Practica Aristòtil

Podeu realitzar diversos tests i jocs sobre Aristòtil (i Plató) a les següents webs:

• Ruta 1 de l'àrea de la filosofia del MEC
• Tests i jocs d'Aristòtil a Cibernous
• Tests i jocs de Plató a Cibernous
• Vídeo sobre Aristòtil i l'Edat Mitja

Breu esquema de la filosofia d'Aristòtil

From: jcalzamora,

Aristòtil

View SlideShare presentation or Upload your own.

SlideShare Link

Què és la lògica?

Què és la lògica? «La ciència que estudia els raonaments per aclarir quins són vàlids i quins no». La lògica no s’ocupa de fets o fenòmens del món sinó de raonaments o d’arguments. Aquests raonaments poden estar ben ordenats i les conclusions es dedueixen correctament de les premisses o no: això ens ho dirà la lògica. Però aquesta, en cap cas ens dirà si el contingut dels raonaments és vertader o fals. La lògica no entra en la veritat o falsedat dels fets del món, no és una ciència empírica, sinó que només s’ocupa de determinar si l’estructura d’un raonament és correcte o no, per això és una ciència formal, tracta de la forma del raonament, no del seu contingut. Vegem un exemple.

Un anunci de la televisió expressa aquests dos enunciats:

La vida és mòbil

Mòbil és Vodafone

Dóna per suposat que l’espectador traurà la conclusió

«La vida és Vodafone»

És correcte deduir aquesta conclusió a partir de les premisses inicials? Vegem l’estructura del raonament:

La vida = A

Mòbil = B

Vodafone = C

Així l’estructura del raonament és la següent:

A = B

B = C

-----------

A = C

Ara observam l’estructura del raonament i la nostra lògica de sentit comú i la ciència de la lògica ens diuen que aquest raonament és correcte o vàlid. Això significa que tots els raonaments amb aquesta estructura són vàlids, si canviam el contingut segueix essent correcte. Per exemple, si la competència contraataca dient:

L’amor és comunicació

Comunicació és Movistar

------------------------------------------

L’amor és Movistar

El raonament és exactament el mateix i és igual de vàlid, té la mateixa estructura o forma, i la lògica ens podrà demostrar per què és un raonament vàlid, en passar-lo a símbols podrem calcular amb ells com fa l’altre ciència formal, la matemàtica.

Per anar treballant el tema de lògica aquí teniu algunes webs que us poden ajudar:

• Lògica d'enunciats a Filoxarxa
• Tema de lògica a Cibernous

60è aniversari dels Drets Humans

El dia 10 de desembre de 2008 farà 60 anys que l'Assemblea General de l'ONU va aprovar el text de la "Declaració Universal dels Drets Humans". Al diari El País han publicat un interessant reportatge sobre el compliment de cadascun dels 30 articles de la Declaració. També podeu votar si trobau que s'ha avançat en aquests 60 anys o els esforços han estat insuficents.
Sigui com sigui, des d'aquest bloc felicitam a la DUDH i a tots els que la donen a conèixer i intenten respectar-la.

Presentació del tema "Realitat i veritat"

Tema 3. Realitat i veritat from jcalzamora

Matrix i el problema de la realitat

Per tractar el tema de Filosofia sobre la veritat i la realitat hem començat veient unes escenes de la famosa pel·lícula Matrix. El film dóna molt de sí per a la reflexió filosòfica, hi ha molts temes filosòfics inserits en els diàlegs dels personatges, com per exemple, la mateixa expressió "Benvinguts al desert del real" que està agafada del filòsof Jean Baudrillard. Vos transcric el fragment de l'escena en qüestió que ens serveix per introduir-nos i exemplificar el problema de què és la realitat.

"– MORFEO: Neo ¿querías saber qué es Matrix, no?

(OFF) Trinity/ Procura relajarte/ Te sentirás/ algo raro.

– MORFEO: Esto es el Constructor. Es nuestro programa de carga. Cargamos lo que sea, desde ropa hasta instrumentos, armas, entrenamientos simulados... Cualquier cosa que necesitemos.

– NEO: ¿Ahora estamos, dentro de un programa informático?

– MORFEO: ¿Es tan difícil de creer? Tu ropa es distinta y los enchufes de tu cuerpo han desaparecido. Vuelves a tener pelo. Tu aspecto actual es lo que llamamos una "auto-imagen residual". Es la proyección mental de tu yo digital.

– NEO: ¿Entonces, esto no es real?

– MORFEO: ¿Qué es "real"? ¿De qué modo definirías "real"? Si te refieres a lo que puedes sentir, a lo que puedes oler, a lo que puedes saborear y ver, entonces el término "real" son señales eléctricas interpretadas por tu cerebro. Este es el mundo que tú conoces. El mundo tal y como era a finales del siglo veinte. Ahora sólo existe como parte de una simulación interactiva neural que llamamos Matrix. Has vivido en un mundo imaginario, Neo. Este es el mundo como es, en la actualidad. Bienvenido al "desierto de lo real"."

Una altra mostra de la fecunditat filosòfica de la pel·lícula dels germans Wachowski són els llibres i les webs dedicades a ella. De totes elles vos recomanaria consultar:

• Filomatrix
• Matrix repensat

I ara vos tradueixo la contraportada del DVD:

" La percepció: El nostre món és real
La realitat: Aquest món és un somni, una complicada trampa elaborada per un programa d'ordinador d'intel·ligència artificial que controla la nostra vida.
Deformació de la ment. Efectes visuals d'última tecnologia. Acció espectacular. Keanu Reaves i Laurence Fishburne emprenen una batalla per alliberar la humanitat a Matrix, un ciber-thriller escrit i dirigit pels germans Wachowski. La història penetra en la teva ment, els efectes especials superen tot allò imaginable adintrant-se en un nou concepte dins la realització cinematogràfica. Amb Matrix creuràs l'increïble."

1. Fitxa tècnica
Direcció i guió: The Wachowski Brothers.
País: USA.
Any: 1999.
Durada: 136 min.
Interpretació: Keanu Reeves (Thomas A. Anderson / Neo), Laurence Fishburne (Morfeo), Carrie-Anne Moss (Trinity), Hugo Weaving (Agente Smith), Joe Pantoliano (Cifra / Sr. Reagan), Marcus Chong (Tanque), Paul Goddard (Agente Brown), Robert Taylor (Agente Jones), Gloria Foster (Oráculo), Julian Arahanga (Apoc), Matt Doran (Ratón), Belinda McClory (Switch), Anthony Ray Parker (Dozer), Andy y Larry Wachowski (limpiaventanas; no aparecen en los créditos).
Producció: Joel Silver.
Música: Don Davis.
Fotografia: Bill Pope.
Muntatge: Zach Staenberg.
Disseny de producció: Owen Paterson.
Direcció artística: Hugh Bateup i Michelle McGahey.
Vestuari: Kym Barrett.
Decorats: Lisa Blitz Brennan, Tim Ferrier i Marta McElroy.
Efectes especials: Amalgamated Pixels, Animal Logic, Bullet Time, DFILM Services, Makeup Effects Group Studio, Manex Visual Effects Mass. Illusions LLC.
2. Sinopsi
És el món el que aparenta? Thomas Anderson (Keanu Reaves), programador d'una important empresa de software i hacker informàtic d'àlies Neo, descobrirà que no. Amb ell contactarà un grup estrany encapçalat per Morfeo (Lawrence Fishburne) qui li mostrarà la vertadera realitat que s'amaga rera l'aparent: un món dominat per les màquines, les quals esclavitzen la Humanitat per utilitzar els nostres cossos com a simple font d'energia. Però, i la nostra ment? On es troba, aleshores? La resposta és a Matrix.

Esquema de la filosofia de Plató

Plató (427 347) from jcalzamora

Comentari de text d'Epicur fet

Tal i com hem quedat a classe, us facilito un comentari fet de mostra per a guiar-vos en el comentari sobre el text de Popper que heu de fer. No he posat la part de la valoració crítica ja que aquesta és molt personal i cap guia pot ser vàlida per a ningú, ja que es tracta de donar el punt de vista propi argumentat.

TEXT D'EPICUR (341-270 a. C)

«Que ningú, mentre és jove, no vacil·li a filosofar, ni essent ja vell, de filosofar no es cansi. Car per assolir la salut de l'ànima, mai no s'és ni massa vell ni massa jove.

Aquell que diu que encara no li ha arribat l'hora, o que ja li ha passat l'edat, és com si digués que per a la felicitat no ha arribat encara el moment, o bé que ja li ha fugit. Que filosofin, per tant, el jove i el vell; l'un perquè tot envellint es mantingui jove de felicitat gràcies als records passats; l'altre perquè pugui ésser jove i vell alhora per la seva impertorbabilitat enfront de l'esdevenidor. Ens cal meditar, doncs, sobre les coses que ens reporten felicitat, car si la posseïm, ja ho tenim tot, i si ens manca, fem tots els possibles per posseir-la.»

Epicur, Lletra a Meneceu, Barcelona, Ed. Bernat Metge, 1975, traducció de Montserrat Jufresa

TÍTOL: SEMPRE ÉS L'HORA DE LA FILOSOFIA I LA FELICITAT

COMENTARI DE TEXT

En aquest breu fragment de la carta que Epicur va escriure al seu amic Meneceu, el filòsof ens convida a filosofar sense tenir en compte l'edat de la persona, és a dir, que “mai no s'és ni massa vell ni massa jove”. No es pot posar l'excusa de l'edat per abstenir-se de filosofar, ja que la filosofia és el saber que ens conduirà cap a la salut de l'ànima i la felicitat.

Epicur relaciona constantment la filosofia amb la felicitat i la salut de l'ànima, defensant que la filosofia és el camí per arribar a la felicitat, tant per als joves com per als vells. La raó que dóna per als joves és que si filosofen, és a dir, si reflexionen, pensen, mediten, es mantindran sempre joves, ja que la filosofia els farà feliços amb els records del passat; i per als vells, que filosofant mantindran l'ànima tranquila respecte d'allò que els espera a tots en el futur, això és, la mort, així els vells tendran “impertorbabilitat enfront de l'esdevenidor”, tranquilitat, serenitat, calma, respecte de la mort futura.

Per tant, la filosofia és útil tant als joves com als vells per a ser feliços, ja que sembla que per Epicur la felicitat és l'objectiu o la finalitat de la nostra vida, ja que si la tenim “ja ho tenim tot, i si ens manca, fem tots els possibles per posseir-la”. O sigui, que per aconseguir l'objectiu de la nostra vida, ser feliços, ens cal filosofar, segons Epicur.

També podem extreure del text que per Epicur la felicitat és troba en l'ànima i, per tant, no es tracta de dedicar-se al cultiu del cos sinó al cultiu de l'ànima, i això podem suposar que serà la filosofia, cultivar l'ànima, la ment, el pensament i així arribar a la tranquilitat espiritual.

En conclusió, el text sosté la tesi que la filosofia és el mitjà per aconseguir la felicitat i aquesta és troba en la nostra ànima, i a més a més, que aconseguir aquesta felicitat és una tasca de qualsevol persona a qualsevol edat: mai hem de renunciar a la felicitat i, per consegüent, mai hem de renunciar a la filosofia.

Instruccions per fer el comentari de text (1r Filosofia, curs 2008-2009)

PREPARACIÓ DEL COMENTARI

1. PRIMERA LECTURA: Llegir tot el text sencer, per fer-nos una idea de què va. Buscar el significat de les paraules difícils o desconegudes.

2. SEGONA LECTURA: Llegir frase per frase, aixecar el cap i explicar-nos què vol dir, entendre a fons la idea, donar-li voltes, repetir-la amb sinònims, aclarir-la.

3. Subratllar les idees principals del text i identificar les secundàries. Distingir entre la teoria i els exemples. Així reestructuram el text i veim la seva forma.

4. Remarcar o encerclar els conceptes més rellevants del text.

5. ESBORRANY: REDACTAR un esquema o esborrany del comentari de text en brut.

REDACCIÓ DEFINITIVA

6. POSAR UN TÍTOL AL TEXT.

7. COMENTARI DEL TEXT: consisteix en explicar les idees principals que l’autor ens ha escrit, explicant-les el més bé possible, utilitzant tots els recursos lingüístics possibles. Explicar-ho com ho explicaríem a algú que no ha llegit el text i l’ha d’entendre.

Podem utilitzar recursos com:

· Segons ...

· diu, ens explica que...

· Això significa que...

· Ens vol donar a entendre...

· La seva idea és...

Per repetir les paraules de l’autor ja per il·lustrar el que deim com per recordar les seves paraules si són molt importants, ho podem fer separant-les de la nostra explicació i entre cometes (“). Això és una citació:

“ Que ningú, mentre és jove, no vacil·li a filosofar, ni essent ja vell, de filosofar no es cansi.”

Hem de procurar que no hi hagi cap idea clau que no sigui comentada.

8. VALORACIÓ CRÍTICA. Una vegada hem explicat el text hem d’emetre un judici crític sobre ell. Això vol dir, no només posicionar-se a favor o en contra dient que hi esteim d’acord o no amb les idees que l’autor sosté, sinó intentar valorar les idees o temes exposats més enllà del que l’autor ho ha fet. De qualsevol manera sempre hem de donar raons ­–bones raons– de la nostra opinió i de la valoració del text.

També podem utilitzar recursos lingüístics com:

· Segons la meva opinió...

· Al meu judici...

· Crec que...

· Des del meu punt de vista

· etc.

Un altre element que mostra la capacitat per comentar el text és relacionar-lo amb altres autors que coneguem, comparar-los o diferenciar-los, així com també situar el text i l’autor en el seu context sociohistòricocultural que poguem conèixer per la mateixa assignatura de filosofia o en la d’Art, Ciències, Literatura, Llengües clàssiques, etc.

Textos de Filosofia

TEXT D'EPICUR (341-270 a. C)

«Que ningú, mentre és jove, no vacil·li a filosofar, ni essent ja vell, de filosofar no es cansi. Car per assolir la salut de l'ànima, mai no s'és ni massa vell ni massa jove.

Aquell que diu que encara no li ha arribat l'hora, o que ja li ha passat l'edat, és com si digués que per a la felicitat no ha arribat encara el moment, o bé que ja li ha fugit. Que filosofin, per tant, el jove i el vell; l'un perquè tot envellint es mantingui jove de felicitat gràcies als records passats; l'altre perquè pugui ésser jove i vell alhora per la seva impertorbabilitat enfront de l'esdevenidor. Ens cal meditar, doncs, sobre les coses que ens reporten felicitat, car si la posseïm, ja ho tenim tot, i si ens manca, fem tots els possibles per posseir-la.»

Epicur, Lletra a Meneceu, Barcelona, Ed. Bernat Metge, 1975, traducció de Montserrat Jufresa

TEXT DE KARL POPPER (segle XX)

«Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o se'ns permeti dir, si ells no són conscients de tenir problemes filosòfics, tenen, en qualsevol cas, prejudicis filosòfics. La major part d'aquests prejudicis són teories que inconscientment donen per segures o que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició.

Donat que poques d'aquestes teories se sostenen conscientment, constitueixen prejudicis en el sentit que se sostenen sense cap examen crític, fins i tot malgrat que poden ser de gran importància per a les accions pràctiques de la gent i per a tota la seva vida.

Una justificació de l'existència de la filosofia professional es troba en el fet que els homes necessiten que hi hagi qui examini críticament aquestes esteses i influents teories.

Aquest és el punt insegur de partença de tota ciència i tota filosofia. Tota filosofia ha de partir de les dubtoses i sovint pernicioses concepcions del sentit comú acrític. El seu objectiu és el sentit comú crític o il·lustrat: una concepció més pròxima a la veritat i amb una influència menys perniciosa sobre la vida humana.»

K. R. Popper, Cómo veo la filosofía, Madrid, Cátedra, 1979.

TEXT DE JULIÁN MARIAS (segle XX)

«La filosofía ha consistido siempre en sus preguntas: filosofar es hacerse ciertas preguntas radicales, inevitables, si uno quiere saber a qué atenerse, qué pensar sobre la realidad, qué hacer, cómo vivir. Que estas preguntas tengan o no respuesta es otra cuestión, ciertamente secundaria. Pero la filosofía no está segura de encontrarlas, de lo que está inconmoviblemente persuadida es de que si no se plantea estas preguntas no és filosofía. A nadie se obliga a hacerlas, porque nadie se obliga a ser filósofo, pero si no se hacen no se puede hablar de filosofía...

En épocas de confusión, de crisis de creencias de las que se vive, de vértigo, como decía Platón en su maravillosa Carta VII, lo que algunos hombres piensan calladamente en su retiro, cuando se esfuerzan por ver cómo son las cosas, por entender-las, por "dar razón" de ellas, si son capaces de comunicarlo verazmente a los demás, puede servirles para vivir desde sí mismos, y por tanto para conseguir que sus vidas sean "suyas"...

Pero la filosofía no puede contar con el acierto, no se sabe a dónde va a llegar, el fracaso le acecha constantemente y puede obligarla a empezar de raíz. Esto es lo decisivo, de raíz. La filosofía ha surgido en el mundo cuando el hombre ha descubierto las cuestiones radicales y no ha tenido una certidumbre suficiente. Incluso cuando la ha tenido, le ha sido menester entenderla, ponerla en conexión con el resto de las verdades, las dudas y los problemas. Cuando las cuestiones radicales se abandonan y los hombres no se preguntan por ellas, por supuesto han dejado de hacer filosofía. Lo grave no es esto, sino que la vida humana se queda sin raíces.»

Julián Marías, article al diari ABC, 28-7-90.

Introducció a la filosofia

Tema 1. El saber filosòfic from jcalzamora

El cas Semmelweis

Com a exemple d'aplicació del mètode hipoteticodeductiu hem vist a classe el cas Semmelweis perquè en ell es poden reseguir perfectament algunes de les passes de que consta aquest mètode, sobretot, l'elaboració d'hipòtesis variades i la contrastació empírica a través d'experiments. També algunes d'elles són falsades simplement amb l'aplicació de la lògica, ja que aquest cas constava de dos grups, que en termes tècnics s'anomenen grup experimental -les dones de la Primera Divisió-, i el grup de control -les de la Segona al segon edifici-, i així era fàcil la comparació de resultats. També serveix com a mostra de que les hipòtesis verificades poden ser més endavant falsades o, en aquest cas, corregides i ampliades, o sigui, de la provisionalitat constant de les lleis científiques.
El cas pren el nom del metge investigador Ignaz Semmelweis que treballava a l'Hospital General de Viena.

"Com a simple il·lustració d'alguns aspectes importants de la investigació científica, aturem-nos a considerar els treballs de Semmelweis en relació amb la febre puerperal. Ignaz Semmelweis, un metge d'origen hongarès, va realitzar aquests treballs entre 1844 i 1848 a l'Hospital General de Viena. Com a membre de l'equip mèdic de la Primera Divisió de Maternitat de l'hospital, Semmelweis se sentia angoixat en veure que una gran proporció de les dones que havien donat a llum en aquesta divisió contreia una seriosa i amb freqüència fatal malaltia coneguda com a febre puerperal o febre de postpart. El 1844, fins a 260, d'un total de 3.157 mares a la Divisió Primera -un 8,2 %- van morir d'aquesta malaltia; el 1845, l'índex de morts era del 6,8 %, i en 1846, del 11,4 %. Aquestes xifres eren summament alarmants, perquè en l'adjacent Segona Divisió de Maternitat del mateix hospital, en què es trobaven instal·lades gairebé tantes dones com a la Primera, el percentatge de morts per febre puerperal era molt més baix: 2,3, 2,0 i 2,7 en els mateixos anys. En un llibre que va escriure més tard sobre les causes i la prevenció de la febre puerperal, Semmelweis relata els seus esforços per resoldre aquest terrible trencaclosques.

Semmelweis va començar per examinar diverses explicacions del fenomen, corrents en l'època; en va rebutjar algunes que es mostraven incompatibles amb fets ben establerts; en va sotmetre a contrastació, unes altres.

Una opinió àmpliament acceptada atribuïa les onades de febre puerperal a «influències epidèmiques», que es descrivien vagament com «canvis atmosfèricocòsmicotel·lúrics», que s'estenien per districtes sencers i produïen la febre puerperal en dones que es trobaven de postpart. Però, com -argüia Semmelweis- podien aquestes influències haver infestat durant anys la Divisió Primera i haver respectat la Segona? I com podia fer-se compatible aquesta concepció amb el fet que mentre la febre assolava l'hospital, a penes se’n produïa cap cas a la ciutat de Viena o els seus voltants? Una epidèmia de veritat, com el còlera, no seria tan selectiva. Finalment, Semmelweis assenyala que algunes de les dones internades a la Divisió Primera que vivien lluny de l'hospital s'havien vist sorpreses pels dolors de part quan anaven de camí, i havien donat a llum al carrer; no obstant això, malgrat aquestes condicions adverses, el percentatge de morts per febre puerperal entre aquests casos de «part del carrer» era més baix que el de la Divisió Primera.

