PREPARACIÓ DEL COMENTARI
FASE PRÈVIA: identificar l’autor del text i cercar informació sobre ell/ella i sobre la seva època. Investigar a quina obra pertany i la importància d’aquesta en el conjunt de l’obra de l’autor.
PRIMERA LECTURA: Llegir tot el text sencer, per fer-nos una idea de què va. Buscar el significat de les paraules difícils o desconegudes.
SEGONA LECTURA: Llegir frase per frase, aixecar el cap i explicar-nos què vol dir, entendre a fons la idea, donar-li voltes, repetir-la amb sinònims, aclarir-la. Simultàniament farem:
- Subratllar les idees principals del text i identificar les secundàries. Distingir entre la teoria i els exemples. Així reestructuram el text i veim la seva forma. Remarcar o encerclar també els conceptes més rellevants del text.
REDACCIÓ DEFINITIVA
POSAR UN TÍTOL AL TEXT
COMENTARI DEL TEXT: ha d’incloure els següents elements:
a) Context històric, social, cultural, filosòfic o biogràfic del text i de l’autor. El context és un marc que serveix per entendre el text i, per tant, només s’han d’introduir aquells elements contextuals que ajudin a la comprensió del text.
- Època: situació històrica, esdeveniments socials i polítics rellevants, ambient cultural dominant.
- Context filosòfic: idees o corrents dominants de l’època on emmarcar el tema del text. Corrent a la que pertany l’autor. Si s’oposa a algun altre filòsof o corrent filosòfica, si és la resposta a un problema ja tractat per altres filòsofs anteriors.
- Vida i obra: s’han d’introduir només els elements rellevants. Com a mínim, però, direm els anys de naixement i mort –si s’escau-, o el segle al que pertany l’autor. De la vida destacarem els fets que il·lustrin les idees del text. Si sabem l’obra a la que pertany el text direm en quin moment la va escriure (joventut, maduresa, vellesa), quin tema general tracta l’obra i quines altres obres de l’autor són significatives pel tema tractat.
c) Explicació de les idees del text. Consisteix en explicar les idees principals que l’autor ens ha escrit, explicant-les el més bé possible, utilitzant tots els recursos lingüístics possibles. Explicar-ho com ho explicaríem a algú que no ha llegit el text i l’ha d’entendre.
Podem utilitzar recursos com:
- Segons
... diu, ens explica que... - Això significa que...
- Ens vol donar a entendre...
- La seva idea és...
En Filosofia és necessari citar el text per demostrar que el que deim no ens ho inventam. Les citacions van sempre entrecomillades i les podem integrar dins la redacció si no és més d’una línia o separar-les si és més llarga.
Hem de procurar que no hi hagi cap idea clau que no sigui comentada.
VALORACIÓ CRÍTICA. Una vegada hem explicat el text hem d’emetre un judici crític sobre ell. Això vol dir:
a) Valorar la importància que ha tengut la tesi de l’autor al llarg de la història de la filosofia, si ha influït o no als filòsofs posteriors, si ha creat escola, si ha estat criticada o superada per altres autors, etc. També és convenient dir si la tesi de l’autor és present a l’actualitat o no, és a dir, si té vigència a la nostra època. Això és pot relacionar amb qualsevol aspecte que considerem vinculat: història, religió, art, ciència, etc.
b) Si és possible també podem donar la nostra opinió personal, això és, posicionar-se a favor o en contra de les idees que l’autor sosté, exposant els arguments, raons –bones raons–, de la nostra opinió. També podem emprar exemples per valorar l’afirmació o la negació de la tesi de l’autor.
Estil de redacció. Podem utilitzar recursos lingüístics com:
- Segons la meva opinió...
- Al meu judici...
- Crec que...
- Des del meu punt de vista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada