2015

Consells per entendre Nietzsche donats al programa de ràdio

ÀGORA DE CAN ALCOVER
AULA DE FILOSOFIA

PROGRAMA DE DIA 27 DE MARÇ DE 2015
NIETZSCHE

Per al públic en general:
1.     Documental de la BBC sobre la vida i l’obra de Nietzsche (48 minuts): https://www.youtube.com/watch?v=hh1-rhbrsCo
2.     Fragment de la pel·lícula Més enllà del bé i del mal de L. Cavani amb el lied Himne a la vida, amb música composta per Nietzsche sobre el poema compost per Lou Salomé (per comprovar la centralitat del concepte “vida” a Nietzsche (2:36 minuts): https://www.youtube.com/watch?v=K8n6hQ1PHIg
3.     Biografia de Rüdiger Safranski Nietzsche: biografia del seu pensament, considerada una de  les millors exposicions actuals sobre el pensament de Nietzsche.


Per a l’estudi i Selectivitat:
1.     Nietzsche a la web filoxarxa: http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/ulti8nl1.htm
2.     Apunts per a 2n de batxillerat de l’IES M.A. Capmany: http://blocs.xtec.cat/zadig/files/2010/09/nietzsche.pdf
3.     Presentació de la biografia i les obres de Nietzsche: http://classedefilosofia.blogspot.com.es/2008/05/nietzsche-vida-i-obres.html


CLAUS PER ENTENDRE LA FILOSOFIA DE NIETZSCHE
·       Nietzsche és un autor conegut, el que no vol dir “ben conegut”. Hi ha moltes idees prèvies sobre ell que s’han d’aclarir amb els propis textos de Nietzsche. Per dir-ho d’alguna manera, s’han d’abandonar els preconceptes del personatge Nietzsche per aprendre la seva filosofia original. La història de la tergiversació de la germana i de l’apropiació del nazisme encara s’ha de tractar per desfer els malentesos.
·       L’estil de fer filosofia de Nietzsche es presta a malinterpretacions. Molts pensaments estan escrits en “aforismes”, textos breus que contenen idees expressades amb la intenció de causar un efecte en el lector. Nietzsche escriu a martellades, pegant cops per colpir el lector. El seu llibre Així parlà Zaratustra està escrit com un poema simfònic, amb múltiples referències bíbliques invertides per escenificar les seves idees.
·       A pesar de les fases o etapes en que sempre es divideix l’obra de Nietzsche hi ha un contínuum des de El naixement de la tragèdia fins a Ecce homo. La crítica a la cultura occidental, és a dir, a la filosofia, la moral, la religió, la ciència, etc., seria aquest fil conductor de tota la producció nietzschiana. Els “temes” que s’han de conèixer són:
o   El principi de l’error occidental: les forces apol·línies i dionisíaques.
o   Denúncia del nihilisme: “Déu ha mort”.
o   Superació del nihilisme: “ultrahome” (übermensch), “voluntat de poder”, transvaloració de tots els valors” i “etern retorn”.
o   La crítica a l’epistemologia clàssica, al concepte de “veritat” i la importància del llenguatge: Veritat i mentida en sentit extramoral.
·       Probablement el concepte més malinterpretat de tots els anteriors sigui el de “übermensch” que es tradueix habitualment per “superhome” i que ha portat a confondre la proposta de Nietzsche amb superherois de força física superior i sobrehumana. Per això, molts traductors actuals prefereixen emprar “ultrahome” en comptes de “superhome”, per emfasitzar que aquest ultrahome és la superació de l’home actual o “últim home”. L’ultrahome serà l’home que assumeixi el nihilisme i el superi emprant la força interna que és la voluntat de poder, la voluntat de vida, creant nous valors i superant la prova de l’etern retorn, volent que tot el que li succeeix ­–sigui bo o dolent- es torni a repetir, només així se li diu un SI rotund a la vida.
·       L’expressió “Déu ha mort” significa que totes les referències “metafísiques”, les veritats absolutes, permanents i invariables no existeixen, el món intel·ligible de les idees de Plató és una il·lusió.
·       “Voluntat de poder” vol dir voluntat de vida, voluntat d’afavorir la vida, voluntat de voler sempre més vida, voluntat de voluntat. Es contraposa a la voluntat de no res, que va en contra de la vida. La vida vol i ha de voler sempre més vida.
·       “Transvaloració de tots els valors” consisteix en la inversió dels valors que han prevalgut des de l’inici de l’error al món grec i s’han fet servir pel cristianisme. Aquests valors són nihilistes i s’han de substituir per valors que afavoreixin la vida. L’ultrahome se situa “més enllà del bé i del mal” i valora des de la voluntat de vida. És la moral de senyors contra la moral del ramat.
·       L’”etern retorn” és la doctrina cosmològica i ètica de Nietzsche. El temps és circular i per això tot es repeteix i repetirà sempre. La prova ètica consisteix en voler que tot es torni a repetir, només així es dóna un SI total a la vida.
·       La “veritat” no és res més que una metàfora que hem oblidat que ho és. El llenguatge és essencialment metafòric però ara el feim servir com si tingués referents al món. Tot són interpretacions des d’una perspectiva. Tot coneixement és una perspectiva derivada de la voluntat de poder que hi ha darrera.