Segons una altra opinió, una causa de mortalitat a la Divisió Primera era l'amuntegament. Però Semmelweis assenyala que de fet l'amuntegament era més gran a la Divisió Segona, en part com a conseqüència dels esforços desesperats de les pacients per evitar que les ingressessin en la tristament cèlebre Divisió Primera.

Semmelweis va descartar així mateix dues conjectures similars fent notar que no havia diferències entre les dues divisions en el que es referia a la dieta i a la cura general de les pacients.

El 1846, una comissió designada per investigar l'assumpte va atribuir la freqüència de la malaltia a la Divisió Primera a les lesions produïdes pels reconeixements poc curosos a què sotmetien a les pacients els estudiants de medicina, tots els quals realitzaven les seves pràctiques d'obstetrícia en aquesta Divisió. Semmelweis assenyala, per refutar aquesta opinió, que (a) les lesions produïdes naturalment en el procés del part són molt més grans que les que pogués produir un examen poc curós; (b) les llevadores que rebien ensenyances a la Divisió Segona reconeixien als seus pacients de manera molt anàloga, sense per això produir els mateixos efectes; (c) quan, responent a l'informe de la comissió, es va reduir a la meitat el nombre d'estudiants i es va restringir al mínim el reconeixement de les dones per part d'ells, la mortalitat, després d'un breu descens, va arribar a les seves cotes més altes.

Es va acudir a diverses explicacions psicològiques. Una d'elles feia notar que la Divisió Primera estava organitzada de tal manera que un sacerdot que portava els últims auxilis a una moribunda havia de passar per cinc sales abans d'arribar a la infermeria: se sostenia que l'aparició del sacerdot, precedit per un acòlit que feia sonar una campaneta, produïa un efecte terrorífic i debilitant en les pacients de les sales i les feia així més propícies a contraure la febre puerperal. A la Divisió Segona no es donava aquest factor advers, perquè el sacerdot tenia accés directe a la infermeria. Semmelweis va decidir sotmetre a prova aquesta suposició. Va convèncer el sacerdot que havia de donar una volta i suprimir el toc de campaneta per aconseguir que arribés a l'habitació de la malalta en silenci i sense ser observat Però la mortalitat no va decréixer a la Divisió Primera.

A Semmelweis se li va ocórrer una nova idea: les dones, a la Divisió Primera, jeien d'esquenes; a la Segona, de banda. Encara que aquesta circumstància li semblava irrellevant, va decidir, aferrant-se a un clau ardent, provar si la diferència de posició resultava significativa. Va fer, doncs, que les dones internades en la Divisió Primera es fiquessin al llit de banda, però, una vegada més, la mortalitat va continuar.

Finalment, el 1847, la casualitat va donar a Semmelweis la clau per a la solució del problema. Un col·lega seu, Kolletschka, va rebre una ferida penetrant en un dit, produïda per l'escalpel d'un estudiant amb el qual estava realitzant una autòpsia, i va morir després d'una agonia durant la qual va mostrar els mateixos símptomes que Semmelweis havia observat en les víctimes de la febre puerperal. Encara que per aquesta època no s'havia descobert encara el paper dels microorganismes en aquest tipus d'infeccions, Semmelweis va comprendre que la «matèria cadavèrica» que l'escalpel de l'estudiant havia introduït en el corrent sanguini de Kolletschka havia estat la causa de la fatal malaltia del seu col·lega, i les semblances entre el curs de la malaltia de Kolletschka i el de les dones de la seva clínica va portar a Semmelweis a la conclusió que els seus pacients havien mort per un enverinament de la sang del mateix tipus: ell, els seus col·legues i els estudiants de medicina havien estat els portadors de la matèria infecciosa, perquè ell i el seu equip solien arribar a les sales immediatament després de realitzar disseccions a la sala d'autòpsies, i reconeixien a les parteres després d'haver-se rentat les mans només d'una manera superficial, de manera que aquestes conservaven sovint un característic olor de brutícia.

Una vegada més, Semmelweis va posar a prova aquesta possibilitat. Argumentava ell que si la suposició fora correcta, llavors es podria prevenir la febre puerperal destruint químicament el material infecciós adherit a les mans. Va dictar, per tant, una ordre per la qual s'exigia a tots els estudiants de medicina que es rentessin les mans amb una solució de calç clorurada abans de reconèixer a cap malalta. La mortalitat puerperal va començar a decréixer, i l'any 1848 va descendir fins a l'1,27 % en la Divisió Primera, davant el 1,33 de la Segona.

En suport de la seva idea, o, com també direm, de la seva hipòtesi, Semmelweis fa notar a més que amb ella s'explica el fet que la mortalitat en la Divisió Segona fora molt més baixa: en aquesta les pacients estaven ateses per llevadores, en la preparació de les quals no estaven incloses les pràctiques d'anatomia mitjançant la dissecció de cadàvers.

La hipòtesi explicava també el fet que la mortalitat fora menor entre els casos de «parts de carrer»: a les dones que arribaven amb el nen en braços gairebé mai se les sotmetia a reconeixement després del seu ingrés, i d'aquesta manera tenien majors possibilitats d'escapar a la infecció.

