dissabte, 8 de desembre de 2012

LA FILOSOFIA ESTÀ EN PERILL!!!


L’ensenyament de la filosofia està en perill! Així de clar! La nova versió de l’esborrany de la “llei” Wert” elimina la obligatorietat de la Història de la Filosofia a 2n de Batxillerat, l’Educació èticocívica de 4t d’ESO (ja eliminada a la versió 1), i ara també s’elimina l’Educació per a la Ciutadania de 2n d’ESO (que havia passat a la denominació “Educació cívica i constitucional” a la primera versió). Només es manté la obligatorietat per a la Filosofia de 1r de Batxillerat.
I suposo que per callar-nos la boca, es torna a introduir -com en els temps de BUP- una assignatura d’ètica alternativa a la Religió (que no no només no se toca sinó que fins i tot amplia la seva presència), a tots les cursos d’ESO.
Tot això significa que un alumne podria acabar el batxillerat només havent tengut una sola assignatura de Filosofia, si opta per Religió i no opta per la Història de la Filosofia com a optativa a segon de batxillerat. Anam de malament en pitjor!
Si ja s’havien iniciat accions però literalment ens han traït ara caldrà mobilitzacions de més gran abast. Totes les idees convé canalitzar-les a través de la REF (Xarxa Espanyola de Filosofia), dirigint-les a Fernando Rampérez framperez@filos.ucm.es
CAL PASSAR A L’ACCIÓ ARA MÉS QUE MAI!


dimecres, 7 de novembre de 2012

Selectivitat 2013: Modificació redacció i puntuació d'algunes preguntes

Es modifica la redacció de l'apartat a) de la primera pregunta (comentari de text) quedant així: 
"a) Contextualització del text i/o del pensament de l'autor amb el marc històric, sociocultural i filosòfic de l'època."
La puntuació es manté: val 1 punt.

L'apartat b) passa a valer 0,5 punts.

L'apartat c) passa a valer 2 punts

L'apartat d) passa a valer 1,5 punts


dimecres, 24 d’octubre de 2012

dissabte, 6 d’octubre de 2012

Video "Amb filosofia: l'amistat"

Nou programa del Canal 33 dedicat a la filosofia. Cada divendres a les 23:30 un nou capítol. Podeu veure els capítols programats aquí:
La presentació breu del programa es troba aquí.

I el primer capítol complet dedicat a L'amistat:

dimarts, 24 de juliol de 2012

Missatge d'un alumne agraït.

Poques vegades es veuen els fruits de la feina del professorat més enllà de les notes dels alumnes. Això és bastant descoratjador pels professors de filosofia, que s'esforcen contínuament per inculcar un esperit reflexiu a l'alumnat que mai es pot comprovar si ha calat o no. Per això, ara que tenc l'oportunitat, mostro el missatge que un alumne que ha acabat segon de batxillerat m'ha enviat per correu electrònic. Voldria destacar dues coses: primera, que l'alumne ha estat capaç de produir per si mateix i fora de l'horari lectiu, una completíssima teoria filosòfica. La podeu llegir aquí, tothom podrà comprovar l'esforç, la dedicació, la profunditat i la interelació d'àmbits de coneixements presents en la seva teoria. Segon, que l'alumne ha notat la "passió" que hi poso en les meves classes de filosofia; més que els continguts, crec que escampar la curolla per pensar d'una manera seriosa, profunda, i a la vegada apassionant, sobre els temes que ens/els preocupen ha de ser un dels nostres objectius com a professors. Segurament a hores d'ara, ja li serà difícil a aquest excel·lent alumne distingir entre els judicis analítics i els judicis sintètics de Kant, amb tantes hores que li vàrem dedicar! Però això no crec que ja sigui important. Molt més important és que resti aquest "virus" del pensament crític, reflexiu i creatiu que acompanyi als alumnes en la seva vida. Per a mí, aquesta és la més gran satisfacció com a professor de filosofia.


Aquest és el missatge de A. B.:


"Salutacions professor Joan Carles, 


no sé si s'enrecorda, uns dies abans de Selectivitat, el vaig proposar la meva forma de pensar ''Simplicista'' (que nos ''Simplista'') sobre la vida. Doncs aquí està la meva petita tesi, una minúscula aportació a la Filosofia que tant m'apassiona y que vosté ens ha mostrat, com a l'obrir la porta a un vast món nou replet de misteris sense cap resolució. 


