Per estudiar Tomàs d'Aquino

Apart de l'esquema en la presentació de més abaix us pot servir la síntesi del pensament de Tomàs d'Aquino a la web del MEC. Més que una síntesi és un extens text sobre l'autor, així que haureu de destriar el què hem treballat a classe del que no.
Sobre les cinc vies de la demostració de l'existència de Déu us deixo el "títol" de totes i el text de la primera:

1. 1.Des del moviment del món fins al motor immòbil. Inspirat en Aristòtil.
2. 2.Des de les causes subordinades (al seu torn causades) fins a la causa primera incausada. Inspirada en Aristòtil i Avicenna.
3. 3.Des de la contingència del món fins a l’ésser necessari. Inspirada en Maimònides.
4. 4.Des dels graus de perfecció en les criatures fins a l’ésser infinitament perfecte. Inspiració neoplatònica.
5. 5.Des de l’ordre del món (tots els éssers, fins i tot els irracionals, actuen per una finalitat) fins a la intel·ligència suprema ordenadora.

"La primera i més manifesta via és la que es pren del moviment. És cert, efectivament, i consta als sentits, que en aquest món algunes coses es mouen. Ara bé, tot allò que es mou és mogut per una altra cosa, ja que res no es mou, sinó en tant que és en potència respecte a allò cap a què es mou. En canvi, una cosa mou en tant que és en acte; ja que moure no és res més que reduir quelcom de la potència a l’acte. Ara bé, no pot ser reduït quelcom de la potència a l’acte sinó per algun ens en acte: així el calent en acte, com és el foc, fa que la fusta, que és calenta en potència, sigui calenta en acte, i amb això l’altera i la mou. Ara bé, no és possible que una mateixa cosa sigui alhora en acte i en potència segons un mateix aspecte, sinó només en diferents. Per exempel, el que és calent en acte no pot ser alhora calent en potència, sinó que és alhora fred en potència. Per tant, és impossible que, quant al mateix i de la mateixa manera, quelcom sigui movent i mogut, o sigui, que es mogui a si mateix. Per tant, tot allò que és mou, cal que sigui mogut per una altra cosa. Doncs bé, si allò per què és mogut es mogués, hauria de ser mogut també al seu torn per una altra cosa, i aquesta per una altra. Però aquí no es pot procedir a l’infinit, ja que aleshores no hi hauria un primer movent, i per consegüent tampoc cap altre movent. Ja que els movents segons no mouen sinó pel fet que són moguts pel primer movent, igual que el bastó no mou sinó pel fet que és mogut per la mà. Per tant, cal arribar a algun primer movent, que no és mogut per res; i això tots entenen que és Deú."