Així mateix, la hipòtesi donava compte del fet que tots els nounats que havien contret la febre puerperal fossin fills de mares que havien contret la malaltia durant el part, perquè en aquest cas la infecció se li podia transmetre al nadó abans del seu naixement, a través del corrent sanguini comú de mare i fill, cosa que, en canvi, resultava impossible quan la mare estava sana.

Experiències clíniques posteriors van portar aviat a Semmelweis a ampliar la seva hipòtesi. En una ocasió, per exemple, ell i els seus col·laboradors, després d'haver-se desinfectat acuradament les mans, van examinar primer una partera afectada de càncer cervical ulcerat; van procedir després a examinar a altres dotze dones de la mateixa sala, després d'un rentat rutinari, sense desinfectar-se de nou. Onze de les dotze pacients van morir de febre puerperal. Semmelweis va arribar a la conclusió que la febre puerperal podia ser produïda no només per matèria cadavèrica, sinó també per «matèria putrefacta procedent d'organismes vius»."

C. G. Hempel. Filosofia de la ciència natural. 1966

Filosofia i ciutadania

Enguany és el primer curs que s'imparteix l'assignatura de Filosofia i ciutadania, anteriorment era només Filosofia. Per a què vegeu què hem d'aconseguir estudiant aquesta matèria vos deixo els objectius que apareixen al currículum oficial de les Illes Balears. Podeu llegir el document sencer clicant aquí i vos apareixerà el currículum de la matèria en format pdf.

"Objectius

L’ensenyament de la filosofia i ciutadania en l’etapa de batxillerat tendrà com a objectius desenvolupar en l’alumnat les capacitats següents:

1. Identificar i valorar el sentit dels problemes filosòfics proposats, distingint els conceptes involucrats, i reconèixer el caràcter propi de la filosofia, distingint-la dels altres tipus de sabers i pseudosabers.

2. Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant les qüestions teòriques i pràctiques, fonamentant adequadament les idees i les decisions pròpies.

3. Identificar, explicar i usar correctament la terminologia filosòfica bàsica de les diferents disciplines filosòfiques objectes d’estudi.

4. Comentar textos filosòfics, encertant en la identificació dels problemes que plantegen, l’explicació dels termes que usen, explicitant-ne l’estructura i el significat, indicant els arguments utilitzats i les solucions proposades.

5. Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual: recerca i selecció d’informació, anàlisi, síntesi, contrast i avaluació crítica, desenvolupant el rigor intel·lectual i la creativitat en el plantejament dels problemes.

6. Expressar el pensament propi, oralment i per escrit, amb rigor, ordre, claredat, coherència i creativitat, argumentar-lo de manera coherent, i contrastar-lo amb altres posicions i argumentacions.

7. Practicar i valorar el diàleg filosòfic com a procés d’aproximació racional al coneixement, on es tracta de donar i exigir raons, i de constituir una comunitat de recerca com a vehicle per cercar respostes als problemes plantejats.

8. Adoptar una actitud de respecte cap a les diferències i de crítica enfront de qualsevol intent de justificació de les desigualtats socials i davant de tota

discriminació, ja sigui per raons de sexe, ètnia, cultura, creences o altres característiques individuals o socials.

9. Valorar la capacitat normativa i transformadora de la raó per construir una societat més justa, en la qual existeixi una veritable igualtat d’oportunitats.

10. Valorar els intents per construir una societat mundial basada en el compliment dels drets humans, en la convivència pacífica i en el respecte a la natura.

11. Consolidar la competència social i ciutadana fonamentant teòricament el seu sentit, valor i necessitat per exercir una ciutadania democràtica.

12. Desenvolupar una consciència cívica, crítica i autònoma, inspirada en els drets humans i compromesa amb la construcció d’una societat democràtica, justa i equitativa i amb la defensa de la natura, desenvolupant actituds de solidaritat i participació en la vida comunitària."

Què és la filosofia?

Aquesta és, tal vegada, la pregunta filosòfica més difícil de respondre. De definicions de la filosofia n'hi ha tantes com corrents filosòfiques o filòsofs de la història. Per això, entre tots i totes intentarem agrupar les definicions de filosofia que haguem trobat i després n'elaborarem una pròpia.

Escriviu un comentari a aquest escrit del bloc amb la definició de filosofia entre cometes, citant la font (el llibre o la web) d'on l'heu treta i posant el vostre nom vertader.

Aparició de la filosofia i primers filòsofs

Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics) from jcalzamora

Els problemes filosòfics

From: jcalzamora

Problemes filosòfics

View SlideShare presentation or Upload your own.

SlideShare Link

Nou format per al nou curs

He trobat convenient canviar el format del bloc respecte del curs passat. Abans el fons era negre i el color del text blanc o groc o taronja. La raó per fer-ho així era filo-estètica: el negre és la foscor, la ignorància, el desconeixement, etc., i el blanc és la llum, el coneixement, el saber... Encara que segueixo pensant el mateix i m'agradava molt hi havia l'inconvenient de que alguns textos es copiaven amb el color clar i no es llegien en el processador de textos. Per això el canvi al fons clar i el text fosc. Pot ser encara hi hagi textos que no he pogut modificar però els aniré "enfosquint per fer-los clars" al llarg del curs.
Els apartats que s'aniran actualitzant seran sobretot els d'Història de la Filosofia i de Filosofia i ciutadania, ja que són les assignatures que impartiré aquest curs. Les entrades d'Ètica quedaran igual i l'Educació per a la ciutadania haurà d'esperar a un altre curs.
Aprofito per desitjar-vos un bon inici de curs a tots i totes.