divendres, 27 de març del 2015

Consells sobre Marx donats al programa de ràdio Àgora de can Alcover

ÀGORA DE CAN ALCOVER
AULA DE FILOSOFIA

PROGRAMA DE DIA 20 DE FEBRER DE 2015
MARX

Per al públic en general:
1.     Documental sobre Kant de F. Savater a “La aventura del pensamiento” (27 m.): https://www.youtube.com/watch?v=8ef6BX2FdCk
2.     Llibre il·lustrat El fantasma de Karl Marx, Ronan de Calan & Donatien Mary, col·lecció Los pequeños platones, ed. Errata naturae, Madrid, 2012
3.     Pel·lícula Temps moderns, de Charles Chaplin. Comparativa d’escenes del film amb textos de Marx a: http://www.xtec.cat/~lvallmaj/barrinou/modtimes.htm


Per a l’estudi i Selectivitat:
·       Apunts sobre Marx de l’IES Mossèn Alcover: http://www.iesmossenalcover.es/joomla/Documents/Departaments/Filosofia/10Marx%202004.pdf
·       Apunts sobre Marx de l’IES Mª Aurèlia Capmany: http://blocs.xtec.cat/zadig/files/2007/12/marx.doc
·       Introducció a Marx de Ramon Alcoberro (amb vocabulari al final): http://www.alcoberro.info/planes/kmarx1.html
·       Marx a filopolis.cat: http://www.xtec.cat/~lvallmaj/barrinou/marx.htm
·       Textos de Marx en català a: https://www.marxists.org/catala/marx/index.htm


CLAUS PER ENTENDRE LA FILOSOFIA DE MARX
·       Marx ja forma part de la filosofia contemporània, hi ha un canvi en els interessos de la filosofia: la teoria s’ha de combinar amb la pràctica, la praxis. Onzena Tesi sobre Feurbach Els filòsofs tan sols han interpretat el món de diferents formes; ara la qüestió és canviar-lo.”
·       Els problemes que intenta solventar Marx ja no són només problemes “filosòfics” si no que són problemes socials: la situació miserable dels treballadors al món industrialitzat. Marx cerca les causes d’aquesta situació.
·       Les fonts de Marx: filosofia alemanya (Hegel, Feuerbach...), economistes anglesos (Adam Smith i David Ricardo) i socialistes utòpics (Fourier, Saint-Simon, Owen)
·       L’alienació dels Manuscrits economicofilosòfics. En aquesta obra no publicada en vida de Marx, se situa la causa de la situació dels treballador en el concepte d”alienació”, estranyament. El treballador està alienat respecte del producte del treball, del treball mateix, de la naturalesa i dels altres homes.
·       El materialisme històric del Manifest comunista. Marx critica l’idealisme de Hegel i es posiciona com a materialista, en el sentit que són les condicions materials de la societat les que modifiquen les idees (la infraestructura determina la superestructura). Per canviar la societat, per tant, s’han de canviar les condicions econòmiques i això conduirà a la proposta de la desaparició de les classes socials, l’expropiació de la propietat privada i l’establiment de la dictadura del proletariat.
·       La plusvàlua de El Capital. L’anàlisi profund del sistema econòmic basat en el capital situa el problema de la misèria dels treballadors en el concepte de “plusvàlua”, el plus de valor que l’empresari obté i que no retorna al treballador.
·       Capitalisme, socialisme i comunisme. Marx deia que ell no era marxista per desmarcar-se d’interpretacions polítiques que ell no va determinar. Creia emperò que per superar el capitalisme, s’havia d’instaurar una fase provisional socialista (dictadura del proletarietat) per acabar finalment amb la supressió de l’estat mateix, el comunisme pròpiament.


Discurs d’Engels davant la tomba de Marx:


«Així com Darwin va descobrir la llei del desenvolupament de la naturalesa orgànica, Marx va descobrir la llei del desenvolupament de la història humana: el fet, tan senzill, però ocult sota la malesa ideològica, que l’home necessita, en primer lloc, menjar, beure, tenir un sostre i vestir-se abans de poder fer política, ciència, art, religió, etc.; que, per tant, la producció dels mitjans de vida immediats, materials i, en conseqüència, la corresponent fase econòmica de desenvolupament d’un poble o d’una època és la base a partir de la qual s’han desenvolupat les institucions polítiques, les concepcions jurídiques, les idees artístiques i, fins i tot, les idees religioses dels homes, i en relació a la qual s’han d’explicar, i no a l’inrevés, com fins ara s’havia estat fent. Però no va ser això nomes. Marx va descobrir també la llei específica que mou l’actual modo de producció capitalista i la societat burgesa creada per ell. El descobriment de la plusvàlua va il·luminar de sobte aquests problemes, mentre que totes les investigacions anteriors, tant les dels economistes burgesos com les dels crítics socialistes, havien vagabundejat entre tenebres.»

dimarts, 17 de febrer del 2015

Consells per entendre Kant donats al programa de ràdio "Àgora de can Alcover"

ÀGORA DE CAN ALCOVER
AULA DE FILOSOFIA

PROGRAMA DE DIA 6 DE FEBRER DE 2015
KANT

Aproximació motivadora:
  1. Documental sobre Kant de F. Savater a “La aventura del pensamiento” (27 m.): https://www.youtube.com/watch?v=jNPRlhJlj2A
  2. Introducció a Kant en vídeo de Jesús Palomar (http://filosofiapalomar.blogspot.com.es/) (5 m.): http://youtu.be/zzi_ZvG0Cas
  3. Còmic Un día loco en la vida del professor Kant, col·lecció Los pequeños platones, Ed. Errata naturae. Hi ha la Unitat Didàctica per descarregar a: http://www.erratanaturae.com/index.php/colecciones/los-pequenos-platones/
  4. Si teniu l’oportunitat, vegeu l’obra de teatre Té con Kant, de la companyia Inversa teatro: pàgina a Facebook https://www.facebook.com/teconkant.enkonigsberg?fref=ts


Per a l’estudi i Selectivitat:
  1. Apunts sobre Kant de l’IES Mossèn Alcover: http://www.iesmossenalcover.es/joomla/Documents/Departaments/Filosofia/09Kant.pdf
  2. Lliçó amb preguntes a filòpolis.cat: http://www.xtec.cat/~lvallmaj/barrinou/kant-in.htm
  3. Presentació sobre Kant: http://www.slideshare.net/jcalzamora/immanuel-kant-1724-1804-20132014


CLAUS PER ENTENDRE LA CRÍTICA DE LA RAÓ PURA DE KANT
  • El problema que vol aclarir Kant és si podem fonamentar racionalment la metafísica. Recordem que ell era un racionalista “dogmàtic” hereu de Wolff que es basava en Leibniz i que fou Hume qui el despertà del seu “somni dogmàtic”.
  • Per aclarir el problema de la Metafísica haurà d’analitzar com funciona la raó humana, i això el conduirà a explicar per què les ciències avancen i la metafísica no. Així el funcionament de la raó i el de la ciència van de la mà, i les matemàtiques i la física són ciències perquè segueixen aquest funcionament racional, en canvi, la metafísica no.
  • El subjecte cognoscent és el centre entorn del qual giren els objectes: la revolució copernicana de Kant.
  • La raó es divideix en 3 facultats: sensibilitat, enteniment i raó que seran explicades a l’Estètica transcendental, l’Analítica transcendental i la Dialèctica transcendental, on simultàniament tractarà de la Matemàtica, la Física i la Metafísica.
  • La qüestió clau és que el coneixement ha de començar amb l’experiència per aplicar-li uns coneixements que el subjecte ja té, són els a priori. És a dir, el subjecte cognoscent té uns a priori que només s’apliquen si els objectes desperten els nostres sentits.
  • Els a priori de la sensibilitat són l’espai i el temps, són intuïcions pures a priori. Mitjançant la sensibilitat intuïm o percebem un objecte. La matemàtica es basa en l’espai i el temps i per això és una ciència.
  • Els a priori de l’enteniment són dotze categories, els conceptes purs de l’enteniment, per exemple, la categoria de substància, de causa, de unitat i de pluralitat. Mitjançant l’enteniment entenem o comprenem de quin objecte es tracta. La Física es basa en les categories i per això és una ciència.
  • En canvi, a la raó (la tercera facultat) no hi ha a priori i no hi ha experiències de les quals començar el coneixement. La raó unifica sota tres principis tots els fenòmens de la sensibilitat i l’enteniment: el jo o ànima, el món o realitat, i Déu. No ho podem fer però ho feim perquè la metafísica és una tendència natural de l’ésser humà. La Metafísica no és una ciència però és la base de la moral, de la Crítica de la raó pràctica.
  • Les Matemàtiques i la Física són ciències perquè s’expresen en judicis sintètics a priori. “Sintètics” perquè el predicat no està inclòs en el subjecte, i per tant, amplien el nostre coneixement, i “a priori” perquè no depenen de l’experiència, per això són universals i necessaris, les condicions d’un coneixement o ciència. Exemples de judicis sintètics a priori de Kant: “7+5=12”, “la línia recta és la distància més curta entre dos punts”, “la quantitat de matèria resta invariable en totes les modificacions del món corpori”, “a tota transmissió de moviment, acció i reacció seran sempre iguals”.