 Esper que li agradi la meva teoria, la qual he treballat durant bastant de temps cada dia. Encara em falta molta reflexió, però he plasmat totes les meves idees sobre la ''Teoria del Simplicisme'' en aquest escrit, a més de l'objectiu d'aquesta.


 Per una altra banda, vull que consideri això com una dedicatòria a vosté, donant-li aquesta petita mostra de tot el que vosté m'ha inspirat al llarg dels dos cursos de Filosofia, de tot el que m'ha ensenyat amb tota la passió que ho ha transmitit. Passió que m'ha arribat fins la medul·la i m'ha fet descobrir la Filosofia, veient-la com un element imprescindible. Com un món apassionant. Com una forma més d'art. Com una forma de viure.


 D'humil alumne a gran professor, et dono les gràcies i esper que no canvïis mai. ¡Que la seva naturalitat mogui muntanyes i les seves ensenyances conmogui a les persones!


 De nou, moltes gràcies; mai l'oblidaré com a professor."


Enllaç al Bloc "El Simplicisme-La nova moral"

divendres, 22 de juny de 2012

Llibre UNESCO: Filosofia, una escola de la llibertat

Llibre de lectura recomenable pels docents de filosofia.
Filosofia Una Escuela de La Libertad                                                                                            

dijous, 10 de maig de 2012

Apunts de Hannah Arendt i Dossier de premsa

Ja que el nostre llibre de text no inclou res sobre Hannah Arendt i d'altres ho fan de manera breu i sesgada alguns professors han elaborat la unitat didàctica sobre la filòsofa en qüestió. Des del Bloc del departament de Filosofia de l'IES Bendinat comparteixen els seus extraordinaris apunts que podeu descarregar des d'aquí. Recomanam la lectura atenta i la preparació dels exàmens amb ells.
Paral·lelament, també afegim un dossier sobre Hannah Arendt aparegut en el centenari del seu naixement, l'any 2006, al suplement cultural Babelia de El país. Resumeixen molt bé el pensament, i també la vida, de l'autora, així com apareix una descripció de la seva obra.

Dossier Hannah Arendt a Babelia, El País 2006 També el podeu consultar aquí.

dilluns, 30 d’abril de 2012

Arendt: traducció de “labor, work and action”


A la selecció de textos de Hannah Arendt, el text 4 de La condició humana està pres de la traducció al català d'Oriol Farrés, Ed. Empúries, Barcelona, 2009. Com ja s'ha apuntat en els comentaris de l'entrada dels textos, la traducció catalana i la castellana no coincideixen i, arrel d'un comentari de la confusió que generava traduir-los per “treball, obra i acció” en català, quan en castellà es tradueix per “labor, trabajo y acción”, vaig insinuar que la traducció castellana era millor que la catalana. Ara m'he de desdir perquè he trobat referències importants a la confusió que crea precisament la traducció castellana.

En primer lloc, Salvador Giner, a l'article “Hannah Arendt: una filosofia moral y política”, publicat a Claves de razón pràctica, i disponible digitalment a www.alcoberro.info, empra “labor o trabajo” per traduir labor, “obra” per traduir work, i acción per action (aquest últim no té problemes). Es pot comprovar a l”interessant text següent:

«Así, en la taxonomía del comportamiento humano que establece La condición según los tres niveles de conducta -la labor o trabajo (labor, en el inglés nortemericano original), obra (work) y acción (action)12 –la última categoría posee un conjunto de características que la hacen distinta de las otras dos. La acción es particularmente política. Si por un lado el trabajo (del latín tripalium, una tortura para esclavos castigados) nos acerca a lo biológico y a la mera faena de vivir, sobrevivir y ganar el sustento, por otro, la obra nos aproxima a la artesanía, al buen oficio, al arte y al artificio, a la construcción. (Decimos de una casa que es una obra, o de una escultura o pieza musical, que son obras de arte, como decimos también de la labor de un profesional: “es su obra”; o de algunos efectos de la vida moral: “una obra de caridad”.) La acción, en cambio, es interacción pública de seres libres en su elaboración conjunta de la vida común. Esta, en sociedades “avanzadas” -como lo era la de Atenas tras Solón, o las occidentales en las puertas de la modernidad- posee necesariamente una dimensión pública. Al homo faber capaz de crear su obra, se superpone en ellas, sin obliterar estadios anteriores, el hombre de la vita activa, responsable, solidario, en conversación permanente con los demás, y con ellos dispuesto a consolidar una vida en res publica, la única adecuada a la acción. Las otras formas de actividad -el trabajo y la obra- sobreviven y hasta medran bajo tiranías y dominaciones de toda suerte, pero la vita activa sólo florece en la república.»

A la mateixa nota 12 de la pàgina 8 comenta:
12  Otros autores traducen estas tres nociones de modo algo distinto al mío. El texto de H. Arendt es The Human Condition (Chicago, 1958). Edición consultada, Nueva York:Doubleday, 1961.

En segon lloc, el mateix Ramon Alcoberro, a l'entrada de la seva web sobre Hannah Arendt titulada “Parauna lectura del cap. 1 de La condición humana” també empra “trabajo, obra y acción” y especifica en la NOTA al final del document:

NOTA SOBRE ESTA LECTURA: En esta propuesta didáctica de lectura párrafo a párrafo del texto de Arendt, hemos intentado remitirnos en lo posible a la traducción de Ramón Gil Novales actualmente en el mercado, pero NO recogemos en absoluto su traducción—perfectamente confusa—  de los conceptos centrales, ‘labor’, ‘trabajo’ y ‘acción’, sino que distinguimos entre ‘trabajo’ (labor), ‘obra’ (work) y ‘acción’ (action). Sencillamente: en Arendt ‘trabajo’ y ‘obra’ no designan el mismo campo. Recomendamos encarecidamente a quienes no puedan leer el texto inglés la traducción catalana del profesor de la Universitat de Girona Oriol Farrés (Barcelona: Empúries, 2009). 

Per tant, la traducció catalana és la més correcta i serà, si empram amb els alumnes els textos en castellà o feim una traducció pròpia, quan haurem d'evitar la confusió.

dilluns, 16 d’abril de 2012

L'oració a la vida: música de Nietzsche i lletra de Lou Salomé

Les imatges corresponen a la pel·lícula "El dia que Nietzsche lloró" (no la recomano) i la lletra de la cançó està sotstitulada. Llegiu la lletra per veure la centralitat del concepte de "vida" en la filosofia de Nietzsche.

dilluns, 19 de març de 2012

Marx i Chaplin: Temps moderns

Com a exemple de la crítica de Marx al capitalisme i la denúncia de l'alienació del treballador, la pel·lícula de Charles Chaplin Temps Moderns (1935) és magnífica. Podeu veure el principi a youtube:

Trobareu més informació i una comparativa film-textos a l'extraordinària web Filòpolis:
http://www.xtec.cat/~lvallmaj/barrinou/modtimes.htm

dilluns, 12 de març de 2012

Hegel a "La aventura del pensamiento"

Explicar Hegel a Batxillerat és complicadíssim, si es poden captar algunes pinzellades ja anirà bé. Serveixin aquests vídeos per aquesta sempiterna introducció a Hegel.

dimarts, 6 de març de 2012

Presentació senzilla de Kant

La presentació sobre Kant de la professora Concepción Pérez, autora del blog La lechuza de Minerva, és molt clara i senzilla, per tant, molt recomenable.

dijous, 16 de febrer de 2012

Introducció del traductor (Ribas) a la Crítica de la Raó Pura

Constitueix una bona explicació i resum del contingut de l'obra principal de Kant.
Introducción Pedro Ribas Crítica Razón Pura de Immanuel Kant                                                                                            

divendres, 10 de febrer de 2012

Textos de Kant

Textos Kant (2n Batxillerat)

dijous, 9 de febrer de 2012

Activitat Jclic "omple forats" Hume

A partir d'un examen resolt de la web alcoberro.info s'han ocultat un grapat de paraules que s'han d'escriure en la seva forma exacta. El text de Hume és el famós sobre el costum que guia la nostra vida, les respostes abarquen bona part de l'explicació sobre l'epistemologia humeana, o sigui, que és una bona pràctica per repassar Hume i veure un model d'examen resolt.
L'activitat està realitzada amb el programa gratuït Jclic, que heu d'instal·lar al vostre ordinador. El podeu descarregar d'aquí.
Després heu de descarregar d'aquí l'activitat de Hume. És un fitxer zip però no l'heu de descomprimir, simplement desau-lo en una carpeta del vostre ordinador.
Finalment només heu d'obrir el programa Jclic, obrir el fitxer text_Hume.jclic.zip, i ja podreu començar.
No hi ha temps límit, però sí que es conten els intents i els encerts. Llegiu atentament el text de Hume i consultau els apunts o altre material abans d'aventurar una resposta no segura.

dimarts, 31 de gener de 2012

L'assumpte Hume-Rousseau

Dos llibres tracten sobre l'amistat i el posterior enfrontament entre els dos grans filòsofs, el primer El perro de Rousseau de John Eidinov i David J. Edmonds, Península, 2007 , i el segon La querella de los filòsofos de R. Zaretsky i John T. Scott, Intervención cultural, 2010; però per donar una idea més breu dels detalls dels fets podeu llegir l'article dels diaris The Guardian i Clarin:
Hume y Rousseau, Enemigos Ilustrados

Textos de David Hume

1) L'"abstract" de Hume. El mateix Hume va escriure anònimament un extracte del seu fracassat llibre Tractat de la naturalesa humana, per això parla del "nostre autor" com si no fos ell mateix i el resum o extracte l'hagués efectuat un altre filòsof. El podeu llegir aquí.

2) Selecció de textos de Hume de Manel Codina, a Filosofia a través dels textos.

3) Una versió digital en pdf del Tractat sobre la naturalesa humana en castellà el podeu trobar aquí.

diumenge, 15 de gener de 2012

Primeres edicions de Descartes

Crec que ja ho he dit més d'una vegada: internet és increïble! La Biblioteca Nacional de França "Gallica" té digitalitzades més d'un milió d'obres del seu catàleg, això significa que podem, per exemple, consultar, llegir, descarregar... les primeres edicions d'obres il·lustres. Us enllaço al Discurs del mètode de René Descartes perquè es pot llegir en francès, si sou filòsofs i bibliòfils segur que passau gust de fullejar-les com jo.
Discurs del mètode

dissabte, 14 de gener de 2012

Pel·lícula "Descartes", de Rossellini, subtitulada



Més per l'ambientació que per la fidelitat de les dades biogràfiques cartesianes, la pel·lícula és, si més no, curiosa. Presenta un Descartes bastant altiu, molt segur de si mateix, encara que respectuós amb les autoritats.
No està ben traduïda en els subtítols, pel qual recomano sentir-la també en italià. Té 15 parts, només en poso una al bloc per no fer més lenta la càrrega de la pàgina. Des del youtube podeu trobar fàcilment les altres 14 parts.
Feis clic a l'imatge de la caràtula del DVD per veure la fitxa tècnica de "Cartesius".

divendres, 6 de gener de 2012

L'autèntic retrat de Descartes


Resulta que aquest retrat, probablement el més famós de Descartes, atribuït al pintor Frans Hals, no és el que es diu un retrat, és a dir, un quadre que el pintor fa a partir del model, i per tant, la semblança amb l'autèntic Descartes és dubtosa. Ni tans sols és segur que el pintor fos Frans Hals!

Segons la nota 4 de la Introducció a l'edició en català del Discurs del mètode, a cura de Pere Lluís Font, "l'únic retrat de Descartes fet amb seguretat ad vivum és el que li va fer el 1644 Frans von (sic) Schooten. Porta una inscripció que és també l'únic document que ens informa de la data de naixement del filòsof. Aquest el trobava 'molt ben fet, encara que la barba i el vestit no se li assemblen gens' (carta a Schooten, de 9-4-1649) (Edicions 62, pàg. 14). Vegeu-lo a continuació:
Segons González Urbaneja a La geometria de Descartes "La edición de F. van Schooten, de 1659, de La Geometría de Descartes, parte de su largo título es:
Geometria, à Renato Des Cartes : anno 1637 Gallicè edita; postea autem una cum notis / Florimondi
de Beavne ... Gallicè conscriptis in Latinam Linguam versa, & commentariis illustrata, operâ atque
studio Francisci à Schooten ... -- Amstelaedami : apud Ludovicum & Danielem Elzevirios, 1659.
En 1644, el matemático Frans van Schooten, editor de  La Geometría de Descartes y autor de las
figuras, graba la imagen ad vitum de un caballero con bigote y barba, circundando el retrato con la
siguiente inscripción: Renatus Des Cartes ... Natus Hagae Turorum anno MDXCVI. Señalan los
historiadores que esta inscripción es el único documento que atestigua la fecha de nacimiento de
Descartes. El filósofo encontró este retrato «muy bien hecho, aunque la barba y el vestido no se le
parecen en nada». 
El retrato acompaña a la edición de van Schooten, de 1659, de La Geometría de Descartes. (Orígenes y evolución histórica de la geometria analítica, pàg. 78).

Així és que l'altre suposat retrat de Descartes, el de Jan Baptist Weenix, tampoc no és un retrat fidel:
Donat que ni tan sols el de van Schooten va convèncer al propi Descartes encara ens queda el dubte de quina cara tenia realment. Mira mira!