Resultat enquesta utilitat del Bloc

L'enquesta demanava votar sobre la utilitat del Bloc per a les classes, el resultat ha estat que un 70% l'ha considerat molt útil, un 6% útil, i un 24% gens útil. Aquest curs 2007-2008 ha estat el primer any de vida del Bloc, intentarem que el percentatge de gent que no l'ha trobat útil baixi durant el proper curs 2008-2009.
Gràcies a tots i totes per participar.

Grups 2007-2008

Ha estat un plaer compartir amb vosaltres totes aquestes hores del curs.
Espero que hageu après alguna cosa i que us serveixi en el futur!
O, com a mínim, que no tengueu un mal record d'aquestes classes!

ÈTICA 4B

ÈTICA 4C

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA 2B

Professor, blogger i fotógraf,
Joan Carles Alzamora

Carta de comiat de na Susana i n'Eva

Hola a tots i totes!!

      Som na Susana i n'Eva, recordau?

      Abans de res volem demanar-vos disculpes per no haver pogut acomiadar-nos de vosaltres directament i per haver torbat tant a dir-vos res. No dubteu que és el que més ens hauria agradat, però les circumstàncies no ens ho han permès.

      Si ens haguéssim pogut veure vos hauríem explicat que no podrem tornar a compartir moments amb vosaltres perquè hem canviat de lloc de feina. La veritat és que, d'una banda, estam molt contentes perquè començam noves experiències, però ens hagués agradat acabar el curs amb vosaltres i aprofundir més sobre temes relacionats amb les característiques del món actual, la cooperació per al desenvolupament i la tasca que realitzen les organitzacions no governamentals que es dediquen específicament a cooperar amb entitats i població d'altres països.

      Ens ha agradat moltíssim compartir estones i converses amb vosaltres, la nostra intenció era poder reflexionar amb vosaltres diverses maneres de valorar la vida, aportar elements de reflexió sobre aspectes que consideram essencials per començar a entendre el perquè d'algunes de les coses que condicionen la nostra existència i que tant tenen a veure amb el nostre entorn, tant el que considerem més proper com aquell que percebem més llunyà.

      Esperam que el temps que hem passat plegats hagi estat profitós de qualque manera, per a nosaltres ha estat una molt bona experiència, gràcies per tot...

       Una forta abraçada,

    Susana i Eva

Preparant la Selectivitat

Si has elegit realitzar l'examen de Filosofia a la Selectivitat estàs d'enhorabona: la major part de la feina ja està feta, ara només cal repassar i tenir presents uns quants consells que t'ajudin a dur a bon port el que has fet durant el curs i, sobretot, a no tirar-ho tot per la finestra per alguns errors fàcils de corregir.
En primer lloc, pensa que t'has estat entrenant per a aquesta prova des del primer dia que vares fer una classe de filosofia, no només de 2n sinó també de 1r de batxillerat, i també podríem dir des de que vares fer Ètica a ESO. I és que la prova de Filosofia no consisteix en memoritzar i repetir les teories dels autors estudiats, sinó que consisteix en una prova de maduresa intel·lectual que s'expressa a través dels problemes filosòfics que els filòsofs han plantejat. Així, no cal que dediquis moltes més hores a "estudiar" sense sentit, val més que aixequis el cap i pensis en allò que ja has estudiat. Per dir-ho metafòricament: ja no t'has d'alimentar més, ara cal fer la digestió per aconseguir una bona nutrició.
En segon lloc, vull donar-te un consell: mantenir la calma i controlar els nervis. Ja sé que això és molt fàcil de dir i bastant més difícil de fer, però t'ho dic des de la perspectiva del qui ja ha fet l'examen de selectivitat una vegada i el va superar: els nervis no serveixen de res.
Per controlar aquests nervis, el millor que pots fer és pensar que si has superat el curs tens un 95% de possibilitats de superar la prova: ara bé, tampoc te la regalaran, cal que t'esforcis tot el que puguis. I pensa que si un examen et va malament, per exemple, el de Filosofia, això no és important, sinó que l'important és el resultat final, per tant, no t'has de desanimar a les primeres de canvi.
A les classes insistiré amb altres consells i prepararem la prova. Faré referència a algunes webs que us indico a continuació, per a què quan estiguis tranquilament a ca teva les llegeixis amb més comoditat.
D'entrada, i això és un consell per a totes les matèries, has de conèixer l'estructura de la prova. Durant aquest curs quasi tots els exàmens de Filosofia han seguit estrictament aquest model de prova, així que ja la coneixes. De totes formes com que els models dels exàmens dels anys anteriors estan disponibles a la web de la UIB, els pot tornar a consultar quan vulguis. Enllaç directe aquí.
També és convenient tornar a llegir i pensar bé amb els criteris de correcció de cada matèria. Els de Filosofia també els coneixes, els tens al dossier que hem emprat durant el curs i han estat els criteris que s'han utilitzat per corregir els exàmens de Filosofia. Per si de cas no els tens a mà te'ls escric aquí mateix:

"Instruccions i criteris de correcció

Instruccions:

• L’alumne ha de triar entre el text A i el B i contestar les quatre qüestions que van associades al text elegit.
• Cada una de les quatre qüestions val 2,5 punts, sobre el total de 10 punts de l’examen.

Criteris de correcció

Generals:

A més de la claredat i precisió en l’explicació que figura repetidament com a criteri per a totes les qüestions, es tindrà en compte la utilització correcta de l’ortografia i de la sintaxi i un nivell digne d’estil literari.

Els criteris que s’indiquen a continuació, encara que ja apareixen vinculats a la valoració específica d’algunes de les qüestions, poden servir també de pauta, en general:

• Seguir un ordre lògic en el desenvolupament de l’exposició, com també absència de contradiccions, repeticions innecessàries, desviaments de la qüestió, etc.
• Mostrar creativitat en la construcció de la resposta.
• Utilitzar el vocabulari bàsic de l’autor o dels autors que apareixen a les qüestions.
• Usar el text tant com sigui possible en totes les respostes, això és, fer-ne citacions en l’exposició.

Específics:

1. Explica breument el contingut del text

L’alumnat ha de demostrar que ha entès de què tracta el text i l’ha de saber explicar de manera clara i concisa, assenyalant les idees principals i secundàries i determinant les relacions existents entre unes i altres:

1.1. Encert en la identificació del problema filosòfic.

1.2. Identificació i explicació de les idees presents al text i de la relació entre aquestes.

1.3. Claredat i precisió en l’explicació.

2. Explica una expressió, un concepte o algun aspecte concret que aparegui en el text, tot posant-lo en relació amb la filosofia de l’autor

L’alumnat ha de demostrar que sap explicar una teoria, un concepte o una expressió amb detall, emprant el vocabulari tècnic bàsic de la qüestió, i que sap trobar i explicar les relacions amb el text:

2.1. Explicació detallada de la teoria, el concepte o l’expressió, emprant el vocabulari bàsic.

2.2. Correcta connexió amb el text.

2.3. Claredat i precisió en l’explicació.

3. Relaciona el text amb altres elements no especificats

L’alumnat ha de demostrar que és capaç de trobar les semblances, les diferències i les connexions entre conceptes i teories, bé del mateix autor, bé d’altres de la història de la filosofia, tenint en compte que el nivell que s’assoleix a segon de batxillerat és general i no es pot pretendre una profunditat excessiva.

3.1. Mostrar un coneixement de les idees, els conceptes o teories que s’han de relacionar.

3.2. Establir i explicar les relacions correctament.

3.3. Claredat i precisió en l’exposició.

4. Quina opinió et mereix la tesi del text i quin sentit té parlar-ne avui en dia

L’alumnat ha de demostrar que sap argumentar les seves opinions respecte dels conceptes o teories que són presents al text, i que els pot relacionar oportunament amb temes d’actualitat:

4.1. Donar bons arguments que donin suport a l’opinió.

4.2. Consistència, creativitat, originalitat en la resposta.

4.3. Claredat i precisió en l’exposició."

Recorda que també apareixeran al mateix examen de selectivitat, no cal que ho memoritzis.

I ja per últim i acabar amb aquest missatge tan llarg, el professor Alcoberro, al qual t'he dirigit moltes vegades durant aquest curs a aquest bloc, té també a la seva web un Dossier molt útil sobre la selectivitat. Encara que està escrit per a la selectivitat de Catalunya són molt bons consells per a tots i et recomano que els llegeixis. De fet, aprofitaré algunes de les seves idees durant les classes de preparació que farem i ja saps que sempre dic que el millor és llegir els originals... així que clica aquí i aprofita'l.

I per si no escric cap altre missatge dirigit especialment a tu, que faràs l'examen de Selectivitat a la UIB l'any 2008... MOLTA SORT!!!

El pianista

1. Fitxa tècnica

• Títol original: The pianist
  
• Direcció: Roman Polanski
  
• Intèrprets: Adrien Brody, Thomas Kretschmann, Frank Finlay, Emilia Fox
  
• Guió: Ronald Harwood basat en el llibre de Wladyslaw Szpilman
  
• Música: Wojciech Kilar
  
• Any: 2002
  
• Durada: 148'
  

2. Sinopsi

Basat en el llibre de memòries del pianista polonès Wladyslaw Szpilman, publicat l’any 1946 amb el títol El pianista del gueto de Varsòvia, el film conta la història d’aquest brillant pianista jueu polonès que escapa de la deportació dels nazis. Viu en el gueto de Varsòvia, enmig de constants humiliacions. Comença a pensar en la idea d’escapar i refugiar-se a les ruïnes de la ciutat. Convertit en un poblador més de les runes de la seva ciutat, és descobert per un oficial alemany, un home refinat i culte que en saber que és pianista el col·loca davant d’un piano i el fa tocar. Aquest encisament per la música, de l’oficial nazi, fa que aquest li perdoni la vida i es converteixi en el seu protector. Un dels aspectes més controvertits de la pel·lícula és el fet de mostrar a jueus exercint de policies acusadors de la seva pròpia gent. Una sensació de serenor i de consciència que aquell horror es pot tornar a repetir recorre tota la pel·lícula.

Fitxa d'activitat